Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
L'alcohol i l'excés de velocitat són les causes principals dels accidents de trànsit

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Trànsit (172)
Personatges Personatges
Jean François Passini (2)
Miguel Muñoz (1)
Entitats Entitats
Salvatori (1)
51 lectures d'aquest article
89 impressions d'aquest article
Una mica menys malament
Accidents de trànsit
El 1994 van morir a Catalunya en accidents de trànsit menys persones que en qualsevol dels dotze anys anteriors. Els dramàtics anuncis institucionals, les proves d'alcoholèmia, els judicis ràpids, els radars mòbils... Tot va funcionar i servir per aconseguir l'objectiu de baixar el nombre de morts en les carreteres espanyoles. Durant aquest any va entrar en vigor una norma que obligava els cotxes accidentats a superar la inspecció tècnica de vehicles (ITV). També es van estrenar noves mesures de detecció de les infraccions, com per exemple l'anàlisi de saliva, per conèixer si el conductor havia consumit droga.

Però els responsables de la direcció de Trànsit no estaven satisfets del tot: 648 morts a les carreteres catalanes és una xifra esgarrifosa, però si es mira en termes relatius hi ha motius per a l'optimisme. Les xifres de mortalitat en les carreteres catalanes pujaven des del 1982, amb 642 morts, i havien arribat al punt màxim de 1.077 l'any 1989, a partir del qual van anar baixant esglaonadament fins al 1994. En aquests dotze anys les xifres han tornat al seu punt inicial, però la gran diferència és que el nombre d'automòbils que circulen per les carreteres de Catalunya s'ha doblat en els últims 14 anys: ha passat d'1.650.000 vehicles a 3.300.000.

Pel director general de Trànsit, Miguel Muñoz, les xifres indiquen que es consolida la tendència a la baixa de quasi un 40 per cent en els últims cinc anys, fet esperançador, "però continua sent absolutament tràgica i moralment inacceptable la xifra de 4.079 morts i 2.233 ferits greus" en el conjunt d'Espanya.

En acabar l'any, havien mort un 17 per cent menys de persones que el 1993, i es tenia la intenció de fer una altra campanya agressiva per aconseguir que les xifres continuessin reduint-se durant l'any 1995. Les dades demostraven que cada cop hi havia més gent de més de 50 anys que tenien accidents de trànsit. Aquest grup d'edat era en el segon lloc, després dels de menys de 30 anys. Segons el cap provincial de Trànsit de Barcelona, Antoni Riu, "hi ha molta gent que es va treure el carnet amb 18 anys, i ja en té 70 i ha perdut les facultats sense que en sigui conscient". L'exigència de certificats mèdics anuals intentava aturar l'augment d'aquesta incidència.

També va ser important aquell any el fet que el nombre de víctimes mortals durant els caps de setmana va disminuir.

Catalunya va començar a guanyar la batalla als accidents de trànsit. El fet més destacat era que el percentatge de joves que van morir a conseqüència de l'alcohol i la velocitat va minvar un 25 per cent. Respecte a les causes dels sinistres, les principals continuaven sent les sortides de la via i les col•lisions frontals. Tot i que aquests dos fenòmens eren els que provocaven més víctimes mortals, també eren els que més van disminuir durant el 1994.

A Catalunya va minvar el nombre de morts que viatjaven en cotxe, motos i camions, però van augmentar els vianants víctimes d'atropellaments mortals i quasi es van duplicar els ciclistes sinistrats (de 14 a 23).

Segons Trànsit, les causes principals dels accidents mortals seguien sent l'abús de l'alcohol i l'excés de velocitat, i especialment la combinació de totes dues infraccions. Per aquesta raó, durant l'any 1994 es van extremar els controls d'alcoholèmia. Només a les comarques de Barcelona, la Guàrdia Civil i les policies locals van efectuar més de 170.000 proves amb etilòmetres que van provocar 22.500 retirades del permís de conduir.

Pel director general de Trànsit, Miguel Muñoz, les millores de les carreteres, un règim sancionador més sever i les campanyes de divulgació van ser les principals causes que van contribuir al descens del nombre de morts en accidents de trànsit. Aquestes mesures haurien provocat un canvi de mentalitat en els conductors que s'havia reflectit en l'augment de la prudència.

Un important mètode usat per Trànsit per conscienciar els conductors havia estat el disseny d'una campanya publicitària molt crua, de 26 escenes, preparada amb la tècnica del realityshow. La direcció general va fer anuncis, dirigits als conductors, on un grup de ferits greus com a resultat d'accidents de carretera (paraplègics, cecs, lesionats cerebrals) explicaven el seu cas per televisió. Cada anunci tenia un minut de durada en pantalla i la seva rèplica en anuncis de premsa i ràdio. En total, aquesta mesura, que es va iniciar coincidint amb les vacances de Setmana Santa a finals de març, va costar uns 2.000 milions de pessetes.

La preocupació bàsica de la direcció general de Trànsit amb la nova campanya d'espots era mostrar "la tragèdia que representen els accidents de circulació", sense caure en sentimentalismes o truculències, segons el seu director Miguel Muñoz. Aquesta campanya i la duresa de la llei de seguretat viària van tenir molt pes sobre el comportament dels conductors a la carretera.

La incapacitat física generada pels accidents de trànsit era no solament un greu problema social, sinó que també suposava una fortíssima càrrega econòmica en termes sanitaris i assistencials. El principal problema continuava sent els traumatismes crànio-encefàlics, la principal causa de mortalitat entre la població menor de 45 anys.

Malgrat que el creixent ús del casc per part dels motoristes havia fet reduir les xifres, aquestes eren encara massa elevades i causaven cada any centenars de morts, però també deixaven milers de persones condemnades de per vida a serioses limitacions de mobilitat o afectades en les seves facultats psíquiques.

TRÀGIC ACCIDENT A ANDORRA
El dimarts 6 de desembre un accident de trànsit va provocar la tragèdia al Principat d'Andorra. Una avaria en el sistema de frens d'un camió tràiler va causar la mort de nou persones i en va ferir una cinquantena en plena avinguda Carlemany, al centre comercial d'Escaldes-Engordany. Totes les víctimes mortals eren dones de nacionalitat espanyola.

A dos quarts i mig de quatre, el camió -un vehicle amb matrícula francesa de 14 metres de llargada i de 40 tones de peses va estavellar contra el complex comercial Monsa després d'haver envestit sis vehicles en un recorregut descontrolat de tres-cents metres. El pendent del recorregut va fer que el camió accelerés la velocitat i superés els 80 quilòmetres per hora en el moment que es va produir el xoc.

El remolc anava carregat de sucre i circulava en direcció a Andorra la Vella. A l'alçada de l'hotel Roc Blanc, a la plaça dels Coprínceps, el camió va començar a fer ziga-zagues fins que va impactar amb un cotxe matrícula de Barcelona, on viatjaven tres persones, i va causar la mort de dues de les ocupants. El cotxe va quedar esclafat i, després d'impactar contra el restaurant del complex Monsa, es va incendiar. Una dona que era al restaurant va morir pel xoc del turisme.

El camió va continuar enfilat a la vorera fins que la cabina del conductor va entrar dins d'una de les botigues del complex comercial, on dues persones més van morir per l'impacte. Just després, el remolc va bolcar i va arrossegar els vianants i les persones que estaven esperant l'autobús. La càrrega i el remolc van sepultar un bon nombre de persones, que van ser rescatades pels bombers i la policia. Quatre de les persones que havien quedat atrapades sota el remolc van morir, i altres van rebre ferides de diversa importància.

El conductor del camió, Jean-François Passini, que tenia ferides lleus, es va sentir del tot responsable de la catàstrofe i va declarar que es considerava un "assassí". El camioner va assegurar que després de perdre el control del vehicle ho havia intentat tot per frenar-lo, "però va ser impossible".

L'endemà, la policia francesa va confirmar que el conductor s'havia vist obligat a canviar la cabina del camió al Pas de la Casa després de detectar-hi problemes tècnics. El transportista que conduïa el camió sinistrat havia estat advertit que el fre de mà no funcionava correctament i que havia de deixar una marxa posada si volia aparcar. El vehicle que transportava era de l'empresa Salvatori (STS), que tenia la seu a Ternay, prop de Lió.

Poc abans de la tragèdia, el conductor s'havia saltat dos senyals de trànsit, un que indicava que els vehicles de gran tonatge s'havien de desviar, i un altre, més endavant, que prohibia el pas d'aquesta mena de vehicles pel centre de la població.

Malgrat el desconsol del conductor del tràiler, va ser empresonat per ordre del jutge el 8 de desembre. Dos dies després del sinistre, quan encara era ingressat sota vigilància al centre hospitalari andorrà, la jutge instructora del cas, Marina Duro, va ordenar que se'l detingués per imprudència i negligència professional. El dictat judicial es faria efectiu quan millorés la salut de l'acusat, que s'havia recuperat físicament però encara patia problemes emocionals, segons els metges que seguien el seu cas. Jean-François Passini era considerat culpable d'un homicidi culpós (sense malícia) que li podria suposar dos anys de presó.

Un altre dels inculpats del cas era el fill del propietari de l'empresa STS de Lió, Laurent Salvatori. Aquesta empresa, on treballava el conductor acusat, havia entregat al xofer una segona cabina per al camió al Pas de la Casa perquè la que havia portat el remolc fins aquell punt es negava a engegar. Aquest camió que havia conduït Laurent Salvatori fins al Pas de la Casa va ser el que va causar l'accident quan se li van bloquejar tots els sistemes de frenada. Per aquesta raó l'empresari Salvatori va ser acusat de negligència.

El nombre de persones que havien propiciat la tragèdia d'Escaldes-Engordany per falta de precaucions anava augmentant amb els avenços de les investigacions. El dia 9 es va saber que els gendarmes francesos havien comès una errada fatal: una patrulla havia aturat i multat el camió quan aquest es dirigia al punt fronterer entre França i Andorra, que conduïa Laurent Salvatori, en comprovar que no havia passat l'ITV. Però no el va immobilitzar com exigia la llei francesa de circulació. En el moment de la intercepció per part dels gendarmes, el camió no portava cap mena de càrrega i li van deixar continuar el viatge sense més penalització que la multa.

Aquesta valuosa informació es coneixia el mateix dia que es van enterrar sis de les nou dones que havien mort en l'accident. Una de les víctimes mortals, Francesca Olivas Zorrilla, de 42 anys, treballava a Andorra de cangur, i en el moment del sinistre passejava la nena de 18 mesos Irina Morrisset, a qui es va amputar un peu en un centre sanitari de Tolosa de Llenguadoc.

L'ambaixada espanyola a Andorra va aprofitar el tràgic accident per qüestionar l'efectivitat dels plafons informatius en català, l'idioma oficial d'Andorra. El cap de l'ambaixada, José Manuel Paz Agüeros, va declarar que eren plafons "informatius que només servien per a camioners andorrans o catalans, ja que els conductors francesos o de qualsevol altre idioma no tenien per què entendre el català".