Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Afganistán ha viscut un any ple de conflictes, amb la guerra contra els talibans i nombrosos atemptats

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Democràcia, processos de democratització (137)
Poder executiu i governs (1139)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Abd El Hamid Karzai (37)
Abdul Rahman (3)
Mohammed Khatami (36)
Zahir Xah (19)
Entitats Entitats
Govern de l`Afganistan (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Afganistan (65)
52 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Una molt difícil reconstrucció
Afganistan
Si el 2001 va ser l’any de la guerra, l’any en què es va apartar els talibans del poder a l’Afganistan en només dos mesos (del 7 d’octubre al 7 de desembre), el 2002 va ser l’any en què va entrar en funcions el govern encapçalat pel líder paixtu conciliador i prooccidental Hamid Karzai, que va inaugurar l’any visitant Washington i Londres i rebent les benediccions de la comunitat internacional durant la Conferència Internacional per a la Reconstrucció de l’Afganistan, que es va fer a Tòquio el mes de gener.

El final de la guerra havia estat, de fet, el final del règim talibà a les principals ciutats del país, però no el final de la presència de les forces de pacificació –7.000 nord-americans, 1.200 britànics i 1.000 canadencs, australians, alemanys, danesos i turcs–, ni el final de les hostilitats provinents d’un gruix important de talibans que resistien a les muntanyes frontereres amb el Pakistan i que havien de ser perseguits sistemàticament per evitar que es desplacessin cap a les poblacions del sud-est del país, majoritàriament habitades per l’ètnia paixtu dominant, de la qual provenien la majoria dels talibans. Al nord, les coses anaven millor, però les forces de pacificació ocupaven molt de temps neutralitzant enfrontaments de tipus divers entre senyors de la guerra tribals, més o menys vinculats a les ètnies uzbeka, tadjika i hazara.

També s’havia de constatar la presència de 2 milions d’afganesos refugiats a l’Iran i d’1,5 milions al Pakistan. A les ciutats, la vida continuava sent difícil i subjecte a tota mena d’imponderables, conseqüència del retard en el redreçament econòmic del país, a causa de les demores experimentades en l’arribada dels ajuts i les inversions occidentals. Dels gairebé 5.000 milions de dòlars promesos per la comunitat internacional per a la reconstrucció del país, el 2002 amb prou feines en van arribar 1.000 milions, la majoria aportats pels Estats Units i els organismes financers internacionals, mentre que Europa s’excusava en la crisi econòmica per no concretar les aportacions aparaulades. Per altra banda, el gruix de l’economia afganesa continuava vinculada al cultiu i al tràfic de l’opi (2.000 tones el 2002), mentre que la construcció de carreteres, centrals elèctriques i oleoductes quedaven pendents d’inversions estrangeres més grans.

En aquest context, la notícia més rellevant de l’any va ser, sens dubte, l’atemptat que va patir Karzai el 5 de setembre del 2002 a Qandahar, del qual va sortir il·lès gràcies a la protecció dels escortes que duia. Aquest però no va ser l’únic atemptat de l’any. El 14 de febrer, Abdul Rahman, ministre de Transport Aeri i Turisme del govern interí afganès, va morir a l’aeroport de Kabul linxat per un grup de pelegrins afganesos que anaven cap a la Meca, i el 6 de juliol dos franctiradors van matar a trets un dels tres vicepresidents del govern.

Uns mesos més tard, al juny, Karzai va ser elegit president del país per la Loia Jirga, l’assemblea dels representants de totes les tribus i ètnies de l’Afganistan, presidida per l’exrei Zahir Xah, de 87 anys, que el 18 d’abril del 2002 va tornar al país des d’Itàlia, on estava exiliat, i simbolitzava la nova unitat afganesa. El nou règim va obtenir el reconeixement immediat de dos importants països veïns, el Pakistan i l’Iran, el president del qual, Mohamed Khatami, va fer una visita oficial al país el mes d’agost, i el 2 de desembre la comunitat internacional va organitzar una segona conferència internacional sobre la reconstrucció de l’Afganistan a Bonn, a la qual van assistir 31 països i en la qual es va tractar la formació d’un exèrcit nacional afganès de 70.000 homes amb finançament internacional que s’hauria d’encarregar de la definitiva pacificació del país.