Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Els voluntaris van omplir les platges per recollir el fuel vessat pel Prestige

Vídeos Vídeos
L´enfonsament del Prestige
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas Prestige (51)
Personatges Personatges
Apostolus Maguras (2)
Emilio Pérez Touriño (18)
Francisco Álvarez-Cascos (68)
Gaspar Llamazares (41)
Jesús Caldera (35)
Joan Carles de Borbó (205)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
José María Aznar (620)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Mariano Rajoy (296)
Miguel Arias Cañete (17)
Entitats Entitats
Agència Europea de Seguretat Marítima (1)
Bloc Nacionalista Gallec (119)
Consell Superior d´Investigacions Científiques (26)
Govern d`Espanya (336)
Greenpeace (49)
Nunca Máis (16)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Smit Tack (1)
Unió Europea (1018)
Xunta de Galícia (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Galícia (59)
Navarra (24)
País Basc / Euskadi (267)
268 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Un cúmul negre de desgràcies sobre Galícia
Accident del `Prestige´
Després d´una setmana de fortes tempestes a les costes atlàntica i cantàbrica que van provocar importants desperfectes i alguna mort per accident, el 13 de novembre del 2002 va quedar greument avariat, a 50 quilòmetres a l´oest del cap de Finisterre, el petrolier Prestige, amb bandera de les Bahames i procedència letona, amb una càrrega de 70.000 tones de fuel als tancs. El petrolier, d´un sol casc, havia patit una esquerda en un dels dipòsits laterals que anaven buits, i això havia obligat el capità del vaixell, el grec Apostolus Maguras, a inundar el dipòsit bessó per evitar l´escorament de la nau. Aquesta iniciativa, però, va deixar el vaixell sense capacitat de maniobra i a mercè de les envestides de la mar, que aquell dia castigava el litoral gallec amb onades de més de cinc metres. En posar-se en contacte amb les autoritats espanyoles, el capità del vaixell va informar de la situació i va recomanar portar el vaixell a port per reparar-lo, davant el perill imminent d´una catàstrofe ecològica sense precedents a les costes gallegues, que històricament ja havien patit dues importants marees negres, el 1976 (Urquiola) i el 1992 (Mar Egeu).

Però les autoritats espanyoles, comandades des de Madrid i sense tenir en compte les atribucions de la Junta de Galícia, van fer les consultes preceptives als principals ports gallecs, així com a les confraries de pescadors de les múltiples ries del litoral per decidir on podria ancorar amb seguretat el vaixell. En no rebre una resposta afirmativa de cap banda, el responsable del ministeri de Foment, després de fer una ràpida consulta a la Marina Mercant i al Consell Superior d´Investigacions Científiques, va optar per remolcar la nau mar endins, per evitar, en cas que es produís, el vessament de la càrrega prop de la costa, i poder decidir què calia fer per neutralitzar o salvar la càrrega que duia. L´endemà es va saber que el ministeri de Foment volia remolcar el Prestige 120 milles enllà per deixar-lo a mans de l´empresa holandesa Smit Tack, que hauria de dur-lo a un port africà per recuperar la càrrega de fuel.

Tres dies després, mentre continuava la remolcada mar endins, les autoritats espanyoles van procedir a evacuar 24 dels 27 integrants de la tripulació del vaixell, mentre que el capità, el primer oficial i el cap de màquines es negaven a abandonar el vaixell i van haver de ser obligats a fer-ho per la força. Particularment, el capità Maguras va ser detingut i ingressat a la presó perquè es va negar a endinsar el Prestige en mar oberta, cosa que, al seu parer, acabaria produint un esquerdament integral del vaixell a causa de l´onatge. Malauradament, la previsió del capità es va complir el 19 de novembre del 2002, unes hores després que les autoritats marítimes portugueses haguessin obligat els remolcadors a variar el seu rumb per evitar la possibilitat d´un enfonsament del Prestige en aigües portugueses. Aquell dia, el vaixell es va trencar just pel centre i va deixar anar ràpidament 6.000 tones de carburant, alhora que s´esquerdaven altres dels dipòsits plens de fuel que duia. En tot aquest temps, ni les autoritats espanyoles ni les de la Junta de Galícia van donar més importància al fet, i van assegurar que la decisió presa era la millor, ja que es confiava que el fuel que carregava el vaixell acabaria solidificant a 3.500 metres de profunditat, on havia anat a parar el Prestige, per raó de l´augment de pressió i de les baixes temperatures.

En els dies següents a l´accident, mentre no es va poder comprovar que més de 20.000 tones de fuel estaven arribant a les costes de Galícia, empeses pels corrents marins, el govern espanyol i la Junta de Galícia van tractar de presentar el cas com una desgràcia, la responsabilitat de la qual era del mal estat del vaixell, de l´armador que l´havia noliejat i de la manca d´una normativa internacional clara en matèria de transport de matèries perilloses o contaminants.

Per la seva banda, el secretari general del Partit Socialista de Galícia, Emilio Pérez Touriño, va anunciar la presentació d´una moció de censura contra el govern de Fraga per “haver girat l´esquena a Galícia quan el necessitava i haver gestionat d´una manera desastrosa la catàstrofe del Prestige, mentre que el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) exigia també responsabilitats polítiques a la Xunta. Paral·lelament, alcaldes de Vigo, Pontevedra, Vilagarcia de Arousa i sis municipis més de la costa del sud encara no afectats pel vessament de fuel van aprovar una declaració institucional en què exigien tots els mitjans disponibles a la Unió Europea (UE) per netejar les zones contaminades i evitar que el fuel arribés a la costa sud.

Totes aquestes accions i prevencions van resultar absolutament insuficients quan, deu dies després de l´accident del Prestige, la Costa de la Mort gallega es va veure completament banyada d´un fuel que formava una veritable marea negra, que s´incrustava a ries i platges i no deixava res amb vida. El 25 de novembre, les taques de fuel van arribar també a les costes d´Astúries, per passar dies després a la banda basca i endinsar-se cap a Iparralde. Tot i això, el ministre d´Agricultura i Pesca, Miguel Arias Cañete, es va mostrar esperançat que la contaminació no afectés el litoral i va prometre ajudes per a tots els afectats. Mentrestant, la prohibició de pesca ja s´estenia a 555 quilòmetres de costa i afectava uns 6.000 pescadors i un miler de mariscadors.

D´altra banda, el PSOE anunciava que demanaria la reprovació de quatre ministres per l´afer del Prestige, així com la creació d´una comissió d´investigació. El cas va arribar al Congrés dels Diputats el 27 de novembre del 2002 i els grups de l´oposició van carregar durament contra l´executiu de José María Aznar i la Junta de Galícia, demanant més mitjans i fent advertiments sobre la gravetat de l´accident. El secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, va denunciar la retallada pressupostària del pla de salvament marítim del 1999 i va dir que el govern havia abandonat “les qüestions públiques’. També va proposar un “Xacobeo 2003 solidari, civil i ben gestionat’ que mobilitzés recursos per recuperar la normalitat a Galícia. Gaspar Llamazares, d´Esquerra Unida (IU), va advertir Aznar sobre una possible moció de censura, mentre que la resta de partits van demanar la compareixença dels ministres implicats. Per la seva banda, Aznar va ignorar les propostes del PSOE i va assegurar que els mitjans aplicats eren “suficients’, tenint en compte que el govern estava preparant un seguit d´ajuts econòmics especials per a Galícia que permetrien a pescadors, mariscadors i distribuïdors compensar les pèrdues provocades per la manca d´activitat pesquera, i que havia emprès accions perquè la Unió Europea actués financerament, a més de proposar la signatura d´un acord de seguretat marítima amb França, al qual l´endemà es van adherir Itàlia i Portugal. Tots aquests països, a més, van manifestar la seva intenció de dur la qüestió a la cimera de desembre de la Unió Europea, amb la finalitat de proposar mesures específiques de control sobre els vaixells monobuc de més de 15 anys d´antiguitat que transportessin fuel o quitrà per les seves aigües, a l´empara de l´article 46 de la convenció de l´ONU sobre dret del mar.

Els estaments oficials, però, de seguida van perdre protagonisme real, tal com va demostrar la cobertura informativa de la crisi creada per l´enfonsament del Prestige. En els primers dies i setmanes, la gent de les ries i de Galícia, en general, es van mobilitzar ràpidament en preveure l´arribada de la marea negra a les costes i, sense pràcticament mitjans, fent servir només els seus vaixells i estris de pesca, es van llançar a la captura del que anomenaven chapapote per al seu mitjà de subsistència: el marisc del rocam, les ries i les platges. Va ser una tasca titànica sense gaire recompensa. Per més chapapote que traiessin, més n´arribava. Van aconseguir aturar les primeres tongades de fuel, fent servir també barreres de plàstic o grans xarxes entrellaçades entre vaixells de pesca que frenaven l´avenç de la marea negra. Però el mal temps els va impedir de continuar amb aquesta tasca que es perllongava les vint-i-quatre hores d´un dia i un altre. Davant la situació, la societat civil gallega es va organitzar en una plataforma reivindicativa i d´ajut solidari que aplegava, a més de pescadors i mariscadors, polítics, intel·lectuals, artistes i associacions diverses. Tots junts van prendre el nom de Nunca Máis, seguint el crit general de desesperació davant l´absolut ennegriment de les costes gallegues.

El primer de desembre del 2002, unes 200.000 mil persones es van manifestar a Santiago de Compostel·la, convocades per Nunca máis, contra l´actuació del govern espanyol i la Junta de Galícia en la crisi del Prestige. Els manifestants van exigir mesures per pal·liar els efectes negatius que suposaria per a milers de treballadors gallecs el vessament de tones de fuel al mar, així com perquè en un futur s´evitessin tragèdies similars. Reclamaven la declaració de zona catastròfica, l´elaboració d´un autèntic pla d´emergència, més control dels vaixells que passessin per davant de les costes gallegues, el desplaçament del corredor marítim de Finisterre i la implantació a Galícia de l´Agència Europea de Seguretat Marítima. A la manifestació, la més massiva de la història de Galícia, es va demanar la dimissió del president de la Xunta, Manuel Fraga, per la seva absència durant la crisi, però també la del president del govern espanyol, José María Aznar, i molts dels seus ministres.

Mentrestant, l´administració espanyola va emprendre iniciatives concretes. L´endemà de la manifestació, un batiscaf francès, el Nautile, va iniciar una sèrie d´immersions per verificar les pèrdues del vaixell enfonsat a uns 233 quilòmetres de distància de les illes Cíes. El petit submarí, llogat pel govern espanyol, va poder comprovar amb el pas del dies l´existència d´unes fugues de fuel que deixaven anar un mitjana de 150 tones de fuel diàries, però també va certificar la semicongelació de les 50.000 tones de fuel que emmagatzemaven els dipòsits del Prestige. Tot això va fer pensar el vicepresident primer del govern, Mariano Rajoy, que el vessament no arribaria a les Rías Baixas. Des d´aquest moment, Rajoy es va convertir en portaveu de la crisi i va presidir la comissió d´investigació parlamentària organitzada al Congrés dels Diputats. Aquell mateix dia, el rei Joan Carles va visitar algunes de les poblacions més afectades pel desastre i, tot i que va ser ben acollit, va recollir també les crítiques dels voluntaris per la falta de mitjans de què disposaven en la neteja de les platges. Tres dies més tard, també van visitar Galícia el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, i el mateix Rajoy. Aznar no hi va anar fins al dia 14 de desembre, seguit l´endemà pel ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, però tant l´un com l´altre només van estar quatre hores a Galícia, i no van visitar la zona del desastre.

Al Congrés, el punt màxim de fricció entre govern i oposició va arribar el 17 de desembre amb l´enfrontament entre el vicepresident primer del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el portaveu del PSOE, Jesús Caldera, que es van fer una sèrie d´acusacions creuades, fins que Caldera va mostrar un document de Salvament i Seguretat Marítima per demostrar que va ser el ministeri de Foment qui va ordenar allunyar el vaixell de la costa. Llavors, Rajoy va recriminar a Caldera la manipulació de la informació que havia fet en haver suprimit part del document oficial, i li va demanar que dimitís. Caldera va declarar que no tenia cap intenció de fer-ho.

Mentre els polítics es barallaven, els voluntaris arribaven d´altres bandes de l´Estat, majoritàriament de Catalunya, des d´on el govern de la Generalitat va organitzar l´arribada, l´estança i la dedicació dels seus voluntaris. El primer cap de setmana de voluntariat va ser el 5 de desembre i la dinàmica ja no es va aturar en tot l´any. Es va produir una allau tan gran de gent disposada a ajudar que la Junta de Galícia va haver de dosificar les aportacions personals. El 9 de desembre, el ministeri de Defensa va enviar 4.000 soldats de l´exèrcit de terra i 500 de l´exèrcit de l´aire perquè prenguessin el relleu dels de voluntaris i se sumessin als 200 que l´exèrcit havia mobilitzat anteriorment per netejar el litoral.

També el 9 de desembre, el president del govern espanyol, José María Aznar, va comparèixer davant la televisió pública en una entrevista en què va admetre equivocacions i retards del seu executiu i es va mostrar disposat a acceptar les crítiques constructives. També va acusar l´oposició de destruir esforços i posar pals a les rodes, i va recordar la responsabilitat mostrada pels populars durant el desastre del Mar Egeu, en els anys de govern socialista, quan es van vessar 90.000 tones de fuel al port de la Corunya. Aznar va recalcar que les 4.491 persones afectades directament pel desastre podrien cobrar immediatament les indemnitzacions previstes pel govern espanyol, que pujaven a 5 milions d´euros. Segons Aznar, mariscadors i pescadors rebrien 40 euros diaris, mentre que els armadors en rebrien 21, més una quantitat variable en funció de la producció acreditada. Manuel Fraga també va aparèixer aquell dia a la televisió pública gallega per defensar la gestió del seu govern i la de l´executiu espanyol davant la crisi, admetent alguns errors i carregant contra l´oposició que havia presentat mocions de censura contra ell.

Les paraules d´Aznar i Fraga no van convèncer gaire els afectats, i l´11 de desembre més de 150.000 persones convocades per la plataforma Nunca Máis es van manifestar a Vigo, Santiago, la Corunya, Ourense i Lugo per reclamar més mesures en la lluita ecològica, alhora que demanaven les dimissions d´Aznar i Fraga. Donada la situació, l´oferta feta pel govern del Marroc el dia 13 d´autoritzar, de manera excepcional, l´accés durant tres mesos a les aigües marroquines dels pesquers gallecs afectats per la marea negra causada pel Prestige va constituir un respir, que no va durar gaire per la reiterada presència de taques de fuel a les costes gallegues i la seva definitiva extensió a Astúries, el País Basc i Iparralde.

En acabar l´any, el chapapote continuava regnant a Galícia i també a Astúries i el País Basc. El fuel arribava sense parar a la Costa de la Mort i, segons el ministeri de Medi Ambient, ja s´havien tacat 657 de les 1.064 platges de la costa gallega i cantàbrica i 13 dels 22 espais naturals protegits que hi havia a Galícia, mentre que organitzacions ecologistes internacionals, com ara Greenpeace, estimaven que el temps necessari per a la recuperació ecològica de la zona seria de deu anys.