Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Wangari Maathai

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Daniel Arap Moi (10)
Wangari Maathai (3)
Entitats Entitats
Comitè Nobel Noruec del Parlament de Noruega (20)
Moviment Cinturó Verd (1)
Right Livelihood Awards (2)
30 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Wangari Maathai
Àfrica subsahariana
El 8 d’octubre la kenyana Wangari Maathai es va convertir en la primera dona africana guardonada amb un premi Nobel, concretament amb el de la pau, per la seva decidida lluita a favor dels drets humans i del desenvolupament sostenible del planeta.
El comitè Nobel d’Oslo –Noruega concedeix el premi de la pau i Suècia la resta– va valorar l’esforç de Maathai per afavorir el desenvolupament econòmic i social de forma “viable en el pla ecològic a Kenya i a l’Àfrica”, i va destacar que la seva acció “abraça la democràcia, els drets humans i en particular els drets de la dona”.

Greenpeace es va felicitar que el Nobel de la pau recaigués per primer cop en una ecologista i que es reconegui la relació que existeix “entre les amenaces que pesen sobre la supervivència ecològica del planeta i la seguretat mundial”.

Nascuda a Nyeri (Kenya) el 1940, filla d’una família pobra de l’ètnia kikuyu, dels Mau-Mau, Maathai va ser una nena privilegiada que va poder estudiar primer al seu país i després als Estats Units i a Alemanya.

El 1964 va aconseguir el doctorat en ciències biològiques a la Universitat Mount St. Scholastica d’Atchison, a Kansas (Estats Units), i es va convertir en la primera dona que va obtenir una càtedra universitària a l’Àfrica oriental i central. El 1966 va obtenir un màster en ciències de la Universitat de Pittsburgh. Va continuar els seus estudis de doctorat d’anatomia veterinària a Alemanya i a la Universitat de Nairobi.

El 1971 va ser la primera professora del departament d’anatomia veterinària, i més tard va ser degana de la seva facultat a la Universitat de Nairobi i professora visitant el 1976 i el 1977.

Una de les tesis que més ha defensat Maathai és que l’escassetat de recursos naturals és a l’origen de nombrosos conflictes. “La pau sobre la terra depèn de la nostra capacitat de protegir el nostre medi ambient”, ha dit.

Com a membre activa del Consell Nacional de Dones de Kenya, el 1977 va fundar el moviment Cinturó Verd (Green Belt Movement, GBM), un dels programes més exitosos de protecció del medi natural que ha permès plantar a Kenya 30 milions d’arbres i crear almenys 80.000 llocs de treball en els vivers, sobretot per a dones, a més de promoure milers d’escoles bressol.

Maathai i el GBM han rebut nombrosos premis –entre ells el premi Nobel alternatiu (The Right Livelihood Award) el 1984– i han publicat una desena de treballs.

Com a activista a favor dels drets humans, especialment de les dones, i com a lluitadora contra la deforestació del seu país, Maathai ha estat perseguida, amenaçada i empresonada pel règim autoritari de l’expresident Daniel Arap Moi.

Diputada ecologista del parlament kenyà, des del gener del 2003 és viceministra de Medi Ambient, Recursos Naturals i Fauna Salvatge, càrrec que va obtenir amb el 98% dels vots.

Des de fa deu anys, Maathai col·labora amb l’associació catalana Una Sola Terra (UST) i l’any 1996 va ser a Barcelona per participar en un simposi sobre dones i medi ambient organitzat per UST.

En la cerimònia d’entrega del premi, celebrada a Oslo el 10 de desembre, Maathai va dir que “la indústria i les institucions internacionals han de comprendre que la justícia econòmica, la igualtat i la integritat ecològica valen més que els beneficis a qualsevol preu”.