Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Alberto Fernández

Article de referència:
El relleu de Vidal-Quadras
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Personatges Personatges
Alberto Fernández Díaz (88)
Entitats Entitats
Partit Popular (1639)
280 lectures d'aquest article
64 impressions d'aquest article
Alberto Fernández
Alberto Fernández Díaz va patir dues transformacions profundes des que el 28 de setembre va ser elegit president del PP a Catalunya. Per una banda, ell, que sempre havia preferit parlar espanyol fins i tot com a portaveu del seu partit a l'Ajuntament de Barcelona, va començar a utilitzar el català en públic, amb una fluïdesa que va sorprendre tothom. Per altra banda, es va decantar per prescindir del seu segon cognom i evitar així que es recordés cada cinc minuts que era el germà petit de Jordi Fernández Díaz. Quan es recordava aquest parentiu, ell acostumava a remarcar que si bé era el germà petit, ell havia començat a militar al PP abans que el seu germà gran.

En el moment de ser elegit president del PP a Catalunya, era amb 34 anys un dels dirigents polítics més joves del país. Havia nascut a Barcelona el 12 de desembre de 1961, i a la Universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret. Tenia vuit germans, un fill, i estava casat amb Noemí Cardellach. Des de la seva època universitària havia militat a AP, i ell sempre negava haver estat vinculat a Fuerza Nueva i a Juntas Españolas, com alguns biògrafs li atribuïen.

Afiliat a Aliança Popular des del 1980, havia estat president provincial de Barcelona, president regional de Catalunya i vicepresident nacional de Noves Generacions, vinculades primer a AP i després al
Partit Popular. També vicepresident de la junta local de Barcelona del seu partit, així com candidat popular en eleccions municipals i generals, i conseller municipal de districte de les Corts entre els anys 1983 i el 1987.

El 1987 va ser elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que va renovar el 1991 i el 1995, quan va ocupar el segon lloc de la llista. A mitjans del 1996, quan el cap del grup del PP a l'Ajuntament, Enric Lacalle va ser nomenat delegat del govern al Consorci de la Zona Franca, Alberto Fernàndez el va substituir com a primer portaveu a la Casa Gran. La seva trajectòria a l'Ajuntament va ser ben valorada per tots els grups, que el consideraven un polític rigorós i molt treballador. Abans de ser escollit president del PP a Catalunya, era membre del comitè executiu i vicesecretari general de l'àrea electoral.

Alguns comentaris van remarcar que la seva condició de soci de l'Espanyol acostumat a patir li seria de gran utilitat en l'exercici de les seves noves funcions de president del PP a Catalunya.