Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Estadístiques

Any 2012

Imprimir    Recomanar article
Gràfic 1. Passatgers aeroports

Gràfic 2. Operacions aeroports

Gràfic 3. Mercaderies aeroports

Gràfic 4. Rànquing aeroports UE

Gràfic 5. Mapa d'aeroports

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aviació, aeroports (349)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Catalunya (2926)
Illes Balears (311)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
82 lectures d'aquest article
54 impressions d'aquest article
Aeroports



Els aeroports dels Països Catalans tenen un paper destacat en l’àrea mediterrània europea en què ens trobem. Els dos més importants, Barcelona-El Prat i Palma-Son Sant Joan, reben moltes destinacions internacionals i se situen entre els vint primers de la Unió Europea pel que fa al nombre de passatgers (dades de 2011). Però la resta d’aeroports, de categoria més modesta, també tenen un paper important en el seu entorn més pròxim. Analitzem l’activitat i el moviment de persones i mercaderies que tenen els nostres aeroports, malgrat la crisi econòmica.


1. Rànking dels aeroports dels Països Catalans segons passatgers transportats (2011)

Un total de 86.146.864 passatgers van arribar o van sortir dels 11 aeroports comercials en actiu que tenim al nostre país durant l’any 2011. La distribució d’aquests passatgers és força desigual, ja que dos de cada tres van aterrar o es van enlairar als dos aeroports més grans (Barcelona i Palma). Però no cal menysprear el volum dels tres següents en el rànking (Alacant, Eivissa i València), perquè recullen gairebé el 25 % del trànsit total. A la part baixa del quadre, Lleida-Alguaire és el primer aeroport comercial construït i gestionat per una administració autonòmica espanyola (la Generalitat de Catalunya), mentre l’aeroport de Castelló, promogut per la Generalitat Valenciana, encara no ha entrat en funcionament.


Taula 1


2. Posició dels aeroports dels Països Catalans en el rànking de la UE segons passatgers transportats (2011)

L’aeroport de Barcelona és el nové de tota la Unió Europea en nombre de passatgers transportats, darrera dels de Londres (Heathrow), París (Charles de Gaulle), Frankfurt, Amsterdam (Schiphol), Madrid (Barajas) Munich, Roma i Istambul. L’aeroport de Palma també ocupa una bona posició (15a), mentre que n’hi ha tres més que apareixen al Top 100 dels aeroports europeus. Pel que fa a les variacions respecte l’any anterior (2010), tots han millorat en el rànking, excepte el de València, que ha perdut cinc posicions.


Taula 2


3. Rànking dels aeroports dels Països Catalans segons operacions de vol realitzades (2011)

Si enlloc de passatgers, fem el rànking segons les operacions (enlairaments i aterratges), veurem que apareixen dos nous aeroports, que no són comercials, però sí que allotgen un bon nombre d’operacions pel que fa tant a avionetes privades com a vols d’instrucció i aprenentatge. Són els de Sabadell, a Catalunya, i Son Bonet, a Mallorca, que també contribueixen a la xifra global de 816.108 operacions al llarg del 2011. Respecte el rànking de passatgers, veiem també com València passa davant d’Eivissa, i Perpinyà puja a la cinquena posició. Això és degut a que hi han aterrat més avions però de menys capacitat de passatgers. Malauradament, no tenim dades dels aeroports de L’Alguer i de Lleida-Alguaire en aquesta magnitut concreta.


Taula 3


4. Rànking dels aeroports dels Països Catalans segons mercaderies transportades (2011)

Un darrer rànking que podem fer és el de mercaderies, tenint en compte que cap dels nostres aeroports està especialitzat en aquest transport. Aquí encara s’observa una més gran preponderància de l’aeroport barceloní del Prat, ja que va transportar gairebé 3 de cada 4 tones de mercaderies que van entrar o sortir dels nostres aeroports. Palma-Son Sant Joan manté la segona posició, a molta distància de Barcelona, i València-Manises, en aquest apartat concret, és tercer, bastant per damunt de la resta, que no superen en cap cas el 3% del total del transports de mercaderies per aire al nostre país.


Taula 4


5. Mapa dels aeròdroms no comercials dels Països Catalans (2012)

Per acabar aquest repàs als nostres aeroports, volem situar en el mapa els aeròdroms no comercials, els quals funcionen com a base d’enlairament i aterratge d’avionetes privades, així com, en alguns casos, de lloc d’ensinistrament de pilots o pràctiques d’aviació esportiva (paracaigudisme, vol a vela, ala delta, etc). La majoria d’ells també serveixen com a pistes de suport
per a tasques agrícoles (fumigació) i d’extinció d’incendis forestals.

Catalunya Nord:
- Mont-Lluís – La Quillana (La Llaguna, Capcir)
- Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

Catalunya Sud:
- Empuriabrava (Castelló d’Empúries, Alt Empordà
- La Cerdanya (Das, Baixa Cerdanya)
- Alfés (Alfés, Segrià)
- Igualada-Òdena (Igualada i Òdena, Anoia)
- Calaf-Sallavinera (Sant Pere Sallavinera, Anoia)
- Manresa (Sant Furitós de Bages, Bages)

Illes Balears
- Sant Lluís (Maó, Menorca)

País Valencià
- Mutxamel (Mutxamel, Alacantí)
- Pinar del Grau (Castelló, Plana Alta)
- Requena (Plana d’Utiel)


Fonts:
  • AENA per als aeroports de l’estat espanyol, excepte Lleida-Alguaire
    Aeroports de Catalunya per a les dades de Lleida-Alguaire

  • SOGEALL, Società di Gestione dell’Aeroporto di Alghero per les dades de l’aeroport de L’Alguer

  • Union des Aeroports français per les dades de l’aeroport de Perpinyà-Rivesaltes
    Fonts pròpies de cada aeròdrom per a les dades dels aeròdroms dels PPCC