Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Alfredo Kraus

Article de referència:
Barcelona estrena Liceu i Auditori
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Alfredo Kraus (5)
Entitats Entitats
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Scala de Milà (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
34 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Alfredo Kraus
El 10 de setembre de 1999 va morir als 71 anys en el seu domicili de Madrid, el tenor Alfredo Kraus Trujillo, que patia un càncer de pàncreas que l’havia obligat a retirar-se progressivament dels escenaris. La seva darrera actuació va ser el 17 de gener de 1999 en el Festival d’Òpera de Las Palmas. La fina i depurada tècnica que havia desenvolupat al llarg de la seva llarga vida professional l’havien convertit en un dels cantants lírics en actiu de més durada vocal.

Alfredo Kraus, va néixer a Las Palmas de Gran Canària el 24 de novembre de 1927. Vinculat des de jove a la música, va ser alumne de la gran soprano Mercedes Llopart i va debutar el 1956 a El Caire amb Rigoletto de Giuseppe Verdi, obra que va repetir dos anys més tard al Gran Teatre del Liceu. El 1958 també va cantar La Traviata, de Verdi, al costat de Maria Callas al teatre San Carlos de Lisboa, actuació que el va catapultar internacionalment.

El 1960, quan ja havia triomfat al Covent Garden de Londres i la Scala de Milà, es va casar amb la que seria la seva companya i col•laboradora de tota la vida, Rosa Blanca Ley-Bird. La mort de la seva muller, el 5 de setembre de 1997, el va fer caure en una profunda depressió de la que ja no va sortir més.

Amb una llarga i triomfal carrera de més de 40 anys pels principals teatres i festivals del món, Kraus va fer gala d’un color i una tècnica de veu inigualables que ell va decantar cap a l’òpera romàntica, particularment la francesa, amb moltes inflexions de veu i molts aguts i que requeria un domini absolut de la teatralitat i la recitació, qualitats que Kraus sempre va demostrar tenir per damunt de molts dels seus contemporanis. Particularment, considerava que el Werther de Jules Massenet, la seva òpera preferida, era la síntesi de tots aquests trets

Catedràtic de cant a l’Escola Superior de Música Reina Sofia, Kraus havia obtingut nombrosos guardons al llarg de la seva carrera, entre els que destacava el Premi Príncep d’Astúries al 1991