Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El 9 d'octubre es van celebrar les primeres eleccions després de la guerra dels EUA amb el règim dels talibans

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte a l`Afganistan (88)
Democràcia, processos de democratització (137)
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abd El Hamid Karzai (37)
Ahmed Xah Massud (4)
George W. Bush (404)
Iunus Qanuni (1)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Mohammad Qassim Fahim (1)
Entitats Entitats
Aliança del Nord (Afganistan) (6)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
43 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Primeres eleccions democràtiques
Afganistan
En l’àmbit de la crisi internacional generada per la guerra de l’Iraq i les seves dures conseqüències sobre tot el Pròxim Orient i la bona marxa de les relacions entre Europa i els Estats Units, les eleccions del 9 d’octubre a l’Afganistan representaven la primera concreció en positiu de la guerra preventiva declarada per l’administració Bush contra el terrorisme internacional i per la consecució d’una més gran seguretat mundial. A diferència de l’Iraq, l’Afganistan, però, era un escenari de redreçament democràtic que havia contribuït a crear el conjunt de la comunitat internacional, que havia actuat conjuntament amb els Estats Units i l’OTAN en l’eradicació del règim taliban a finals del 2001, després dels atemptats de l’11-S. Aquest fet explicava la participació en la preparació de les eleccions de l’Espanya de José Luis Rodríguez Zapatero amb uns 1.000 soldats, tot i haver tret anteriorment els contingents destacats a l’Iraq per l’anterior administració d’Aznar fent honor a l’aliança aliada que va concertar a les Açores.

En l’escenari preelectoral va destacar l’homenatge que 20.000 afganesos van retre el 9 de setembre al comandant de l’Aliança del Nord Ahmed Xah Massud, assassinat tres anys enrere per dos marroquins d’Al-Qaida que es feien passar per periodistes, un parell de dies abans dels atacs de l’11-S als Estats Units. La cerimònia, celebrada a l’Estadi Nacional de Kabul, va coincidir amb un desplegament especial dels 8.000 homes que l’OTAN tenia destacats al país i que havien de vetllar per la seguretat dels 18 candidats que es presentaven, així com garantir la viabilitat política de les seves propostes, en un context multiètnic. La població estava formada en un 25% per les ètnies hazara, aimak, turcman o baloch, enfront d’un 38% de paixtus, un 25% de tadjiks i un 6% d’uzbeks. El principal candidat era el president interí, Ahmed Karzai, aliat de Washington i amic del també candidat i germà de Massud, Ahmad Zia Massud. El gruix de l’Aliança del Nord donava suport a l’exministre d’Educació Iunus Qanuni, aliat del fins llavors responsable de Defensa i substitut de Massud al capdavant de la milícia, Mohammad Qassim Fahim. Tot es complicava per la continuïtat de les accions dels talibans al sud, contra els quals encara lluitaven nord-americans i anglesos, amb la col·laboració de l’exèrcit pakistanès des de l’altra banda de la frontera, sense obtenir, però, cap victòria definitiva.

Malgrat tots aquests problemes, les eleccions es van celebrar amb normalitat, amb la peculiaritat que era la primera vegada que les dones podien votar, tot i que ho feien separades dels homes.
Karzai va aconseguir una victòria majoritària amb el 55% del vot popular, i hauria d’afrontar el difícil repte de normalitzar un país dividit entre faccions i interessos diversos al nord-oest i en guerra amb els taliban al sud-est, on, tret de l’àrea de Kabul, encara no regia un ordre institucional ni democràtic clar. Als territoris dominats per l’Aliança de Nord només es respectava la jerarquia tribal, i els seus caps no tenien gaire interès a canviar una manera de viure basada en l’agricultura, la ramaderia, i el conreu i venda d’opi. Així ho reflectia l’últim informe de les Nacions Unides, que constatava que el 60% de l’economia afganesa girava entorn de l’opi, la producció del qual havia augmentat en un 64% els últims tres anys. En proveïa el 87% del consum mundial i li generava un negoci de 3.000 milions de dòlars l’any.