Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Història, arqueologia (206)
Personatges Personatges
Ángeles González Sinde (15)
Carme Chacón (74)
Entitats Entitats
Arxiu Nacional de Catalunya (21)
Centro de Documentación de la Memoria Histórica de Salamanca (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
54 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
365 caixes de l’arxiu de Salamanca tornen a Catalunya
“No tornen a Catalunya per cap arbitrarietat, sinó perquè són de Catalunya", va dir la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde. El 20 de juliol del 2011, el Govern espanyol va enviar a Catalunya 365 caixes de documents catalans que eren al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Amb aquest gest quedava gairebé completada la devolució de la documentació confiscada després de la guerra civil. González-Sinde, que va precisar que es tractava d'arxius perfectament registrats, i la ministra de Defensa, Carme Chacón, van formalitzar el lliurament en un acte celebrat cinc dies més tard a Sant Cugat del Vallès. Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va remarcar la importància del retorn, però va recordar que no constituïa encara el total de documents que esperava rebre la societat catalana.

La partida rebuda a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) formava part de 715 lligalls i 15 caixes corresponents a la Secció Política Social de Barcelona i de Lleida, respectivament, confiscats a sindicats, partits polítics i particulars entre el 1938 i el 1939. Alguns eren documents del secretariat d'ERC i del comitè central del PSUC, així com publicacions de la CNT com Solidaritat Obrera o Terra i Llibertat de la FAI, i d'altres col·lectius com les milícies antifeixistes, el Centre Republicà d'Igualada, l'Agrupació d'Indústries Gastronòmiques de Catalunya i el Socorro Rojo Internacional. També hi figuraven papers de la secció catalana de la UGT, de l'anomenada Columna Durruti i del comitè central de les milícies antifeixistes. El plec incloïa, igualment, originals de particulars, com la correspondència privada i el llegat fotogràfic del dirigent de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.

El director de l’ANC, Josep Maria Sans, va qualificar aquesta cinquena remesa com una de les més importants pel que feia al volum. També va precisar que una part dels documents pertanyia a la Generalitat i la resta a particulars, sindicats i partits. Sans va assegurar que durant l’agost es registrarien per poder-los lliurar després als seus legítims propietaris. Al desembre, el departament de Cultura havia identificat, descrit i digitalitzat 114,5 metres de documents textuals, és a dir, 11.198 unitats documentals i 401.270 pàgines escrites.

La Comissió de la Dignitat, per la seva banda, també va expressar la seva satisfacció per la devolució, però va denunciar els retards i les dilacions que hi havia hagut des del ministeri de Cultura. En aquest sentit, va recordar que la llei del retorn s’havia aprovat al 2006 i, malgrat això, el procés no s’havia completat. Faltava, encara, una quarta part de tot el volum de documentació privada, papers de la secció maçònica, correspondència del president Josep Irla, del conseller Antoni Maria Sbert i del servei d'informació de la Generalitat, així com tot el fons de revistes i diaris requisats, els cartells de propaganda política i el conjunt de banderes i insígnies.

Aquest punt s’havia de discutir a la comissió mixta formada per Govern i Generalitat el 13 de desembre, on també s’havia d’acordar el darrer trasllat de la documentació pendent. Tanmateix, el ministeri de Cultura va suspendre la reunió paralitzant així l’enviament. Contravenia, d’aquesta manera, el compromís de retornar els papers de Salamanca abans d’acabar la legislatura. González-Sinde es va mostrar indignada per la decisió, que suprimia el pacte que havia subscrit personalment al juliol, ja que no es podria dur a terme fins a la constitució del nou executiu de Mariano Rajoy que, d’altra banda, podia acabar prohibint-lo.

En aquest sentit es va expressar la consellera de Cultura i Turisme de Castella i Lleó, Alicia García, que va declarar que esperaria a la constitució del nou Patronat de l'antic Arxiu General de la Guerra Civil, amb representants del PP, per concretar la seva voluntat de "no permetre més sortides de documents".