Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Charles Taylor

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Charles Taylor (16)
Moses Blah (3)
Prince Johnson (1)
Samuel Doe (1)
Entitats Entitats
Comunitat Econòmica d´Estats de l´Àfrica Occidental (10)
Forces Nacionals Patriòtiques de Liberia (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Nacional Patriòtic (Libèria) (1)
Tribunal Especial per Sierra Leone (1)
Universitat de Boston (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Burkina Faso (2)
Costa d´Ivori (10)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Libèria (11)
Nigèria (29)
Sierra Leone (11)
Abuja (Nigèria) (2)
Monròvia (Libèria) (7)
30 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Charles Taylor
Àfrica
Charles Ghankey Taylor va néixer el 29 de gener del 1948 a Arthington, Monrovia (Liberia), i es va graduar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Boston. Després del cop d’Estat militar perpetrat per Samuel Doe a Liberia l’abril del 1980, Taylor es va unir al nou règim, però el 1984 va ser acusat per Doe de malversació de fons per valor d’uns 900.000 dòlars i es va haver d’exiliar als EUA, on va ser detingut i empresonat, però va aconseguir fugir i es va exiliar primer a Líbia i després a Burkina Faso i Costa de Marfil.

El 24 de desembre del 1989 Taylor va reaparèixer a Libèria, a la regió fronterera de Nimba, al capdavant de les Forces Nacionals Patriòtiques de Liberia (FPNL), i va protagonitzar un cop d’Estat, fallit, per enderrocar el president Samuel Doe. Finalment, aquest va ser assassinat el setembre del 1990 per guerrillers lleials a Prince Johnson, líder d’una facció escindida del FPNL.

El conflicte bèl·lic liberià, iniciat el 1989, es va prolongar durant set anys i va provocar més de 160.000 morts i gairebé un milió de refugiats. Després de la intervenció de l’ONU i de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), es va aconseguir que el 20 d’agost del 1995 es firmés a Abuya (Nigèria) un acord de pau i es creés un govern d’unitat al qual es va integrar Taylor.

A finals de febrer del 1997, Taylor va dimitir del govern col·legiat de transició per presentar-se a les eleccions i va fundar el Partit Nacional Patriòtric (PNP). Al juliol va guanyar les eleccions del país, amb un 75,32% dels vots, i va accedir a la presidència, però no va aconseguir pacificar el país i van seguir els enfrontaments amb alguns grups rebels. El juny del 2003, el Tribunal Especial per Sierra Leone va acusar Taylor de crims de guerra i contra la humanitat, i de tenir una gran responsabilitat en els deu anys de guerra que va patir el país africà.

Enmig d’una gravíssima crisi internacional, l’11 d’agost del 2003 Charles Taylor va abandonar la presidència de Liberia i va cedir el poder al vicepresident Moses Blah, després de setmanes de negociacions amb els països de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Oest d’Àfrica (CEDEAO) i un inacabable estira-i-arronsa amb les forces rebels, amb treves trencades i un balanç de prop de dos milers de morts civils només en els combats per tenir el control de la capital, Monrovia.

Amb la marxa de Taylor –a qui es va garantir un exili segur a Nigèria, tot i els càrrecs per crims de guerra per la implicació en la guerra civil de Sierra Leone del 1991 al 2002– es va obrir la porta a la fi de catorze anys de guerra civil gairebé ininterrompuda.