Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Democràcia, processos de democratització (137)
Discriminacions, segregacions (68)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Fèlix Houphouèt-Boigny (2)
Xavier Masllorens (1)
Entitats Entitats
Intermón-Oxfam (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àfrica (23)
32 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Encara hi ha espai per a l'esperança
Àfrica




Xavier Masllorens
Cap del Departament de Comunicació i Educació
d'Intermón

Àfrica és el testimoni tràgic de la neciesa dels discursos autocomplaents de molts responsables econòmics i polítics d'Occident i, alhora, una exigència ètica per superar aquesta buidor. La realitat africana colpeja amb força la consciència d'aquells que considerem que no és possible continuar amagant el cap com l'estruç davant la desnutrició endèmica, les epidèmies (còlera, disenteria, sida) i les matances periòdiques que pateixen milions d'éssers humans en tot un continent.

Àfrica, com la resta del Tercer Món, només existeix per als grans mitjans de comunicació en cas de guerra, d'una tragèdia o d'una catàstrofe natural. Periòdicament, amb motiu d'una situació d'emergència puntual i localitzada, els mitjans de comunicació occidentals, per raons no sempre clares, focalitzen l'atenció sobre un país del continent africà. Quan la televisió introdueix les imatges de l'horror a les llars occidentals, l'impacte és immediat. S'inicien massives campanyes de solidaritat, de la qual esdevenen dipositàries les ONG, que estableixen plans d'emergència i obren comptes bancaris on recullen l'expressió material de la inquietud dels ciutadans. Mentrestant, els governs occidentals, incapaços de preveure i aturar els desastres, sovint es limiten a expressar "la seva profunda preocupació", tot acomplint alhora, en molts casos, un paper ambigu en el desenvolupament dels conflictes. Al cap d'un temps s'apaguen els focus de les cameres de televisió i tot l'Àfrica retorna a l'oblit.

Tanmateix, la tragèdia continua malgrat ser ignorada. Les precàries condicions en què sobreviuen els (tres) milions de refugiats i desplaçats que ha provocat la guerra civil de Ruanda durant el 1994 en són un dolorós testimoni. Passada l'emergència, la situació continua requerint una acció solidària, que només algunes ONG semblen disposades a assumir. Una solidaritat que suposa un compromís més ampli i continuat que l'ajut que permet superar una emergència. La tasca de moltes organitzacions no-governamentals en la posada en pràctica de projectes de cooperació per a un desenvolupament sostenible, tot i resultar insuficient, és essencial per establir les bases socials i productives que permetin atènyer una millora en les condicions de vida de la població de tot el continent.

El deteriorament continu de la situació econòmica i social de la majoria dels països africans és un polvorí que pot provocar l'esclat de nous conflictes d'una gravetat similar o, fins i tot, major que el que ha sofert Ruanda durant el 1994.

L'augment de la violència integrista a Algèria i el fracàs de la intervenció occidental a Somàlia, tot i no ser fenòmens comparables, tenen en comú el fet que plantegen nous interrogants sobre el paper dels països occidentals en el Tercer Món, en general, i a l'Àfrica, en particular. El cas d'Algèria és especialment preocupant per la possible extensió del fonamentalisme a altres països del Magrib. Els atemptats contra dones pertanyents al món acadèmic i intel•lectual apunten directament contra la integració laboral de la dona i tenen unes connotacions inquietants que mereixen una profunda reflexió. Egipte, el segon país més poblat del continent, pateix també fa uns anys l'expansió del fonamentalisme religiós, que en molts casos s'ha expressat violentament.

L'anunciat referèndum del Sàhara Occidental segueix sense celebrar-se, Sudan està en guerra civil des de fa més de deu anys, i a Angola, malgrat els acords de pau signats l'octubre del 1994, continuen els enfrontaments armats. Moçambic, en canvi, sembla acostumar-se a viure en pau després dels acords de pau de 1992, que s'han consolidat amb la celebració d'eleccions democràtiques durant el 1994. A Burundi, malauradament, la històrica rivalitat entre les ètnies hutu i tutsi sembla emprendre, en aquest inici del 1995, el mateix camí d'enfrontaments sagnants que ha viscut Ruanda des que el 6 d'abril de l'any passat un atemptat fes esclatar l'avió en què viatjaven els presidents d'aquests dos petits països africans.

S'ha produït també durant el 1994 la mort de Fèlix Houphouèt-Boigny, president de Costa d'Ivori des de feia més de trenta anys, darrer testimoni d'un procés de descolonització que sovint s'oblida que no va completar-se fins al 1977. S'han revifat els enfrontaments armats a Sierra Leone -corol•lari del conflicte de Libèria-, i molts processos de democratització nominals -amb un anunci d'eleccions pròximes, com a Guinea Equatorial- no aconsegueixen rescabaiar molts països del marasme polític que impedeix el desenvolupament social i econòmic.

Àfrica es troba al marge dels grans moviments econòmics internacionals. La seva participació en el comerç mundial disminueix any rere any i els discursos economicistes exclouen l'Àfrica subsahariana de les seves anàlisis. Continent ignorat en el passat i en el present, la solidaritat i la cooperació són imprescindibles, potser l'únic recurs ja, per construir el futur de l'Africà. Davant del desistiment dels governs, les ONG tenen la responsabilitat de respondre avui a aquest desafiament.

Tot i la situació de col•lapse en la qual es troba la major part del continent africà, el 1994 probablement passarà a la història per la dissolució del règim racista de Sud-àfrica. Un esdeveniment la significació del qual no ha estat prou subratllada. Es tracta d'un canvi de dimensions històriques que demostra que no sempre s'imposa la lògica de les armes i de la destrucció, i que encara existeix un lloc per a l'esperança.