Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Recreació teatral de l'entrega de Companys a la policia franquista per part de la Gestapo

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Personatges Personatges
Carlos Garaikoetxea (9)
Carmen Garmendia (1)
Ernest Lluch Martín (25)
Heribert Barrera (35)
Joan Rigol (48)
Joaquim Triadú (14)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Juan María Atutxa (47)
Lluís Companys (37)
Manuel Indiano Azaustre (4)
Toni Strubell (15)
Xabier Arzalluz (60)
Xosé Manuel Beiras (27)
Entitats Entitats
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskal Herritarrok (92)
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Irún (Guipúscoa) (8)
63 lectures d'aquest article
47 impressions d'aquest article
En record de Lluís Companys
60 anys després
El 29 d’agost del 2000 es va fer un homenatge a Lluís Companys i Jover a la ciutat d’Irun. Era el primer dels molts que s’havien previst per commemorar el 60 aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat republicana. L’acte d’Irun volia recordar que Companys va ser entregat per la Gestapo a la policia franquista al pont d’Hendaia feia exactament seixanta anys, el 29 d’agost del 1940. Companys havia estat detingut per la policia del Tercer Reich el 13 d’agost de 1940 a La Baule i el 20 d’agost va ser traslladat a París, on va romandre empresonat a la Santé fins, que el van extradir a Madrid via Irun. El 3 d’octubre va ser traslladat a Barcelona, on el dia 14 d’octubre va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim que el va condemnar a mort, l’endemà va ser afusellat a Montjuïc.

L’acte d’homenatge d’Irun havia estat promogut per Antoni Strubell i Trueta, professor català de la Universitat de Deusto, i comptava inicialment amb el suport de la pràctica totalitat de les forces polítiques basques i catalanes, tret del Partit Popular. Però, pocs dies abans de la celebració, es va desencadenar una agra polèmica en saber-se que dos dels cent membres de la comissió d’honor eren militants d’Euskal Herritarrok, que hi participaven a títol personal. En un moment en què la nova ofensiva d’ETA centrava tot el debat polític, aquest fet va motivar les crítiques del PP, va fer que IC-V es desvinculés de la celebració i que el PSC expressés les seves reticències. L’ambient es va tensar encara més poques hores abans de l’acte quan va saber-se que ETA havia matat el regidor del PP de Zumàrraga, Miguel Indiano.

Tot i així, els actes es van celebrar amb normalitat. Al pont fronterer internacional que uneix Irun i Hendaia es va escenificar l’entrega de Companys. Mig centenar d’actors i quatre corals amb 140 veus van participar en una representació teatral que recreava també el pas dels exiliats que fugien de les tropes franquistes.

Entre els tres mil assistents hi havia un significatiu nombre d’autoritats catalanes i basques. La Generalitat va estar representada pel conseller de la Presidència i president en funcions, Joaquim Triadú, i pel president del Parlament, Joan Rigol. La representació d’ERC, partit al que pertanyia Companys, estava encapçalada pel secretari general, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el seu antecessor Heribert Barrera. El PSC va enviar una representació discreta, però va destacar la presència entre els assistents d’Ernest Lluch, que hi va anar en qualitat de membre de la comissió organitzadora.

Per part basca, la consellera de Cultura, Carmen Garmendia, va representar el Govern basc. També hi van ser presents els alcaldes socialistes d’Irun, Sant Sebastià i Hendaia; el president del Parlament basc, Juan María Atutxa, el de l’Euskadi Buru Batzar del PNB, Xabier Arzalluz, i l’exlehendakari i dirigent d’EA Carlos Garaikoetxea. També hi era present José Manuel Beiras , líder del Bloc Nacionalista Gallec.

Els parlaments, van voler convertir l’homenatge a Companys en un acte de condemna a tota mena de violència. Triadú va comparar l’afusellament de Companys amb l’assassinat del regidor del PP. “Avui com fa 60 anys s’ha produït un atemptat contra la democràcia, un acte terrible de violència contra el dret a la vida i contra la llibertat”. Carod-Rovira va ser contundent: “Ni la unitat d’Espanya ni el dret dels pobles a la seva sobirania poden construir-se sobre la base de cadàvers”. Carmen Garmendia va evocar les relacions entre Companys i l’aleshores lehendakari José Antonio de Agirre durant la Guerra Civil, recordant que tos dos es van exiliar junts a França passant pel coll de la Manrella, a la Vajol.

Una reivindicació unànime va ser que el govern espanyol havia d’oferir una reparació històrica a la figura del president afusellat, tal com ja havien fet Alemanya i França, per la seva participació en els fets, el 1990 en complir-se el cinquanta aniversari de l’afusellament de Companys. una reivindicació que també va fer seva la “Comissió Lluís Companys” creada per la Generalitat i presidida per Triadú.

Coincidint amb l’aniversari del judici i l’afusellament, el 14 i 15 d’octubre, es van celebrar diversos actes al castell de Montjuïc i al Fossar de la Pedrera, on és enterrat Companys, amb participació de totes les forces polítiques catalanes (encara que els representants del PP ho van fer a títol personal), dels sindicats i de nombroses organitzacions socials.

L’últim acte en homenatge a Companys es va celebrar el 16 d’octubre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat amb la participació de totes les institucions i partits catalans, sense excepció. Era el primer acte oficial solemne de reconeixement a la figura de Lluís Companys.