Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2008

Imprimir    Recomanar article
L’1 de novembre de 2008 es va completar el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot Catalunya

Vídeos Vídeos
Els Mossos completen el seu desplegament a tot Catalunya
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Joan Saura (281)
Maria Eugènia Cuenca (8)
Miquel Sellarès (11)
Montserrat Tura (66)
Núria de Gispert (49)
Xavier Pomés (48)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Guàrdia civil (196)
Guàrdia Urbana de Barcelona (70)
Junta de Seguretat de Catalunya (7)
Mossos d`Esquadra (346)
Parlament de Catalunya (723)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Policia Nacional (61)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
40 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
25 anys de la recuperació
Mossos d'Esquadra
L’1 de novembre de 2008 es va completar el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot Catalunya, en un procés que havia començat el 1994 a Osona, i que es remuntava en origen al 1983, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d’un cos de policia al Principat.

Entre ambdues dates planaven els anys difícils en què el creixement dels Mossos havia estat congelat. Amb tot, el 1990 els Mossos van assumir la vigilància de les presons, dins d’un plantejament per compaginar l’operativitat de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, però sense que es veiessin possibilitats de substituir aquests cossos. Tot això va canviar el 1993 quan el PSOE va perdre la majoria absoluta, plantejant-se obertament la possibilitat que la Generalitat de Catalunya es fes càrrec del comandament de policies i guàrdies civils. Finalment, el 1994, la Junta de Seguretat va formalitzar els acords polítics que van permetre als Mossos patrullar per Osona. Van haver de passar quatre anys més perquè arribés la transferència de les competències de trànsit i dos més, amb el pacte del Majestic, perquè s’estipulés un pla de desplegament integral dels Mossos d’Esquadra com a policia de Catalunya a tots els efectes, menys la lluita antiterrorista, que va culminava, justament, el 2008.

La data de 2008 suposava, doncs, acomplir de forma efectiva l’assumpció de competències per part dels Mossos d’Esquadra en fer-se càrrec de la seguretat ciutadana i ordre públic al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, esdevenint ja la policia integral del país, en una tasca complexa i diversa, amb àmbits de seguretat ciutadana a controlar asimètrics i practicant estratègies policials variables en funció del territori. D’aquesta manera, no se seguien les mateixes directrius en una comissaria de Ponent que en una de Mataró, mentre que a les regions policials metropolitanes hi havia un factor especial a tenir en compte com era el continu urbanístic, molt evident entre els barris de Sants (Barcelona) i la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat), els polígons industrials del Vallès o la xarxa de metro. Per altra banda, als territoris no metropolitans hi convivien realitats també diferents, fins i tot en una mateixa regió policial. A la de Ponent, per exemple, els Mossos feien front a problemàtiques pròpies d’una ciutat com Lleida i també a les de municipis agrícoles.

En tot cas, 1.547 agents (1.017 de nova incorporació) havien de vetllar ja de forma definitiva a partir de l’1 de novembre de 2008 per la seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb comissaries a Reus, Tarragona, Valls, el Vendrell, Cambrils, Falset, Montblanc, Salou-Vilaseca, Tortosa, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre. A Tarragona hi anaven destinats 1.115 agents, mentre que a les Terres de l’Ebre, 432. El desplegament, que es feia un any després del previst al Pacte del Tinell, s’havia de completar en quinze dies, amb un cost de 77 milions d’euros, 63 dels quals s’havien destinat a la construcció de les onze noves comissaries, tres de les quals -Tarragona, Valls i Tortosa- encara no s’havien acabat en la data del desplegament. Paral·lelament, el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya havia signat convenis amb la policia local de les diferents poblacions per coordinar el model de treball. La intenció era que la Guàrdia Urbana es pogués centrar en el servei de proximitat, especialment als barris.

Per a comprovar l’avenç realitzat calia recordar que, a finals de 2007, els Mossos d’Esquadra eren un total de 13.000 agents, gairebé 2.000 dels quals destinats a serveis centrals, i la resta desplegats en serveis regionals. En concret, hi havia 2.514 agents a la regió metropolitana nord, 2.503 a la de Barcelona, 1.823 a la metropolitana sud, 1.550 a Girona, 866 a Ponent, 804 a la Catalunya Central, 472 al Camp de Tarragona, 462 al Pirineu Occidental i 158 a les Terres de l’Ebre. En l’àmbit del desplegament, el 2007, els Mossos d’Esquadra ja havien estat la policia dels territoris més densament poblats de Catalunya després de la culminació del desplegament a les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Després del salt qualitatiu fet el 2005 i 2006 -amb la incorporació de Barcelona ciutat i del Vallès Occidental -, els Mossos eren responsables de la seguretat de nou de cada deu catalans.

Pel que feia a qüestions històriques, el desplegament total dels Mossos constituïa una fita molt important perquè tornava al país una força policial que havia estat pionera en l’escena occidental. El cos va ser fundat el 1719 a l’àrea de Valls, i després legitimat per un reial decret de data de 24 de desembre de 1721. El cos romangué viu i actiu, amb atribucions específiques per a la vetlla de l’ordre, fins que fou dissolt el 1868 per l’aparició de la Guàrdia Civil, i restituït a l’àrea de Barcelona uns anys més tard, retornant a les seves atribucions a principis de segle, coincidint amb la creació de la Mancomunitat.

En la història recent, els darrers 14 anys de desplegament dels Mossos van ser gestionats per un total de cinc consellers, la tasca dels quals va resultar decisiva en la concreció d’un aspecte cabdal de l’autogovern de Catalunya. Així, el cos, inicialment associat a les tasques de la direcció general de Seguretat Ciutadana que va ocupar Miquel Sellarès entre 1983 i 1984 i de les quals fou primer impulsor, estigué sota la responsabilitat de Maria Eugènia Cuenca, Xavier Pomès, Núria de Gispert, Montserrat Tura i Joan Saura.