Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Els doctors Carbonell, Bermúdez i Arsuaga a les excavacions de la serra d'Atapuerca

Fòssil trobat al jaciment d'Orce

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Biologia (46)
Història, arqueologia (206)
Personatges Personatges
Daniel Turbón (1)
Eudald Carbonell (8)
Josep Gibert (2)
Philip Tobias (1)
Yolanda Fernández (1)
Entitats Entitats
Consell Superior d´Investigacions Científiques (26)
Generalitat de Catalunya (1919)
Nature (43)
Universitat Autònoma de Madrid (15)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Montpeller (2)
Universitat Rovira i Virgili (45)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Península Ibèrica (1)
Vallcebre (1)
Atapuerca (Burgos) (8)
Basturs (Pallars Jussà) (1)
Orce (Granada) (2)
97 lectures d'aquest article
30 impressions d'aquest article
1995, l'any de la paleontologia
La comunitat paleontològica mundial va estar d'enhorabona durant tot l'any 1995. Un seguit d'importants descobriments, sobretot a l'Estat espanyol, van fer arribar al gran públic l'ingent treball d'investigació que duen a terme els paleontòlegs. Arran dels descobriments de restes d'homínids a Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos), d'empremtes de tiranosaure a Vallcebre (Berguedà ) i de 300.000 ous de dinosaure a Basturs (PallarsJussà), entre d'altres, van començar a trontollar algunes teories sobre l'evolució i, particularment, sobre les incursions humanes a la península Ibèrica, que a partir d'aquestes troballes es podria pensar que van començar fa gairebé dos milions d'anys.

L'antiguitat de les troballes de l'home d'Orce i de l'home d'Atapuerca va obligar a redefinir les teories fins aleshores vigents sobre quan i com els primers avantpassats de l'home, procedents d'Àfrica, van colonitzar el continent europeu. Durant el congrés de paleontologia celebrat al mes de setembre a la localitat granadina d'Orce, uns quants experts van manifestar que, si els primers europeus havien estat localitzats a la península Ibèrica, no fóra estrany afirmar que haurien pogut arribar-hi travessant l'estret de Gibraltar, una teoria que tiraria per terra la que defensen la majoria d'investigadors, en el sentit que els homínids primer van colonitzar el Pròxim Orient i, després, es van dispersar per Europa a partir del Caucas i els Balcans.

Dos catalans, Josep Gibert i Eudald Carbonell, responsables dels jaciments d'Orce i Atapuerca respectivament, van polemitzar sobre la possibilitat que els primers homínids arribessin a Europa a través de Gibraltar Josep Gibert defensava la teoria que un canvi climatològic hauria fet baixar el nivell del mar i aflorar un seguit d'illots que haurien servit de pont entre el nord d'Àfrica i la península Ibèrica, una mena de plataforma en el que ara només són 15 km de mar. Philip Tobias, el sud-africà que va contribuir al descobriment de l'Homo Habilis, també va defensar la teoria de Gibert però amb el matís afegit que la travessa s'hauria produït amb rais de fusta. Gibert reforçava la seva teoria amb l'aval que significava el descobriment de fauna africana -petits felins i hipopòtams- al sud-est ibèric.

Eudald Carbonell, per la seva banda, va afirmar que caldria fer més estudis per confirmar aquesta teoria. L'investigador de la Universitat Rovira i Virgili va afirmar que en els pròxims anys apareixeran jaciments en altres punts d'Europa i es preguntava per què no s'havien trobat restes fòssils d'aquella època al nord-est d'Àfrica. També la paleontòloga Yolanda Fernández. del jaciment burgalès d'Atapuerca, desconfiava de les teories de Gibert. Segons aquesta investigadora, l'estret de Gibraltar és molt profund i, a causa dels forts corrents marins que s'hi produeixen, "és difícil establir que l'home el creués en un feble rai de troncs".

Tant Gibert com Tobias coincidien a l'hora d'assenyalar que l'inici de la dispersió des d'Àfrica es va produir fa uns dos milions d'anys, sigui per una crisi climatològica, sigui per una tendència natural produïda pel creixement demogràfic. Les restes més arcaiques d'Orce tenen una antiguitat d'1,8 milions d'anys, i les d'Atapuerca es remunten a fa uns 800.000 anys, mentre que els ossos més antics localitzats a Europa fins aleshores dataven de fa 500.000 anys i són els d'una troballa feta a Alemanya l'any 1994.

Les troballes relacionades amb l'anomenat bonic d'Orce cal remuntar-les a l'any 1982, al jaciment de la Venta Micena, i corresponen a homínids bípedes -un adult i un nen- datats en 1,6 milions d'anys, en el Pleistocè inferior. Segons els experts, no es tracta d'un Homo Erectus. Pel que fa a l'anomenat home d'Atapuerca, trobat al jaciment Gran Dolina de la Trinchera del Ferrocarril, les restes van ser datades en uns 780.000 anys, cap al període del Pleistocè mitjà, i pertanyen a un adolescent que va viure en una zona amb molta aigua. Tampoc no es va poder precisar a quina espècie pertanyia, ja que no coincidia ni amb l'Homo Erectus ni amb l'Homo Habilis, i es podrien catalogar, segons Eudald Carbonell, com uns avantpassats del Neanderthal.

Amb motiu de la IX Reunió Nacional sobre el Quaternari, celebrada al Centre de Ciències Mediambientals (del CSIC), a Madrid, la primera setmana d'octubre, els experts de la secció del Pleistocè van negar que s'haguessin realitzat al jaciment d'Orce les degudes datacions, van qüestionar que els fòssils trobats fossin d'homínid i van posar en dubte la base científica d'afirmacions realitzades pels responsables de l'excavació, encara que van destacar la importància del jaciment, sobretot per la troballa d'instruments de pedra fets per la mà de l'home. Tot i que posteriorment es va donar la raó a Gibert en el sentit que existia activitat humana en el pleistocè inferior, les restes humanes d'Orce aportaven un seguit d'interrogants no resolts, com ara el fet contradictori que s'haguessin trobat dos delicats fragments infantils i, en canvi, no hi hagués dents, el teixit més dur de l'organisme. Experts com Daniel Turbón, professor d'evolució humana de la Universitat de Barcelona, van manifestar que es podia concloure que efectivament hi havia hagut incursions humanes a la península Ibèrica pel cap baix un milió d'anys enrere, però que van ser ocupacions temporals que no van perdurar.

"L'home -va manifestar Turbón - només sembla que ha conquerit Europa des de fa mig milió d'anys, quan va desenvolupar una cultura que li va conferir capacitat de supervivència a temperatures més baixes que les suportables per a la seva naturalesa tropical."

Totes aquestes troballes completaven i alhora complicaven l'arbre genealògic de l'espècie humana. Segons la teoria més en boga entre els paleontòlegs, els homes de Neanderthal no serien avantpassats directes dels éssers humans actuals, sinó una espècie que només s'hi podria emparentar de forma llunyana.

Quant a les troballes en territori català, cal destacar les fetes al Pallars Jussà. D'una banda, el jaciment de Basturs, que amagava 300.000 ous de dinosaure; després, una altra descoberta d'ous de dinosaure a Llordà i, finalment, un seguit de fòssils exhumats al jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades (Anoia).

La troballa de Basturs també va estar envoltada de polèmica, quan la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va obrir un expedient sancionador contra els investigadors de les universitats Autònoma i Complutense de Madrid i de la Universitat de Montpeller, ja que havien traslladat a Madrid un niu de set ous de dinosaure trobat al parc cretaci d'Isona.

La Generalitat va entendre que es tractava d'un transport il·legal, encara que els investigadors van adduir que es tractava d'un simple error. Segons la Generalitat, els científics havien treballat a Catalunya sense cap mena de permís oficial i tampoc no van comunicar les troballes a l'Administració catalana, tal com és preceptiu. La polèmica, d'altra banda, estava avalada pel fet que la troballa havia aconseguit fer-se pública a la prestigiosa revista científica Nature.

El jaciment de Basturs, que fa 65 milions d'anys era parcialment cobert d'aigua de mar, té una superfície de 6.000 metres quadrats -com un camp de futbol- i un gruix mitjà de dos metres. Segons els paleontòlegs responsables de la investigació, no es podia precisar encara a quina mena de dinosaures pertanyien els ous, la majoria dels quals, tot i la petrificació, es podia afirmar que eren trencats. Els investigadors madrilenys van precisar que l'àrea investigada devia ser una zona de nidificació -de fet, una platja-, on tornaven periòdicament els dinosaures per dipositar els seus ous. També van poder deduir que devia tractar-se de dinosaures no gaire grans i amb una conducta de defensa territorial.

El Pallars Jussà era, al final del període cretaci, una regió humida amb abundant vegetació en què moltes espècies de dinosaures van trobar unes condicions òptimes per viure. Així, a les troballes de Basturs, Orcau, Àger i Talarn, calia afegir-hi la que es va fer a Llordà, de set ous de dinosaure, i les empremtes de tiranosaure al coll de Fumanya, al Berguedà, les primeres petjades d'aquesta espècie de dinosaure trobades al món.

També durant l'estiu del 1995 es va fer la troballa d'un seguit de fòssils a l'Abric Romaní de Capellades, que van permetre afinar més en l'estudi de la dieta dels homes de Neanderthal que fa 50.000 anys ocupaven Catalunya, basada sobretot en la carn de rinoceront, que menjaven a la brasa i poc feta. El menú es deduïa del conjunt de fòssils exhumats en el jaciment de Capellades, a la comarca de l'Anoia. Segons el paleontòleg Eudald Carbonell, que també dirigia aquesta excavació, "els fòssils exhumats a l'Abric Romaní aporten proves directes per primera vegada".

Les proves consistien en restes d'ossos de rinoceront que van ser trobats a prop de fogueres prehistòriques. Els fòssils presentaven osques fetes amb sílex semblants a les que un ganivet deixa en un os d'entrecot, fet que indica que la carn podia haver estat arrencada amb instruments esmolats. A més, alguns dels ossos estaven oberts, com si se'ls hagués colpejat amb una pedra de la mateixa manera que es fa amb una nou per obrir-la: així, va assenyalar Eudald Carbonell , quedava al descobert el gustós moll de l'os. La prova definitiva de les tesis de Carbonell era que alguns ossos estaven socarrimats, i això vol dir que la carn havia estat cuita, encara que els ossos més interns estaven intactes, no recremats.

Però d'altres fòssils trobats al jaciment de l'Abric Romaní indicaven que l'home prehistòric no només vivia de la carn de rinoceront. En l'excavació de l'estiu es van poder trobar tíbies de cavall, queixós de cérvol i un ampli repertori d'ossos d'ur (Bos primigenius) un bòvid extingit que segurament tenia una textura i un gust semblants als de la vedella actual. La dieta dels homes de Neanderthal possiblement es completava amb abundants racions de vegetals; de fet, alguns avantpassats de l'home eren essencialment vegetarians.