Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
El grup musical valencià Al Tall va celebrar el seu vintè aniversari l'any 1995

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Identitats culturals (86)
Música (203)
País Valencià (525)
Personatges Personatges
Àngel Cosmos (1)
Eliseu Parra (1)
Enric Esteve (1)
Enric Ortega (1)
Joan Fuster (19)
Joan Maria Carlotti (1)
Lluís Llach (45)
Manuel Miralles (3)
Maria del Mar Bonet (29)
Miquel Gil (7)
Ovidi Montllor (18)
Ramon Pelegero (44)
Vicent Torrent (3)
Vicent Andrés Estellés (7)
Xema Senabre (1)
Entitats Entitats
Creu de Sant Jordi (113)
Editorial General Societat Anònima (5)
Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (2)
Generalitat de Catalunya (1919)
Teatre Principal de València (4)
97 lectures d'aquest article
42 impressions d'aquest article
20 anys de música popular
Al Tall
Al Tall, el grup més popular del País Valencià, va celebrar l'estiu del 1995 els vint anys d'existència. Va ser l'any 1975 quan el grup valencià va gravar el primer disc a la desapareguda discogràfica Edigsa. L'aparició d'Al Tall i la gravació de les seves primeres cançons van ser ràpidament celebrades pel públic, en un moment en què la música tradicional estava molt arraconada.

Des de la seva creació i ja amb els seus primers treballs, Al Tall va saber cantar allò que el poble estimava i demanava. Les veus de Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil van ser el vehicle d'una tradició oral recuperada i sostinguda sobre unes melodies tradicionals. La seva vàlua es va anar refermant no només en les cançons populars que van anar recuperant, sinó també en les seves conviccions ideològiques, que van saber mantenir al llarg de la seva trajectòria.

Al Tall va escampar la seva música arreu dels Països Catalans i encara més enllà, creant les Trobades de Música de la Mediterrània, que es van celebrar a la ciutat de València i van ser liderades pel grup durant deu anys.

De tots els grups i intèrprets que van sorgir al voltant del renaixement de la cançó que es va produir als anys setanta al País Valencià, Al Tall va ser el més sòlid i, musicalment, el més coherent. I aviat va encapçalar una revifada de la cançó que va generar una sèrie de grups i cantants que el pas del temps es va encarregar d'anar col•locant al seu lloc.

Al llarg d'aquesta trajectòria, que l’any 1995 va complir 20 anys d'existència, hi va haver esdeveniments molt destacables. N'és un exemple l'emotiva presentació del seu segon disc l'any 77 al Teatre Principal de València: eren les primeres eleccions, i l’acte, que va comptar amb la presència de militants de tots els partits polítics, va ser impressionant.

També va ser un acte carregat de sentiments l'homenatge a Joan Fuster, el I953, que va aplegar l'actuació de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor. Un altre moment a recordar va ser, l’any 1990, quan la Generalitat de Catalunya va atorgar al grup Al Tall la Creu de Sant Jordi per la seva dedicació a la música tradicional.

Per celebrar l'aniversari d'una trajectòria de 20 anys d'aquest grup tan emblemàtic, la formació liderada per Vicent Torrent i Manuel Miralles va realitzar un concert el 21 de juny al Teatre Principal de València. La primera part del concert va tractar temes del seu disc Europeu que acabava d'aparèixer el mateix any, després de tres anys de silenci discogràfic. En la segona part es van recordar els temes més coneguts del grup. A la trobada s'hi van afegir la major part dels músics que en algun moment havien format part o van col·laborar amb Al Tall. En primer lloc, cal destacar la presència de Miquel Gil, un home que durant molts anys va ser peça imprescindible en la formació. I, entre altres, hi van participar també Eliseu Parra, Enric Esteve i Xema Senabre. Així mateix, es van sumar al concert el músic occità Joan Maria Carlotti, el grup marroquí Muluk El Hwa i la mallorquina Maria del Mar Bonet. Durant el concert també es va projectar un vídeo que contava l'estreta relació que hi ha entre la història d'Al Tall i els últims vint anys d'història del País Valencià.

A part d'aquest concert tan especial, el 28 de juliol va tenir lloc un recital de les mateixes característiques al Festival de Música Popular de Vilanova i la Geltrú.

Es pot dir que, sens dubte, amb la seva tasca, Al Tall va esdevenir un punt de referència important en la vida cultural del País Valencià i en el món de la cançó popular a tots els Països Catalans. La seva permanència es va produir malgrat alguns períodes difícils, marcats per canvis en la formació, silencis discogràfics i, al principi de la seva existència, amb la mort d' Enric Ortega, però el grup liderat per Vicent Torrent d’alguna manera sempre va saber recuperar-se, i mantenir-se sensible al pols del país. Va ser aquesta sensibilitat el que va anar marcant el camí seguit per Al Tall i va fer-lo decantar cap a uns objectius determinats que entroncaven amb el sentiment popular. El gran mèrit d'aquest grup és que va saber reinventar les lletres i les melodies tradicionals, i les va oferir a un públic que ben aviat va ser guanyat a través de discos i concerts inoblidables.

El 1995, quan es preguntava a Vicent Torrent sobre totes aquestes qüestions, ell definia Al Tall com un fruit del seu país i es mostrava molt satisfet d'haver representat el paper d'una certa identificació nacional. En la mateixa línia es va expressar Vicent Andrés Estellés en el pròleg del llibre Al Tall canta amb tot el poble, d'Àngel Cosmos, quan afirmava que Al Tall era "nascut del poble i poble ell mateix".