Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
La Unió Revolucionària de Pagesos va reivindicar l'incendi de Borges del 28 de març

Una manifestació va precedir la tancada dels dirigents pagesos a la catedral de Tarragona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Agricultura, ramaderia, pesca (290)
Conflicte laboral, vaga (241)
Economia catalana (535)
Personatges Personatges
Francesc Xavier Marimon (18)
Joan Reventós (34)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Riera (10)
Loyola de Palacio (18)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (19)
Diputació de Girona (9)
Diputació de Tarragona (7)
Organització Comuna de Mercat (2)
Unió de Pagesos (93)
Unió Europea (1018)
Unió Revolucionària de Pagesos (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Cambrils (14)
La Selva del Camp (3)
Móra d´Ebre (5)
Reus (62)
Riudoms (4)
Siurana (1)
Tarragona (147)
Valls (13)
Cork (Irlanda) (1)
76 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Un bon any agrícola
Agricultura
L’any 1996 va ser un bon any per a l'agricultura catalana. Hi va haver alguns indicadors espectaculars, com ara el creixement de l'ocupació en el sector o l'augment del preu del sòl agrícola, que assenyalaven un rellançament de l'activitat agrícola després de dècades de declivi constant. Però el comportament del sector no va ser homogeni, i al costat d'activitats amb uns elevadíssims índexs de creixement, com ara el subsector porcí, hi va haver altres activitats que van passar per mals moments, com la de la fruita seca, i especialment l'avellana, que va protagonitzar les reivindicacions dels pagesos catalans durant l'any.

Les dades del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP) assenyalaven que el 1996 hi havia hagut un 3% d'augment en l'ocupació agrària, que havia passat de 67.000 a 69.000 persones. La producció total havia tingut un creixement de l'll%, en passar dels 465.000 milions de pessetes del 1995 als 525.000 milions del 1996. La renda agrària (el resultat de restar els valors de la producció final menys els consums per produir, sumades les subvencions i detretes les amortitzacions) havia crescut en termes absoluts un 14,3% (dels 195.996 milions de pessetes el 1995 als 223.938 milions de pessetes el 1996) i en termes relatius (descomptant l'IPC) un 7,5%, de manera que se situava en els 3,2 milions/any i consolidava la tendència al creixement dels últims tres anys (30% en conjunt).

Per sectors, el 1996 s'havien collit un 45% més de cereals i un 87% més d'oli, si bé havia minvat en un 60% la producció d'avellana en funció d'una mala anyada i havia baixat en un 9,7% la producció bovina. Les exportacions havien crescut un 19%, mentre que les importacions ho havien fet un 3,7%. Les ajudes comunitàries havien representat un 19% de la renda agrària i s'havien situat en els 42.994 milions de pessetes. El valor afegit brut del sector agrari havia crescut per sobre del 16%, cosa que representava una millora en la capacitat productiva del sector i una aportació positiva de 0,2 punts al creixement global del PIB català.

Però aquestes dades també assenyalaven que l'agricultura catalana encara era lluny de les fites comunitàries (el 41% de les explotacions agràries tenien una renda inferior al 50% de la renda mitjana d'altres sectors econòmics), si bé s'havien fet progressos en la modernització de la ramaderia, que, en el seu conjunt, representava gairebé el 50% de la producció agrària.

L'evolució de l'agricultura catalana depenia cada cop més de les polítiques i les subvencions de la UE. A la Conferència Europea sobre el Desenvolupament Rural celebrada a la ciutat irlandesa de Cork el 1996, es va posar en relleu que la tendència comunitària era de fer minvar els ajuts directes a la producció i ajustar les polítiques agràries a les iniciatives de diversificació de les activitats econòmiques i socials que incorporessin productivitat, tecnologia i incentivacions de la demanda. A la declaració de Cork, va quedar clar que la UE primària les iniciatives a l'agricultura com a sector empresarial (creació de productes i serveis, inversió i obertura de mercats) i penalitzaria les economies agrícoles fonamentades en els ajuts compensatoris i les iniciatives de mercat.

Malgrat aquesta orientació, els pagesos dedicats al cultiu de l'avellana van protagonitzar fortes mobilitzacions per aconseguir ajuts comunitaris. Demanaven la inclusió de l'avellana en l'Organització Comuna de Mercats (OCM) de fruites i hortalisses per fer front a la competència de les avellanes turques i obtenir subvencions de l'ordre d'unes 120.000 pessetes més per explotació mitjana.

Les mobilitzacions, comandades per la Unió de Pagesos, van involucrar més de 3.000 pagesos i van durar vuit mesos. Les protestes van començar el 10 de febrer, quan un grup de productors de fruita seca van tallar tots els accessos a Riudoms (Baix Camp) amb la intenció d'impedir l'arribada al poble del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, per protestar per les minses ajudes rebudes pel sector de l'avellana. Els talls es van repetir el 2 de març, a Cambrils, Móra d'Ebre i la Selva del Camp, i el 9 de març als accessos a Port Aventura. El 17 de març van portar la protesta als carrers de Tarragona, on van desfilar 400 tractors i 3.000 pagesos, i el 23 de març van aconseguir tallar els accessos per carretera a Reus, Valls i Tarragona.
El 28 de març, un incendi provocat per un escamot d'una desconeguda Unió Revolucionària de Pagesos va destruir el 40% de les instal·lacions de l'empresa Borges a Reus, dedicada a la transformació i comercialització de fruita seca, amb la intenció de castigar les importacions d'avellana turca. La Unió de Pagesos va rebutjar contundentment l'acció i se'n va desvincular.

Al mes d'abril, els pagesos van canviar els mètodes de protesta, en fracassar el dia 14 en el seu intent d'aixecar el peatge de l'autopista de Tarragona. Els talls de carretera i la crema de pneumàtics van ser substituïts per accions explicatives a la població turística, a la qual entregaven octavilles i avellanes. El 19 d'abril, el conseller d'Agricultura, Francesc Xavier Marimon, es va comprometre a assumir la defensa del sector de l'avellana en unes declaracions fetes davant una representació d'Unió de Pagesos, que va aturar les mobilitzacions uns dies.

Les protestes es van reiniciar al mes de maig i van continuar tot el mes de juny, malgrat el compromís de la nova ministra espanyola d'Agricultura, Loyola de Palacio. de pressionar la UE perquè s'inclogués la fruita seca en l'OCM. El 23 de juliol, la UE va oferir uns ajuts de 50 ecus per tona, xifra que els pagesos van considerar del tot insuficient, i van obtenir el suport de la ministra espanyola per aconseguir els 1.000 ecus (160.000 pessetes) per hectàrea que demanaven. Quatre dies més tard, la Comissió Europea va oferir un màxim de 150 ecus (unes 24.000 pessetes) per tona produïda, xifra que va ser acceptada pels pagesos.

Aquell mateix dia es van entrevistar a Siurana, al Priorat, el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Pep Riera, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que es va comprometre a defensar davant el govern central una proposta perquè els pressupostos de l'Estat del 1997 incloguessin una partida de 150 milions de pessetes per al pla zonal agroambiental de l'avellana, que se sumarien a les ajudes ja concedides i a les subvencions comunitàries.

La promesa del president Pujol, però, no va resultar suficient, i al mes d'agost els pagesos van tornar a les mobilitzacions i manifestacions, fins que, el 15 d'agost, trenta-vuit dirigents pagesos es van tancar a la catedral de Tarragona per pressionar les Administracions per aconseguir les seves demandes. L'acció es va iniciar amb una marxa des de la plaça de la Diputació de Tarragona cap a la catedral sota una pancarta que deia "Visca la terra, mori el mal govern" i al ritme de la cançó Menja avellanes, del grup Els Pets, que els pagesos havien adoptat com a himne. Tres dies després, més de quaranta alcaldes i regidors dels pobles afectats es van aplegar a la catedral de Tarragona per solidaritzar-se amb els pagesos. El 24 d'agost van rebre la visita del president del Parlament de Catalunya, Joan Reventós, que va posar de manifest la seva "solidaritat amb uns ciutadans de Catalunya que són cultivadors de l'avellana i que passen un moment difícil i complicat". L'endemà, deu diputats del Parlament de Catalunya de diferents partits també ho van fer.

El 2 de setembre, la Unió de Pagesos va donar per acabades les mobilitzacions, després d'aconseguir la confirmació de l'entrega dels últims 150 milions de pessetes que reclamaven. Finalment, el ministeri d'Agricultura n'aportava 100, però aquesta xifra era complementada fins als 150 per la Diputació de Tarragona (37,5) i la de Girona (12,5). Als 150 milions calia sumar-hi els 150 que ja aportava la Generalitat des de feia dos anys i els 300 que havia d'entregar la Unió Europea. El total dels ajuts rebuts de totes les Administracions per al sector se situava en les 117.000 pessetes per explotació mitjana.