Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2007

Imprimir    Recomanar article
Uns passatgers esperen per facturar a l'aeroport de El Prat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aviació, aeroports (349)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Andreu Mas-Colell (58)
Germà Bel (4)
Javier Marín (2)
Jordi Clos (8)
Ricard Bofill (6)
Entitats Entitats
Aeroport de Barcelona (El Prat de Llobregat) (161)
Aeroports espanyols i navegació aeria (96)
Air France (15)
Alitalia (6)
Associació Catalana de Professionals (7)
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (91)
Cecot (11)
Cercle d'Economia (50)
Clickair (12)
Continental Airlines (5)
Convergència i Unió (1824)
Delta Airlines (7)
Entesa catalana de progrés (15)
Escola Superior d`Administració i Direcció d`Empreses (27)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
FemCat (5)
Fira de Barcelona (34)
Generalitat de Catalunya (1919)
Gremi d´Hotels de Barcelona (6)
Iberia (80)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
KLM Airlines (4)
Lufthansa Airlines (6)
Ministeri de Foment (122)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Plataforma de Suport al Prat (1)
Reial Automòbil Club de Catalunya (25)
Scandinavian Airlines (2)
Senat de l`Estat Espanyol (118)
Spanair (35)
Vueling Airlines (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
El Prat de Llobregat (70)
44 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Aena decideix pels catalans
Aeroport
El 22 de març del 2007 va ser el dia escollit per la societat civil catalana per a celebrar una jornada dedicada explícitament a exigir que l’aeroport del Prat es convertís en el principal enllaçador (hub) de rutes intercontinentals del sud d’Europa. La iniciativa s’oposava amb contundència a que la nova terminal que s’estava construint al Prat donés entrada a companyies que només apostessin per línies de baix cost. La jornada, celebrada a la seu de l’escola de negocis Esade, estava encapçalada pels reputats professors d’economia Andreu Mas-Colell i Germà Bel, i aplegava la representació oficial de la Cambra de Comerç, les patronals Foment i Cecot, la Fira, el RACC, el Cercle d’Economia, el FemCat, les universitats catalanes, els sindicats, i els hotelers de Barcelona.

El manifest de l’acte estipulava al seu inici que: “Un grup d'organitzacions catalanes han engegat avui una campanya en suport de l'aeroport del Prat.” Des d'un inici es trobava com una de les principals impulsores de la campanya l'Associació Catalana de Professionals (ACP), que juntament amb totes les organitzacions anteriors formava la Plataforma de suport al Prat, que reclamava que en el moment en que s'havia de decidir quin seria el futur del principal aeroport català, es tinguessin en compte les següents consideracions: Que amb la nova terminal, l'aeroport del Prat es convertís en un hub de vols intercontinentals; que, més enllà de si havia de ser compartida o no, la ubicació definitiva de companyies i de grans aliances aèries es realitzés de forma transparent i basada en criteris objectius de servei al client, coneguts per tota la societat; i que la gestió de l'aeroport es realitzés de forma individualitzada i des del territori, és a dir, que cada aeroport es gestionés per ell mateix, amb criteris d'eficiència i amb l'opció de participació dels sectors públic i privat.

Per tot això, i tement que l'Estat espanyol prioritzés una altra vegada els interessos centralistes als de Catalunya, la Plataforma va demanar a tots aquells que creien que cal assegurar el futur de l'Aeroport del Prat la seva adhesió a: http://www.aeroportintercontinental.cat.

La reivindicació naixia de l’evidència que el 2006 trenta milions de persones havien fet servir l’aeroport del Prat, que, malgrat ser el setè aeroport per volum de passatgers d’Europa, era el setzè en moviment de persones cap a països de fora de la UE, amb preferència per Àsia i Amèrica Llatina. En aquest sentit, el president del Gremi d'Hotels de Catalunya, Jordi Clos, va criticar específicament que l'aeroport s'utilitzés com a arma política i que AENA esperés a prendre decisions fins passades les eleccions municipals convocades pel mes de maig. I això, malgrat l’existència d’una unanimitat clara entre els partits catalans, tant els que integraven l'Entesa Catalana de Progrés al Senat (PSC, ERC, ICV), com per part de CiU, que havien presentat una moció al Govern espanyol per a facilitar la participació de la Generalitat de Catalunya en la presa de decisions estratègiques sobre l'aeroport del Prat.

Pel que feia a possibles opcions, la més ben col·locada cara a la terminal Sud del Prat, era l'aerolínia de baix cost Clickair, participada per Iberia, que competia amb Vueling, i l'aliança Star Alliance, que incloïa Scandinavian Airlines, Spanair i Lufthansa; i amb Sky Team, que agrupava Air France, KLM, Alitalia, Continental i Delta Airlines. Sky Team, ja disposava de bases a París, Milà i Roma, mentre que Star Alliance no tenia cap gran base al sud d'Europa.

Sumant-se a la iniciativa ciutadana, la Generalitat de Catalunya va demanar formalment a AENA que trenqués la tradicional opacitat en les seves decisions i que utilitzés criteris objectius a l'hora d'adjudicar la terminal Sud. Perquè això es produís amb la màxima claredat, el Govern català va establir vuit criteris que considerava indispensables per a adjudicar la nova terminal. En primer lloc, reclamava un pla per escrit amb les propostes de creixement empresarial des de Barcelona, així com l'establiment d'un contracte-programa revisable anualment. La Generalitat també creia necessari que les aerolínies adjudicatàries establissin rutes intercontinentals amb freqüència, vols de connexió amb Europa i que configuressin un hub euromediterrani amb vols cap a l’Àsia, Europa de l'Est i el nord d'Àfrica. Finalment, el govern volia que el grup adjudicatari de la nova terminal creés un centre d'operacions a Barcelona, amb hangars per al manteniment dels avions.

Finalment, el 2 d’octubre, AENA va fer cas omís a totes aquestes reivindicacions i recomanacions i va adjudicar a Iberia el gros de les activitats de la terminal Sud. Aquell dia, el director d'Aeroports d'AENA, Javier Marín, va justificar la tria dient que "és la principal companyia que opera al Prat", justament quan tothom era coneixedor del fet que un any abans Iberia havia abandonat rutes al Prat i no operava en cap vol intercontinental des de Barcelona.

La reacció de la societat catalana va ser criticar d’immediat el fet que AENA contradeia amb la seva decisió els criteris d’adjudicació que, entre d'altres, establien prioritzar les aerolínies amb vols intercontinentals. AENA va contestar que, precisament per això, havia atorgat també un grau d’operativa a la terminal Sud a les dues aliances que més passatgers movien al Prat, seguint un criteri proporcional que no va desvetllar. Es referia a Star Alliance (Spanair-Lufthansa), a Vueling i a un conjunt d'operadors intercontinentals que no pertanyien a cap aliança. Pel que feia a la terminal A, establia que s’hi quedessin les companyies Delta i Continental, que pertanyien al trust Sky Line, per a seguir volant cap a Nova York, i a les terminals B i C la resta de low-cost i grups.

Com a decisió última i sorprenent, AENA va decidir adjudicar a l’arquitecte Ricard Bofill, autor de la remodelació de l’aroport inaugurada el 1992, el projecte de remodelació de les terminals velles i el disseny de l'edifici satèl·lit de la nova.