Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Saddam Jonas Savimbi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Jonas Savimbi (6)
Nelson Mandela (48)
Entitats Entitats
Moviment popular per a l'alliberament d'Angola (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Angola (10)
75 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Saddam Jonas Savimbi (1934-2002)
Àfrica subsahariana
El 22 de febrer del 2002 va morir en combat contra les tropes governamentals angoleses a la província de Moxico, Jonas Savimbi, el líder històric de la lluita anticolonial contra els portuguesos. Amb la desaparició de Savimbi, que des de la descolonització del país el 1974 havia protagonitzat un enfrontament a mort amb el governamental Moviment per a l´Alliberament d´Angola (MPLA), de José Eduardo dos Santos, es va acabar la guerra civil que va consumir el país durant prop de trenta anys.

Jonas Malheiro Savimbi va néixer el 3 d´agost del 1934 a la província de Bié. Fill d´un predicador protestant i cap de l´estació del ferrocarril de Benguela, originari de la tribu ovimbundu (el grup ètnic més gran del país), va estudiar al col·legi d´elit Manuel Passos de Lisboa.

El 1959 va començar els estudis de medicina a Portugal, alhora que iniciava la seva militància política anticolonialista. Aquell mateix any va ser empresonat, i l´any següent es va exiliar a Suïssa. De retorn al seu país, el 1966 Savimbi va fundar la UNITA, que, tot i el suport inicial de la Xina comunista, es va decantar cap a posicions prooccidentals, sota la influència del líder de la independència angolesa Agostinho Neto i la mediació dels nous governants progressistes portuguesos nascuts de la Revolució dels Clavells del 1974.

Tot just declarar-se la independència d´Angola, Savimbi va encapçalar la lluita contra el règim prosoviètic instaurat al país pel Moviment per a l´Alliberament d´Angola (MPLA), que rebia el suport militar i logístic de la Cuba castrista. Els Estats Units i la República de Sud-àfrica van oferir el seu suport a la UNITA, que va dur a terme una forta oposició militar contra l´MPLA durant anys sense èxit. Als anys noranta, la UNITA de Savimbi es va veure aïllada políticament per la gran reputació internacional que va tenir el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela i l´homònim SWAPO de Namíbia. Finalment, aquestes dues formacions van obtenir les simpaties d´Occident després que Sud-àfrica desmuntés l´apartheid i nomenés president Nelson Mandela. L´efecte sobre Angola va ser el reconeixement de l´MPLA i el pas de la UNITA a la clandestinitat, pràcticament sense suport extern.

Obligat per les circumstàncies, Savimbi va participar el 1991 en la signatura a Lisboa dels acords de pau que van permetre la celebració de les primeres eleccions democràtiques de la història de l´Angola independent, que el 29 de gener d´aquell any van donar la victòria a l´MPLA. Savimbi no va acceptar els resultats i va continuar oposant-se militarment al nou president Dos Santos. Amb tot i paradoxalment, Savimbi es va convertir en un enemic de la legalitat internacional de la post-Guerra Freda. El 30 de novembre del 2000 va rebutjar l´amnistia general oferta pel president José Eduardo dos Santos i es va convertir en un proscrit, qualificat pel règim de terrorista i criminal de guerra.