Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Joschka Fischer assisteix a les eleccions alemanes

Articles dependents
Helmut Kohl
Erich Honecker
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Helmut Kohl (58)
Klaus Kinkel (4)
Rudolf Sharping (1)
Entitats Entitats
Els Verds (Alemanya) (20)
Parlament federal alemany, cambra baixa (22)
Partit Liberal Democràtic (Alemanya) (9)
Partit Socialdemòcrata Alemany (49)
Unió Cristiano-Social Alemanya (10)
Unió Cristianodemòcrata alemanya - Unió Demòcratacristiana alemanya (49)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alemanya (164)
45 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
La marató electoral
Alemanya
El canceller Helmut Kohl, que governava Alemanya des del 1982 amb un confortable marge de maniobra, va aconseguir contra alguns pronòstics la victòria per a la seva coalició conservadora a les eleccions legislatives del 6 d'octubre. Les eleccions al Bundestag van culminar una llarga marató electoral a Alemanya, amb 19 convocatòries, en què l'oposició socialdemòcrata i els ecologistes van avançar posicions, en detriment del Partit Liberal, FPD, tradicional aliat de les Unions Cristianodemòcrates de Helmut Kohl.

Tot i la victòria a les urnes, Helmut Kohl en va sortir afeblit. La coalició cristianoliberal va patir una severa reculada, amb el 48,4 per cent del vots i 341 escons, només 10 més que la resta dels partits de l'oposició. Van ser els pitjors resultats de la CDU i la CSU des de 1953. La majoria de Helmut Kohl va ser salvada pel 6,9 per cent dels vots per al Partit Liberal. L'FPD, liderat pel ministre d'Afers Estrangers, Klaus Kinkel, va mantenir la seva tradició de convertir-se en l'aliat indispensable del govern de Bonn. Els liberals van trencar en aquesta ocasió una llarga llista de derrotes electorals, després de no haver aconseguit en les últimes sis eleccions regionals i europees l'elecció de cap representant. La fragilitat del Partit Liberal va deixar la porta oberta als dubtes sobre les possibilitats del govern de Helmut Kohl de mantenir-se fins al final de la seva legislatura de quatre anys.

Els resultats de les legislatives van reforçar l'oposició. Els socialdemòcrates, l'SPD, liderats per Rudolf Sharping, van recollir el 36,4 per cent dels vots i 252 escons, en clara pujada respecte a les últimes legislatives del 1990, en què tenien 239 diputats. Desvelant una de les estratègies de la seva campanya electoral, Rudolf Sharping va anunciar poc després de les votacions que no pactaria amb els ecologistes, després que una de les seves promeses electorals havia estat l'oferta de pactes, excepte amb els neocomunistes del PDS.

Els comunistes renovats de l'antiga República Democràtica Alemanya van aconseguir entrar al Bundestag gràcies a quatre mandats directes, obtinguts a Berlín i a l'est del país. Els ex-comunistes, amb Gregor Gysi al capdavant, van obtenir el 4,4 per cent dels vots. Tot i no superar la barrera electoral del 5 per cent, van aconseguir 30 escons al Bundestag perquè la llei electoral alemanya combina els sistemes majoritari i proporcional. Si un partit obté almenys 3 elegits per sufragi majoritari, no està obligat a superar la barrera del 5 per cent dels vots i rep un nombre de diputats equivalent a la seva força proporcional.

Els ecologistes, en la coalició que portava per nom Els Verds, van protagonitzar un espectacular retorn al Parlament. Van obtenir un 7,3 per cent dels vots que els va permetre la tornada al Bundestag, d'on n'havien estat escombrats l'any 1990 per la seva oposició a la reunificació alemanya. Finalment, l'extrema dreta, que havia registrat alguns èxits locals després de la reunificació, queda totalment laminada. El Partit dels Republicans, en plena guerra de caps, va obtenir I ‘1,9 per cent dels vots.

HELMUT KOHL

El diumenge 16 d'octubre de 1994, el líder democristià Helmut Kohl va tornar a guanyar les eleccions a Alemanya en coalició amb els liberals de l'FDP. Feia 12 anys que Kohl era cap de govern al seu país, a dos anys tan sols del rècord que va establir Adenauer (1949-1963). Quan acabi el mandat encetat el 1994, Kohl ja haurà batut el rècord d'Adenauer i serà a prop del de Bismarck, el primer unificador d'Alemanya (1870).

El partit de Kohl, la Unió Democratacristiana (CDU), va obtenir el 41,4% dels vots i 290 escons. Els liberals, el 7% i 48 escons. El sistema de recompte final a Alemanya va afavorir la coalició encapçalada per Kohl. La CDU va aconseguir 12 escons suplementaris, mentre que els seus principals competidors, els socialdemòcrates de l'SPD, només en van obtenir 4. Així, la coalició CDU-FDP gaudia d'una majoria de 10 escons sobre totes les forces d'oposició. Aquest sistema d'escons suplementaris és conseqüència de la modalitat de còmput a dos sufragis (el primer, personal, a un diputat, i el segon, a la llista del partit) vigent a Alemanya. El repartiment d'escons es fa a partir del percentatge de segons vots aconseguits per la llista d'un partit. En tot cas, el dilluns 17 d'octubre Kohl, relaxat i somrient, va dir que tenia tot el que li calia per governar i que pensava centrar la seva acció política en la consolidació econòmica del país i a completar socialment la unificació iniciada a finals de 1989.

Helmut Kohl va néixer el 3 d'abril de 1930 a Ludwigshafen i era fill d'un modest comptable. Els seus primers estudis els va fer al col•legi de Ludwigshafen, i després va anar a les universitats de Frankfurt i Heidelberg a estudiar dret, ciències polítiques i història. L'any 1958 es va doctorar en aquesta darrera disciplina i un any després es va casar amb Hannelore Renner, tres anys més jove que ell, una alemanya de Leipzig que havia fugit a l'Oest el 1945 i amb qui tindria dos fills, Walter i Peter.

Kohl va ingressar a la Democràcia Cristiana alemanya als 17 anys. Va ser diputat a la Cambra autonòmica de Renània als 29 anys, primer ministre del govern regional de Renània-Palatinat als 39, president del seu partit als 43 i canceller als 52. Sempre va ser la persona més jove a ocupar el lloc.

La carrera de Kohl va ser inicialment ocultada per les figures de grans polítics socialdemòcrates com Willy Brandt o Helmut Schmidt. El democristià Konrad Adenauer quan va morir l'any 1967 no havia deixat un successor amb prou carisma per aturar l'escalada socialdemòcrata. Kohl va acabar sent el llegat d'Adenauer, però un llegat que es va desenvolupar en el temps i que va arribar una mica tard.

Kohl no va guanyar unes generals fins a l'any 1982. Però ja no va deixar de fer-ho: 1983,1987,1990 i 1994. En els moments més baixos del seu mandat va saber jugar amb èxit la carta de la reunificació, una carta que el poble alemany no va oblidar, tal com es va demostrar a les eleccions de 1990. Kohl va convèncer els aliats de la conveniència de la unificació, va saber esperançar els alemanys de l'Est, va calmar les sospites dels alemanys de l'Oest i va impulsar un projecte de desenvolupament comú que el 1992 ja donava resultats.

Personalment, Kohl no té gaire bona premsa. Els seus orígens humils, la seva dèria pel menjar i la seva mania als intel•lectuals li van fer guanyar les antipaties d'alguns mitjans de comunicació. Les crítiques, però, van minvar des de la unificació, i cada dia són menys els acudits que corren per Alemanya sobre els seus 120 quilos o els seus 1,93 metres d'alçada.

La campanya electoral s'havia centrat en la seva personalitat com a artífex de la reunificació alemanya. Helmut Kohl, que als 64 anys semblava que havia obtingut tot allò que pot somiar un líder polític, reclamava poder intervenir a la Unió Europea amb la important revisió del Tractat de Maastricht, prevista per al 1996.

L'altra raó que el va abocar a participar en la cursa electoral va ser poder batre el rècord de longevitat en el poder del seu mentor, Konrad Adenauer, que va ser canceller durant 14 anys, entre el 1949 i el 1963. Només el superava Otto Von Bismarck, el primer reunificador d'Alemanya, amb 19 anys com a canceller, entre el 1871 i el 1890.