Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Afganistan va viure el 1996 en estat de guerra

Els talibans van prendre el control de la capital, Kabul, i van imposar la llei islàmica

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Fonamentalisme islàmic (82)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Personatges Personatges
Abdul Raixid Dostum (3)
Ahmed Xah Massud (4)
Burhanuddín Rabbaní (5)
Mohamed Najibul·lah (2)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Talibans (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Afganistan (65)
63 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
La victòria dels talibans
Afganistan
El 26 de setembre de 1996, Kabul, la capital de l'Afganistan, va ser presa militarment pels talibans, que van obligar l'exèrcit governamental mujahidín, dirigit per Ahmed Xha Massud, a abandonar la ciutat i refugiar-se a les muntanyes.

La presa de Kabul va ser precedida d'una campanya militar perfectament planejada pels talibans, que en els últims dos anys havien anat guanyant terreny des de la frontera del Pakistan fins a controlar el 60% del país. Els talibans, un poble de l'ètnia paixto i de tradició sunnita, s'havien mantingut refugiats a la regió fronterera amb el Pakistan mentre va durar la lluita contra l'invasor soviètic, i la seva participació en la guerra va ser més aviat minsa, donat el protagonisme dels mujahidins xiïtes en l'enfrontament amb l'Exèrcit Roig. La seva aparició militar no es va produir fins l'octubre del 1994, quan van conquerir Kandahar amb el suport militar del Pakistan i el finançament de l'Aràbia Saudita.

En arribar a Kabul, i emparats en l'ortodòxia de la llei islàmica, van procedir a l'execució de l'expresident Mohammed Najibul·lah, antic col·laborador dels soviètics i president del país fins al 1992, a qui van anar a buscar al seu refugi a l'edifici de l'ONU. Un cop mort, el cos de l'expresident va ser penjat juntament amb el del seu secretari a la plaça d'Ariana, on es troba el palau presidencial, i va ser acusat de "traïdor a l'Islam". En comptes de deixar-lo podrir al sol, el van enterrar al cap de dos dies, en el que, a judici dels talibans, era un gest de tolerància i reconciliació.

A partir d'aquell moment, la xara es va convertir en la nova legalitat a la capital afganesa. Les dones no podien circular pels carrers, i si ho feien havien d'anar completament tapades, les nenes no podien anar a l'escola, els homes s'havien de deixar créixer la barba i resar cinc cops al dia, mentre quedaven absolutament prohibits l'alcohol, el cinema, la televisió, els jocs i les lectures de llibres nosagrats. Paral·lelament, el càstig previst per als adúlters era de cent fuetades o la lapidació, mentre que els lladres corrien el risc de l'amputació de la mà dreta o la decapitació si en el robatori hi havia hagut violència.

El conflicte tenia un rerefons geo-estratègic. Els anys vuitanta els Estats Units havien donat suport a les guerrilles islàmiques que lluitaven contra el règim prosoviètic de Kabul. Amb la derrota militar soviètica el 1989 i la desaparició de l'URSS el 1991, els mujahidins xiïtes d'Ahmed Xha Massud, el Lleó del Panshir, van deixar de rebre l'ajut occidental i només comptaven amb el suport de l'Iran. Massud havia pres Kabul l'abril del 1992 i havia enderrocat el règim filocomunista de Mohammed Najibuliah. Després d'un règim transitori, es va aprovar una nova Constitució, i el 1993 va ser elegit president Burhanuddin Rabbani, encara que el poder real seguia en mans d'Ahmed Xha Massud, cap de l'exèrcit governamental.

La inclinació proiraniana del règim afganès va portar els EUA, per mitjà de l'Aràbia Saudita i el Pakistan, a donar suport a la guerrilla sunnita dels talibans. Rússia, per la seva banda, volia, com l'antiga URSS, evitar la penetració islamista a les Repúbliques de l'Uzbekistan i el Tadjikistan. Les milícies uzbekes del general Abdul Raixid Dostum van establir un cordó de protecció al nord-est de l'Afganistan per impedir la penetració de les guerrilles islamistes a les Repúbliques exsoviètiques de tradició musulmana. Raixid Dostam havia estat membre del Partit Comunista Afganès i aliat de l'exèrcit soviètic, i si bé inicialment s'enfrontava als mujahidins, el 1993 va firmar un pacte de coexistència amb Massud que es va convertir en una aliança contra els talibans a partir del 1994.

En acabar l'any, Massud i Dostam continuaven lluitant contra els talibans, que encara mantenien el control de Kabul, s'havien reforçat en totes les zones frontereres, a excepció de l'Uzbekistan, i seguien predicant les virtuts de la xara com a fonament de la reconstrucció del país.