Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Euro, conversió monetària (96)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Helmut Kohl (58)
Romano Prodi (88)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Consell de Ministres d´Economia i Finances de la Unió Europea (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alemanya (164)
Itàlia (158)
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
Brussel·les (Bèlgica) (110)
44 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
1997: l'euro s'enlaira



"La futura moneda única europea ha passat de ser realitat virtual discutida a ser un punt de referència que fa que el projecte quedi fora de tot dubte"


Joaquim Muns
Catedràtic d'organització econòmica internacional
Catedràtic Jean Monet d'integració europea de la Universitat de Barcelona

L’any 1997 ha estat el de l'euro. I.a futura moneda única europea ha passat de ser una realitat virtual discutida a ser un punt de referència que fa que el projecte quedi fora de tot dubte. Els mercats actuen tenint l'euro com una dada segura; els governs han adaptat les seves polítiques per complir els criteris de convergència; i els actors econòmics, especialment les empreses, han reforçat la seva estratègia d'adaptació a la moneda única.

En acabar el 1997 hi havia molt pocs dubtes que l'euro serà una realitat l'l de gener de 1999 i que els països de la primera tongada s'escolliran a començaments de maig. És possible, amb les dades que ara es tenen, que la zona euro comenci amb 11 dels 15 països membres de la Unió Europea, és a dir, tots menys Grècia, pel no compliment dels criteris de convergència, i el Regne Unit, Dinamarca i Suècia, per raons polítiques.

Hi ha llagut elements favorables que han ajudat molt perquè el 1997 hagi estat un bon any per a l'euro. D'una banda, la recuperació econòmica europea ha permès que els esforços de consolidació fiscal es veiessin afavorits per aquesta circumstància. D'una altra banda, la baixada dels tipus d'interès europeus i l'enfortiment del dòlar també han actuat d'estímul econòmic a Europa en el moment oportú. Ni la crisi asiàtica no ha pogut estroncar la bona marxa de l'economia europea.

El 1997 s'han produït canvis polítics a Europa que semblava en un principi que podrien complicar les coses. Així, el triomf dels socialistes francesos a les eleccions generals obria un interrogant sobre si jugarien lleialment la carta de l'euro. Al final ho han fet i han signat el pacte d'estabilitat fiscal, exigit pels alemanys, encara que a canvi d'introduir-hi concessions en el capítol de l'ocupació. També el primer ministre Prodi a Itàlia ha hagut de lluitar de valent per imposar la disciplina pressupostària necessària per poder complir el criteri del dèficit públic. La posició del canceller Kohl ha passat per moments difícils arran de la davallada de la seva popularitat. Malgrat tot ha seguit sent el motor polític de l'euro durant el 1997, com ja ho havia estat al llarg dels anys precedents.

La victòria del laborista Tony Blair semblava, en canvi, que havia de ser un gran estímul per a l'euro després de l'etapa dels conservadors, caracteritzada per l'obstruccionisme. Blair ha definit clarament la posició del Regne Unit, manifestant, d'una banda, el seu suport al projecte, però, de l'altra, deixant clar que el Regne Unit no aspirava a ser membre de l'euro de moment. És a dir, que els anglesos han seguit amb la seva tàctica de wait and see.

El clima favorable, tant econòmic com polític, ha permès seguir preparant l'arribada de l'euro. La Comissió de Brussel·les i els Estats membres han fet campanyes de conscienciació i han anat adoptant, amb parsimònia, mesures legals per a la introducció de la moneda única. Però la decisió més important ha estat, sense cap mena de dubtes, la que varen adoptar els ministres de Finances (Ecofïn) al mes de setembre, quan van declarar que al mateix temps que tingui lloc, al maig, la selecció dels països per formar l'euro inicial també s'establiran les taxes de conversió de les seves monedes entre si. Aquesta mesura va destinada a frenar l'especulació dels mercats financers que possiblement es desfermaria al llarg de la segona meitat del 1998 sense l'existència d'aquest compromís.

Aquesta mesura ha fet sentir als més optimistes que l'euro naixerà el maig del 1998, de fet, ben abans de la data oficial de l'l de gener de 1999. Alguns prefereixen ser més prudents i, malgrat els progressos de l'euro el 1997, esperen a veure què passa a Alemanya el 1998. Aquest país és el que, es vulgui o no, té la clau de l'èxit de la implantació de l'euro. Davant d'una opinió pública poc inclinada al canvi del marc per l'euro i d'un notable escepticisme en els mitjans econòmics del país, és evident que la sort de l'euro està lligada, després del seu enlairament el 1997, al vaitot que pugui fer el canceller Kohl. Només així l'euro, un cop enlairat, podrà volar a l'alçada que el projecte necessita.