Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El president de Zimbabwe, Robert Mugabe, reunit amb el president palestí, Iàsser Arafat

Els presidents de Gabon, Omar Bongo, i de Burkina Faso, Blaise Compaoré, amb Jaques Chirac

Articles dependents
Jean-Bédel Bokassa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Democràcia, processos de democratització (137)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Abdou Diouf (2)
Ange Felix Patassé (1)
Antonio Mascarenhas (1)
Arap Moi (2)
Benjamin William Mkapa (4)
Blaise Compaoré (2)
Denis Sassou Nguesso (7)
Henri Konan Bedié (4)
Ibrahim Babangida (3)
Ibrahim Barre Mainassara (3)
Idi Amin Dada (3)
Idriss Deby (3)
Isaias Afewerki (3)
Isse Mohammed Siad (1)
Joâo Bernardo Vieira (3)
John Garang (4)
Julius Maada Bio (1)
Lasana Conté (2)
Mathieu Kerekou (1)
Mohammed Farah Aidid (2)
Nelson Mandela (48)
Omar Bongo (2)
Omar Hassan al-Baixir (2)
Pascal Lissouba (2)
Paul Biya (1)
Robert Mugabe (16)
Teodoro Obiang (7)
Velentine Strasser (1)
Yahya Jammeh (1)
Yoweri Museveni (10)
Entitats Entitats
Exèrcit Popular per a l'Alliberament del Sudan (1)
Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àfrica (23)
Angola (10)
Benín (2)
Burkina Faso (2)
Burundi (9)
Camerun (2)
Cap Verd (1)
Congo (República Democràtica, antic Zaire) (53)
Costa d´Ivori (10)
Eritrea (3)
Etiòpia (11)
Gabon (1)
Gàmbia (5)
Guinea (2)
Guinea Equatorial (8)
Guinea-Bissau (5)
Kenya (20)
Libèria (11)
Mali (5)
Moçambic (5)
Namíbia (2)
Níger (3)
Nigèria (29)
República Centreafricana (4)
Ruanda (33)
Senegal (8)
Seychelles (1)
Sierra Leone (11)
Somàlia (9)
Sud-àfrica (40)
Sudan (10)
Tanzània (República Unida) (8)
Txad (3)
Uganda (6)
Zimbabwe (10)
74 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Poques i peculiars democràcies entre moltes dictadures
Àfrica
L' Àfrica continuava sent el 1996 un continent depauperat, on els pocs països democràtics estaven regits per dictadors que s'havien convertit en presidents mitjançant sistemes electorals peculiars. D'altra banda, la corrupció i les guerres permanents havien agreujat la situació econòmica, fins i tot en països teòricament rics i grans exportadors de primeres matèries, com el Zaire o Nigèria.

Al sud del continent, la República de Sud-àfrica era la gran esperança. Semblava el país encarregat de demostrar, després del final de l'apartheidque era possible el desenvolupament d'un sistema democràtic capaç de garantir l'estabilitat i el creixement econòmic. En aquell país es va aprovar una nova Constitució que posava fi al règim transitori bastit per Nelson Mandela després de les eleccions de l'abril del 1994. Mentre a la veïna Angola continuava la cruenta guerra civil, que ja feia 22 anys que durava. Moçambic i Namíbia van aconseguir mantenir la seva precària estabilitat, i Zimbabwe reelegia Robert Mugabeper a un quart mandat presidencial.

Cap a l'est, Libèria va viure alguns dels episodis més dramàtics d'una guerra civil que havia provocat la mort de més de 150.000 persones. El 17 d'agost es va firmar un acord de pau que preveia la celebració d'eleccions el maig del 1997. Mentrestant, a Cap Verd, es vivia la inestabilitat de les lluites internes dins el partit del president Antonio Mascarenhas, elegit l'any anterior. A Costa d'Ivori, malgrat gaudir d'institucions democràtiques, l'oposició va ser víctima de la repressió del govern d'Henri Konan Bedié. A Burkina Faso continuava des del 1991 la presidència de Blaise Compaoré i al Camerun Paul Biya continuava al poder des del 1982, amb un simulacre d'eleccions cada cinc anys.

L'oposició va protagonitzar la vida política a Gabon i Guinea. El febrer, els opositors al president electe de Gabon, Omar Bongo el van acusar d'obstaculitzar la celebració de les eleccions legislatives del maig, mentre el general Lansana Conté, president de Guinea des del 1993, va aixafar un motí de militars que demanaven augment de sou. El general i exdictador Mathieu Kerekou va guanyar les eleccions a Benín al març, malgrat la greu crisi econòmica que travessava el país. La situació econòmica va ser la principal preocupació de Joào Bernardo Vieria, que governava a Guinea Bissau des del 1994. A Guinea Equatorial el règim de Teodoro Obiang rebia tota mena d'acusacions de corrupció i pràctiques dictatorials, malgrat les eleccions del març del 1995.

Altres països van establir i mantenir règims dictatorials oberts. Gàmbia era governada amb autoritarisme per Yahya Jammeh. Nigèria vivia sota el règim militar d'Ibrahim Babangida i Níger va iniciar una nova junta militar el 27 de gener amb la direcció del coronel Ibrahim Barre Mainassara. A Sierra Leone el capità Velentine Strasser va ser derrocat el 16 de gener per un sagnant cop d'Estat encapçalat pel general Julius Maada Bio, que el mes de febrer va celebrar eleccions enmig d'una veritable guerra civil.

Mali va aconseguir pacificar la rebel·lió tuareg i va integrar els seus membres a l'exèrcit. També el Senegal va mantenir una democràcia en actiu, malgrat les acusacions de corrupció contra el president Abdou Diouf i l'esclat de la insurgència separatista a la regió de Casamance.

La meitat oriental d'Àfrica va concentrar les guerres i els genocidis més sagnants. Al centre, el conflicte ètnic que havia viscut Ruanda es va estendre al Zaire i Burundi, on el 25 de juliol el major Pierre Buyoya va protagonitzar un cop d'Estat, i va suspendre les activitats parlamentàries i els partits polítics. Al nord-est van perviure l'imperi dels senyors de la guerra somalis i la guerra civil al Sudan. L'excepció eren les illes Seychelles, que funcionaven com una mena de paradís turístic per a occidentals amb democràcia constituïda.

Somàlia continuava en el caos produït després del fracàs de la intervenció nord-americana i la retirada del l'ONU el 1995. La lluita entre els clans representats per Abdul Rahman Ah-med Alí i el senyor de la guerra Mohammed Farah Aidid, autoproclamat president el juny del 1995 i reconegut només per Líbia, va continuar. Farah Aidid va morir I'1 d'agost, i va ser succeït per Isse Mohammed Siadque tampoc va aconseguir el reconeixement de la comunitat internacional.

Etiòpia havia celebrat les seves primeres eleccions democràtiques el 1995, que van ser guanyades pel Front I Revolucionari Democràtic del Poble Etíop, liderat per Meles Zenawi. El Sudan, en canvi, era governat per l'islamista general Omar Hassan al-Bahir, el règim del qual va ser sancionat per l'ONU el mes d'abril, mentre al sud continuaven els combats amb les guerrilles de l'Exèrcit Popular per a l'Alliberament del Sudan, del coronel John Garang. Eritrea era governada per un govern provisional presidit per Isaias Afewerki, i mantenia un greu conflicte bèl·lic amb Etiòpia pel control de la regió de Ras Doumeira.

El Congo va iniciar l'any amb un motí de la milícia lleial a l'expresident Sassou Nguesso contra el president Pascal Lissouba. Al Txad, el 9 de març el govern d'Idriss Deby i els tretze grups armats d'oposició van firmar l'acord de Franceville, que obria pas a les primeres eleccions presidencials del país. Tanzània també va estrenar democràcia després de 30 anys de dictadura. El 1995, Benjamin William Mkapa havia estat elegit president, i el seu partit va obtenir la majoria parlamentària el 1996, si bé el moviment separatista de l'illa de Zanzíbar era un factor desestabilitzador, que es va agreujar amb l'afluència massiva de refugiats de Ruanda i Burundi. Kenya vivia sota règim corrupte d'Arap Moi que havia assentat el tribalisme en la política i es mantenia en el poder gràcies a la divisió de l'oposició.

Tampoc a la República Centrafricana es van aturar els enfrontaments armats ni els alçaments militars. Els dos motius militars d'abril i maig es van resoldre gràcies a la intervenció de tropes franceses, i el 5 de juny el president Ange Fèlix Patassé (elegit el 1993) va firmar un acord amb l'oposició i va prometre un govern d'unitat nacional. El dictador Yoweri Museveni, elegit president d'Uganda el 27 de juny de 1996 en unes eleccions plenes d'irregularitats, mentre seguien els enfrontaments militars amb els rebels partidaris del retorn del dictador Idi Amin.