Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Akira Kurosawa

Article de referència:
'Titanic', ofegat en Oscars
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Personatges Personatges
Akira Kurosawa (3)
Toshiro Mifume (1)
Entitats Entitats
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
The Academy Awards (71)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Tòquio (Japó) (15)
9 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Akira Kurosawa
El 6 de setembre desapareixia Akira Kurosawa, el gran mestre del cine japonès. Kurosawa va morir a casa seva, a Tòquio, als 88 anys, víctima d’una hemorràgia cerebral. A Kurosawa li van treure el sobrenom de l’emperador, degut al seu perfeccionisme omnipotent i la seva exigència durant la filmació d’una pel.lícula.

Kurosawa va néixer el 23 de març de 1910 a Tòquio. Va ser el petit de set germans, el seu pare era oficial de carrera descendent de samurais i la seva mare una sumisa dona pertanyent a una rica família de comerciants.

Després de fer els estudis secundaris, va anar a estudiar a l’Escola Superior de Kyoto i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques. El 1936 va ingressar als estudis PCL, militant comunista durant el període més dogmàtic de la dècada dels trenta, lector infatigable, poc a poc es va obrint camí en el cinema japonès de la guerra i la postguerra Es va incorporar posteriorment com a ajudant de direcció a la companyia Toho, on va conèixer Kajiro Yamamoto, que es va convertir en el seu mestre i amb qui va treballar el 1940, dirigint el film Uma. Per als estudis Toho va realitzar una sèrie de treballs que descrivien el Japó de l’època.

Kurosawa va dirigir la seva primera pel•lícula, Sugata Sanshiro, l’any 1943, i, degut a l’èxit aconseguit, al cap de dos anys, va rodar-ne una segona part. Rashomon, una de les seves obres mestres, que li va valer el Lleó d’Or a Venècia el 1951, i l’Oscar de Hollywood a la primera pel.lícula japonesa guardonada a l’estranger.

Durant la dècada dels quaranta i dels cinquanta no va deixar de treballar i va dirigir films com Lo más hermoso (1944), No añoro mi juventud (1948), El ángel ebrio (1948)El idiota (1951), Los siete samurais (1954), Yojimbo (1961), Barbarroja (1965) i el seu primer film amb color Dodeskadem (1970), que ser un autèntic fracàs i li va valdre una profunda crisi personal que el va portar a fer un intent de suïcidi durant la vigília de Nadal de 1971. Fins al 1975 no va tornar a rodar cap pel•lícula més fins que finalment va dirigir Derzu Uzala, un film que li va reportar tornar a guanyar una muntanya de guardons entre ell el seu segon Oscar de Hollywood. Al 1980 va guanyar la Palma d’Or de Cannes per Kagenusha del mateix anys, i el 1990 va rebre un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera.

Les seves darreres pel.lícules van ser: Ran (1990) Los sueño de Arika Kurosawa (1990), Rapsodia en agosto (1991) i El cumpleaños (1993). Les tres últimes van ser com una trilogia en la què va fer patent la veu interior d’una persona que s’havia dedicat a reflexionar sobre el pas del temps.

Amic dels seus amics, fidel als seus actors més apreciats, entre els que destaquen Toshiro Mifume, Kurosawa va ser sempre un home incommensurable, un lluitador incansable disposat a ressorgir de les seves cendres. Un dels valors més apreciats del treball del cineasta japonès va ser la seva habilitat per utilitzar tècniques narratives occidentals per posar en la pantalla el passat èpic del Japó. Durant els cinquanta anys de carrera cinematogràfica l’autor japonès, va produir 30 llarmetratges, va crear per a la gran pantalla autèntics frescos sobre el comportament humà tenyits de poesia i d’èpica.