Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Farmacèutiques, fàrmacs (74)
Fecundació artificial i reproducció assistida (15)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Medicina i investigació mèdica (210)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Alan Trounson (1)
Edwards Robert (2)
Ian Wilmut (8)
Louise Brown (3)
Patrick Steptoe (2)
Victòria Anna Sánchez Perea (4)
Entitats Entitats
Clínica Dexeus (8)
47 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
20 anys de tènciques de reproducció assistida



La tècnica de clonatge pot proporcionar la solució davant els rebutjos dels trasplantaments, en la donació d'òrgans i en la substitució o reparació d'òrgans danyats.


Itziar Belil
Biòloga. Institut Universitari Dexeus
Anna Veiga
Cap de la Secció de Biologia
Institut Universitari Dexeus

El 25 de juliol del 1978 naixia a Anglaterra la nena Louise Brown, el primer nadó aconseguit a partir d'un embrió obtingut al laboratori per fecundació in vitro (FIV). Els seus pares científics, els doctors Robert Edwards i Patrick Steptoe, culminaven finalment les investigacions que, com havien fet els doctors Lopata i Trounson a Austràlia, havien iniciat en aquest terreny una dècada abans. Aquest fet va marcar de manera revolucionària l'inici d'una nova etapa en el camp de la reproducció assistida. Sis anys més tard naixeria Victòria Anna, el primer nadó proveta espanyol, a l'Institut Universitari Dexeus de Barcelona.

Gràcies a la tècnica de la FIV s'ha aconseguit avançar notablement en el coneixement dels mecanismes que intervenen en la fecundació i el desenvolupament embrionari. Tot plegat ha portat a desenvolupar, al llarg d'aquests últims anys, diferents i sofisticades tècniques i tractaments que han fet possible que tinguessin descendència parelles que fins aquell moment tenien com a única alternativa l'adopció. Tècniques com, per exemple, la microinjecció d'un sol espermatozoide a l'ovocit (ICSI), que s'aplica quan l'home a penes té espermatozoides al semen, amb la qual s'accedeix fins i tot directament al testicle per obtenir espermatozoides quan no n'hi ha ni tan sols un en l'ejaculat. O la donació d'òvuls o embrions a dones sense ovaris o amb ovaris no funcionals.

Els progressos obtinguts en el camp de la genètica combinats amb les tècniques de reproducció assistida (TRA) han permès obrir noves línies d'investigació. Algunes, com el diagnòstic genètic preconcepcional a l'òvul, o el preimplantacional a l'embrió, tenen una clara aplicació dins de les TRA al permetre seleccionar els embrions sans, quan en una parella existeix un elevat risc de transmetre una malaltia hereditària o de produir embrions genèticament anormals. Altres línies, de tota manera, no tenen com a objectiu principal obtenir descendència, sinó que van dirigides a aprofundir en l'estudi d'altres àrees. La majoria de les tècniques que se'n deriven no tenen, ara com ara, aplicació en l'ésser humà, bàsicament a causa de les implicacions ètiques que comporten. La transgènia, per exemple, que és la introducció d'un o diversos gens d'un organisme viu en una cèl•lula d'un altre, s'utilitza en el model animal des dels anys 80, per aprofitar l'expressió d'aquests gens en la producció de productes farmacologies com vacunes i hormones.

Els mitjans de comunicació s'han fet ressò dels avenços que s'han aconseguit en el camp de les TRA, i han contribuït molt a divulgar-los. L'impacte que ha comportat a la societat la difusió d'aquests esdeveniments es tradueix en els amplis, i a vegades polèmics, debats per tractar aquests temes des de diversos punts de vista.
La línia d'investigació que més polèmica ha desfermat aquests dos últims anys és la que estudia el clonatge. Des que el doctor lan Wilmut, d'Edirnburg, va donar a conèixer, a l'inici del 1997, l'embaràs obtingut en una ovella amb un embrió aconseguit per clonatge d'una cèl•lula de glàndula mamaria d'ovella adulta, la societat sencera es va posar en estat d'alerta... i va deixar anar la imaginació. Moltes de les opinions publicades a la premsa escrita o emeses per ràdio i televisió podrien constituir la base argumental per a una pel•lícula de ciència-ficció.

Evidentment la possibilitat de reproduir un individu idèntic a un altre ja existent fa reaparèixer el fantasma de certes experimentacions abusives comeses amb l'home en temps encara molt pròxims, fet que provoca una certa intranquil•litat, fins i tot entre la societat científica. Més encara quan el gener del 1998 un metge americà, el doctor Seed, va manifestar obertament que tenia la intenció de donar humans amb la finalitat d'obtenir un elevat nombre d'embrions per transferir quan s'apliquessin TRA, i, a més a més, va amenaçar de transgredir qualsevol prohibició que li impedís aconseguir el seu propòsit.

De tota manera, no s'ha d'oblidar que la tècnica de clonatge pot tenir un gran paper en el cultiu de teixits i potser serà capaç de proporcionar en un futur la solució davant els rebutjos dels trasplantaments, en la donació d'òrgans i en la substitució o reparació d'òrgans danyats.

Organismes i institucions amb capacitat per fer-ho, ja han posat en marxa els mecanismes per elaborar i aprovar normatives, tant en el marc europeu com en l'internacional, respecte a la utilització d'aquestes tècniques. És precisament la societat científica la que té més interès que existeixi un marc normatiu, fruit del pensament d'una societat ben informada, que reguli les seves actuacions, sense que això representi un obstacle en l'avanç de la investigació científica.