Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Altar major de la Capella Sixtina

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Cario Pietro Angeli (1)
Fabrizio Mancinelli (1)
Gianluigi Colalucci (2)
Giulio Sachetti (1)
Karol Józef Wojtyła (186)
Yosoji Kobayashi (1)
Entitats Entitats
Nippon Televisions Network Corporation (1)
38 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
Acaba la restauració de la Capella Sixtina
El papa Joan Pau II va inaugurar, en una missa solemne, la restauració dels frescos de Miquel Àngel de la Capella Sixtina el divendres 8 d'abril. Després de tretze anys de restauració, es va obrir a la premsa i al públic la contemplació de les pintures murals d’El judici final.

Des del maig del 1981, la cadena japonesa Nippon Televisions Network Corporation (NTNC) havia contribuït al finançament de la restauració de la capella a canvi de la filmació en exclusiva de prop de 250 hores de vídeo. La cadena de televisió havia confeccionat un documental de cada fase del procés de restauració, que mostrava des de les imatges dels frescos tal com estaven just abans de començar els treballs fins al resultat de la feina acabada. En la gravació no hi faltaven l’explicació i les imatges de cadascun dels passos que s'havien seguit per refer la Capella Sixtina.

La restauració havia suposat una inversió de 26.000 milions de lires (2.200 milions de pessetes) a la cadena nipona Network, que en el moment de la inauguració ja n'havia recuperat 6.000 milions (510 milions de pessetes) per drets d'imatge.

El Papa va celebrar l’acabament de la restauració del fresc situat a la paret de l’altar major de la capella. En la seva homilia, Joan Pau II va defensar el cos humà com un element important en l'art. D’aquesta manera mostrava la seva posició davant la polèmica sobre si s’havien d’eliminar els vels afegits a l’obra que cobrien els genitals de nombroses figures del fresc. Així posava punt final a una de les discussions que havien imperat durant tota la labor de restauració.

El Papa va qualificar la Capella Sixtina de Miquel Àngel de "santuari de la teologia del cos humà", durant la missa que va celebrar en aquesta sala. Així mateix, va elogiar el treball de l’autor, que va definir de "admirable síntesi de l’art pictòric". Va agrair, també, la feina dels experts que havien intervingut en la "meravellosa" restauració d’aquest "bé cultural d’inestimable valor, de caràcter universal".

La cerimònia d’inauguració de la capella del Vaticà va ser un acte en el qual van participar vint-i-set cardenals i catorze bisbes, així com els restauradors, membres del cos diplomàtic i 300 persones més. Entre els participants hi havia un grup de japonesos que van assistir a la missa com a representants de la cadena de televisió que havia subvencionat la restauració. El final de les obres, que va ser qualificat d'un dels esdeveniments culturals més significatius del segle XX, es va presentar oficialment a 1.200 periodistes aquell matí.

El judici final, net de les adherències que s'hi havien afegit durant segles i lliure de les bastides que l'havien cobert durant quatre anys, va centrar l'atenció dels presents. El resultat del treball sobre els 200 metres quadrats de fresc de la paret de l'altar major era espectacular per la seva lluminositat blava i la força de les figures, segons van opinar els experts.

El Sant Pare va afirmar que la Capella Sixtina, "en donar testimoni de la bellesa de l'home creat per Déu com a home i dona, expressa també, en certa manera, l'esperança d'un món transfigurat. En la llum que procedeix de Déu, també el cos humà conserva la seva esplendor i la seva dignitat".

Després de la missa d'inauguració, es van succeir els discursos dels representants eclesiàstics i dels responsables i dissenyadors de les obres. Va obrir la conferència el delegat especial de la comissió pontifícia, Giulio Sachetti, que va donar la benvinguda als convidats.

El director de la televisió nipona, Yosoji Kobayashi, va justificar la col·laboració de la seva empresa, més enllà dels interessos comercials, com una actuació que afavoria la conservació d’una important propietat universal. "La Capella Sixtina no ha de ser considerada només el patrimoni d'un país, d'un poble o d'una religió, sinó que s’ha de veure com una herència cultural que ha de ser protegida i custodiada per tota la humanitat", va explicar el director de la NTNC.

L’equip de restauradors havia estat dirigit per Fabrizio Mancinelli i Gianluigi Colalucci. Mancinelli va subratllar que com a experts s’havien proposat, des del començament, retornar els "colors brillants, vius i alegres dels frescos de Miquel Àngel, propis de l’escola veneciana".

Finalment, el professor Cario Pietro Angeli, director general de Museus, Monuments i Galeries Pontifícies, va recalcar que s’havien plantejat la nova restauració "d’una manera radical", a la inversa de la restauració que s'havia fet del 1935 al 1938, "massa prudent, que no va donar un resultat satisfactori". Tos els responsables de la restauració van afirmar que ja era possible veure la capella tal com l’havien vist els homes del Renaixement.

La vella polèmica dels nus pintats per Miquel Àngel a El judici final s'havia iniciat al segle XVI, quan el Concili de Trento va declarar-los "obscens". Un alumne de l’autor, anomenat Danielle da Volterra, va ser l’encarregat de cobrir les figures amb vels pintats per ordre de la jerarquia catòlica.

La restauració va aconseguir que la majoria dels personatges representats al fresc de la Capella Sixtina tornessin a tenir la imatge que els havia donat Miquel Àngel. Malauradament, no es van poder eliminar alguns dels cobriments que havia fet Da Volterra, perquè la seva extracció hauria malmès la superfície de l’obra.

En total, s’havien necessitat tretze anys de feina per restaurar un fresc que Miquel Àngel havia pintat en només vuit anys i amb un llarg parèntesi entre les dues fases del treball, iniciades respectivament el 1508 i el 1536.