Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La reina d'Anglaterra i el Duc d'Edimburg al Parlament

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
Andrew Mountbatten-Windsor (4)
Aretha Franklin (1)
Charles Mountbatten-Windsor (14)
David Trimble (54)
Diana Spencer (19)
Edward Windsor (5)
Elizabeth Windsor (20)
Elizabeth Alexandra Mary Windsor (13)
George Windsor (2)
Mark Durkan (4)
Mick Jagger (5)
Paul McCartney (10)
Philip Mountbatten (2)
Robbie Williams (4)
Entitats Entitats
Cambra dels Comuns (Regne Unit) (9)
Cambra dels Lords (6)
Commonwealth (11)
Sex Pistols (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Anglaterra (7)
54 lectures d'aquest article
50 anys de la coronació
Elisabet II
El 6 de febrer del 2002 la Gran Bretanya i els països de la Commonwealth van celebrar el 50 aniversari de la coronació d´Elisabet II d´Anglaterra, en el que seria el primer d´un cúmul d´actes i celebracions que tindrien lloc durant tot l´any. En termes generals, la família reial britànica va voler donar un aire discret als actes, conscient de la caiguda de la seva popularitat en els darrers vint-i-cinc anys i de l´efecte negatiu que havien tingut els diferents escàndols viscuts amb les separacions dels prínceps i princeses de la corona, fins a arribar a la mort de Lady Di.

Entre les celebracions del jubileu reial va destacar el discurs que la monarca va pronunciar a la Cambra dels Comuns i a la dels Lords el 30 d´abril, en la que era la cinquena vegada que es dirigia a les sessions conjuntes del Parlament durant el seu llarg regnat. Acompanyada pel seu marit, el duc d´Edimburg, la reina, vestida amb un dels seus tradicionals conjunts d´abric i barret, es va dirigir als parlamentaris, al cos diplomàtic i a d´altres personalitats amb les següents paraules: “Amb l´ajut de la meva família declaro que per damunt de tot continuaré amb el meu deure de servir la gent d´aquesta gran nació nostra’. Amb aquestes paraules, Elisabet II va deixar clar que no pensava abdicar en favor del seu fill Carles, de moment. La reina també va subratllar la necessitat que la família reial evolucionés cap al canvi i la modernitat i va manifestar-se en favor d´una societat multicultural.

Un cop acabat el discurs la reina va iniciar una gira per Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, on el 14 de maig va reconèixer a Stormont la identitat irlandesa de l´Ulster en recalcar, referint-se a irlandesos i britànics, que “en aquest Parlament les dues tradicions poden conviure’. La reina havia estat rebuda a Stormont pel cap del govern autònom, David Trimble, i el seu adjunt, el nacionalista Mark Durkan. La reina també va viatjar a diversos països de la Commonwealth, la mancomunitat de nacions de parla anglesa, com ara Austràlia, Nova Zelanda i Jamaica.

L´1 de juny va tenir lloc el concert de música clàssica en els jardins del Palau de Buckingham, la residència londinenca de la sobirana, on dos dies després va tenir lloc un concert de música pop de franc, amb espectacle de focs d´artifici inclòs. Entre els músics assistents hi havia Paul McCartney, Mick Jagger, Robbie Williams i Aretha Franklin. El concert va culminar amb l´actuació dels Sex Pistols, que van interpretar en directe el seu famós God Save The Queen, que els va dur a la celebritat en el seu moment i que era considerat l´himne de la joventut punk pel missatge cultural tan corrosiu que traspuava. El juny del 2002, però, la seva interpretació va suposar un homenatge a la mateixa reina, que havia estat capaç d´inspirar un grau tan alt de crítica i alhora acceptar-la, per integrar-la com una part, reconeguda, de la mateixa història britànica.

El 3 i 4 de juny del 2002 van ser declarats festa nacional per animar el poble a participar en les celebracions, i el 4 de juny Elisabet II va posar fi a la celebració del 50 aniversari saludant, juntament amb la seva família, amb solemnitat des de Buckingham milers de ciutadans, que van entonar la cançó Land of Hope and Glory.

Elisabet Alexandra Maria de York va néixer el 21 d´abril del 1926, després de la coronació del seu pare, el duc de York, el 12 de maig del 1937, com a Jordi VI. Aquell mateix dia, Elisabet va esdevenir l´hereva de l´Imperi Britànic.

Educada per professors privats a la residència reial de Buckingham i al Castell de Windsor, es va especialitzar en història, dret constitucional, art i música. El 20 de novembre del 1947 es va casar amb el príncep Philip Mountbatten a l´abadia de Westminster, amb qui va tenir quatre fills: Carles, investit príncep de Gal·les el 1969 i hereu de la corona; Anna, futura princesa reial, Andreu, duc de York, i Eduard, comte de Wessex.

Després de la mort del seu pare, el 6 de febrer del 1952, mentre era de viatge oficial a Kenya, va esdevenir reina, quan encara no havia fet els 25 anys. Va ser coronada el 2 juny del 1953 a l´abadia de Westminster i va ser la primera reina britànica la coronació de la qual va poder ser seguida per la televisió.

L´any 2002 va ser una vegada més un any difícil per a Elisabet II, ja que va haver d´afrontar la mort el mes de febrer de la seva única germana, Margarida, i el 30 de març la de la reina mare.