Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (1)
Parc d'Atraccions del Tibidabo (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Barcelona (147)
48 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
El Tibidabo, de dol
Accident mortal




L’any 2010 va trencar totes les estadístiques del Tibidabo, el parc d’atraccions més antic d’Espanya, el segon d’Europa i un dels primers del món. Durant els més de cent anys que porta en funcionament no s’havia registrat cap accident greu, fins el passat 16 de juliol, quan una de les atraccions estrella del recinte, El Pèndol, va caure i va deixar un balanç d’una víctima mortal i tres ferits. Aquest accident va commocionar Barcelona i ha estat l’episodi més negre del parc. El Tibidabo va tancar les seves portes al públic dos dies després del sinistre, el 18 de juliol, en senyal de dol.


El dissabte 16 de juliol, després de les set del vespre i en ple funcionament, el braç articulat del Pèndol es va trencar i va arrossegar la torre que el sostenia. L’accident va provocar la mort d’una adolescent barcelonina de quinze anys. Dues altres joves de la mateixa edat van resultar ferides, una lleu i l’altra de gravetat, i un tercer noi, de catorze anys, va poder abandonar el parc pel seu propi peu, tot i que va patir diverses contusions.

El Pèndol va caure sobre una de les atraccions aquàtiques, l’anomenada La Mina d’Or, que també estava en marxa. Tot i així, en aquell moment no passava cap visitant pel canal que imita el Far West i no hi va haver més ferits. Per seguretat, es van desallotjar les atraccions més properes, com ara l’avió, l’atalaia i la muntanya russa. En el moment de l’accident hi havia prop de 4.000 persones al parc.

Després del sinistre, el Col·legi d’Enginyers va revisar l’estat de totes les atraccions i algunes es van tancar fins que no es va confirmar que no comportaven cap perill per als usuaris. Tot i així, durant mesos, el parc va patir la manca de confiança de la ciutadania i les taquilles se’n van ressentir.

“Només per a atrevits”. Així és com es venia El Pèndol, que s’havia convertit en una de les atraccions estrella del parc. La màquina, que pesa al voltant de vint-i-cinc tones, pujava fins a una alçada de trenta-vuit metres i es llançava al buit a una velocitat de 100 quilòmetres per hora en només 2,8 segons. S’articulava a través d’un braç de vint-i-cinc metres que aguantava una gòndola amb capacitat per a quatre persones. El que feia atractiu el muntatge era la possibilitat d’experimentar les sensacions d’una caiguda lliure. El colofó final de l’atracció consistia en el moviment pendular de la cistella fins a arribar als cinquanta metres. L’atracció funcionava des de l’any 2006 i era una creació de l’empresa italiana Fabri. Els seus tècnics es van desplaçar a Barcelona per instal·lar-la sobre un encofrat construït per Coprisa i el seu muntatge els va suposar tres dies de feina. Des de llavors, era un dels reclams del parc.

La presidenta de l’empresa municipal Parc d’Atraccions del Tibidabo S.A. (PATSA) —que és qui gestiona el parc després de la seva fallida— i la regidora de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, va explicar el mateix dia de l’accident que es feien controls diaris, setmanals i mensuals a la màquina. Jaurrieta va afegir també que El Pèndol no havia tingut cap problema tècnic destacable en els quatre anys que portava al parc, i que tot just feia un mes que una empresa externa li havia fet una inspecció a fons.

Tot i així, treballadors de les instal·lacions afirmen que van avisar tres hores i mitja abans de l’accident que l’atracció grinyolava. Testimonis dels fets van confirmar que, just abans de la caiguda, es van sentir sorolls i el braç es movia cada cop més.

La policia judicial va obrir una investigació per aclarir els fets. Paral·lelament, l'Ajuntament de Barcelona, titular del parc a través de l'empresa PATSA, també va encarregar un informe al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Van tenir algunes dificultats. Per exemple, en la primera inspecció judicial, que va ser el dia 30 de juliol, la magistrada no va permetre que el tècnic del consistori participés en la investigació. Finalment, el novembre del 2010 es va entregar al jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona el primer avanç de l’informe pericial. La conclusió era que l’atracció del Tibidabo s’havia desplomat per una mala construcció o instal·lació de l’aparell sobre el terreny. Aquesta primera hipòtesi treia importància al fet que s’haguessin trobat els cargols de subjecció al terra partits, cosa que inicialment s’havia apuntat com a causa del sinistre. Segons el preinforme, no era definitiu per explicar l’accident, ja que els cargols s’havien trencat per la caiguda, i no a l’inrevés.

A principis del 2011, amb la investigació tancada, la Fiscalia té previst demanar imputacions per l’accident després que l'informe del perit judicial, ja tancat, hagués determinat que hi havia hagut males pràctiques. Segons fonts judicials, tenint en compte com va caure, tot indica que el problema venia d’un error a l'ancoratge de l'atracció. El següent pas és determinar si es va produir quan es va dissenyar, quan es va construir, quan es va instal·lar, durant les revisions, o si va ser un cúmul d'errors en diversos moments. Si finalment se’n deriven responsabilitats penals, podrien arribar a ser per homicidi o per imprudència greu.