Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
El president algerià, Liamine Zéroual

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Militars, policia, guerrillers (104)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abassi Madani (5)
Abdelaziz Belkhadem (1)
Ali Belhadj (4)
Caridad Álvarez (2)
Chadli Bendjedid (1)
Ester Paniagua (2)
Liamine Zéroual (21)
Mohammed Boudiaf (1)
Entitats Entitats
Front Islàmic de Salvació (17)
Govern d`Algèria (8)
Grup Islàmic Armat (Algèria) (34)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Algèria (77)
40 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
El diàleg introbable
Algèria
L'exèrcit algerià va assumir a començaments de l'any 1994 la gestió directa del poder. El ministre de Defensa, el general Liamine Zéroual, va accedir a la presidència el 30 de gener, i el seu mandat va quedar marcat per la recerca d'un diàleg introbable amb una oposició que es mantenia dividida, una escalada sense precedents de la violència islamista i la imposició de nombroses mesures socials i econòmiques impopulars.

Liamine Zéroual va substituir una presidència col·legiada de cinc membres, l'Alt Comitè d'Estat, que havia fracassat en l'intent d'iniciar el diàleg amb la Conferència del Consens d'Alger, boicotejada per la majoria de partits polítics.

La crisi algeriana s'havia desencadenat just dos anys abans de la investidura de Liamine Zéroual, quan es va interrompre el procés electoral que hauria portat els islamistes al poder. La decisió d'anul·lar els resultats de la primera volta de les primeres eleccions legislatives lliures que es feien a Algèria -amb el 47,5 per cent dels vots per al Front Islàmic de Salvació, el FIS- va ser precedida per la dimissió forçada del llavors president Chadli Bendjedid, que els caps militars havien acusat de pactar amb els responsables del FIS -creat l'any 89- per compartir el poder.

El FIS, il·legalitzat uns mesos més tard, va acusar les autoritats d'incomplir la Constitució i ser les responsables de l'engranatge de la violència. Abans de la seva dimissió, el president Chadli Bendjedid -durant l'any 94 retirat del tot de la vida política- va prendre la decisió de dissoldre l'Assemblea Nacional, barrant el pas al seu president, Abdelaziz Belkhadem, pròxim als islamistes i que, en termes constitucionals, hauria d'haver assegurat el buit presidencial. Per pal·liar la marxa de Chadli Bendjedid es va instaurar l'Alt Comitè d'Estat, sota la direcció de Mohammed Boudiaf, cap històric del Front d'Alliberament Nacional (FNL), exiliat al Marroc des de feia una trentena d'anys. Mohammed Boudiaf va ser assassinat per un membre de la seva pròpia guàrdia en circumstàncies gens aclarides.

Unes setmanes abans d'acabar el seu mandat, l'Alt Comitè d'Estat va posar en marxa una comissió per al diàleg, encarregada de discutir amb l'oposició, incloent-hi el FIS, i preparar una Conferència Nacional del Consens. La Conferència va fracassar estrepitosament a començaments de l'any 94. En aquell moment va entrar en escena Liamine Zéroual.

Des de la seva investidura, Liamine Zéroual es va pronunciar per una solució política a la crisi algeriana i un diàleg sense exclusions, fins i tot amb els islamistes. La seva nominació va ser inicialment ben acollida per la majoria dels partits d'oposició. Al seu favor també tenia alguns dels dirigents del FIS, perquè no havia pres part en l'anul·lació de les eleccions.

Una de les primeres mesures polítiques que va prendre Liamine Zéroual va ser l'alliberament de dos dels set màxims dirigents del FIS, Ali Djeddi i Abdelkader Bukhamkham. Mesos més tard, el 13 de setembre, va ordenar l'alliberament, en règim de residència vigilada a Alger, dels dos principals líders del FIS, Abassi Madani i Ali Belhadj, que complien condemna de 12 anys en un dels penals de Blida per intent d'atemptar contra la seguretat de l'Estat. Però sis setmanes més tard el president Liamine Zéroual es va veure forçat a reconèixer que havia fracassat en la seva temptativa de diàleg i va acusar els dirigents del FIS de seguir encoratjant el terrorisme islàmic.

Liamine Zéroual va intentar en va una reconciliació entre els partidaris d'una solució negociada amb els islamistes del FIS i els que s'hi oposaven i reclamaven una eradicació d'aquest moviment islàmic. La resposta va arribar el 31 d'octubre, quan Liamine Zéroual va confirmar que el diàleg havia arribat a un punt mort i que només es podria reprendre directament amb el poble, i va anunciar la convocatòria d'eleccions presidencials per a l'any 1995.

A partir d'aquest moment Zéroual va donar llum verda per reforçar la lluita contra el terrorisme islàmic fins a la seva desarticulació. La violència va arribar aleshores al paroxisme, i el nombre de morts des de la suspensió del procés electoral va arribar a 20.000.

Es van multiplicar les accions del grups islamistes armats contra les forces de seguretat algeriana, tots els residents estrangers i els periodistes. En algunes zones l'actuació de l'exèrcit va prendre característiques d'autèntica guerra. L'últim trimestre de l'any, la majoria de països europeus van demanar als seus ciutadans a Algèria que abandonessin el país. No era possible garantir la seguretat de cap estranger, com ho va demostrar l'assassinat a trets, el 23 de novembre al barri de Bab al-Ued de la capital algeriana, de dues religioses espanyoles, Ester Paniagua i Maria de la Caridad Alvarez, missioneres agustines.

La fugida endavant dels grups islàmics més radicals (especialment del GIA, Grup Islàmic Armat) va fer que l'onada de violència arribés a extrems insospitats. En atemptats integristes van morir homes i dones destacats en el món de la cultura i l'esport, líders polítics, funcionaris, periodistes i universitaris. Es va arribar a accions de violència indiscriminada, com l'atemptat amb explosius que el 2 de novembre va provocar la mort de cinc nens escoltes en un dels cementiris d'Alger.

La política de balancí de Liamine Zéroual, intentant atreure a la taula del diàleg els partidaris i els adversaris dels islamistes, li va comportar, finalment, duríssimes crítiques des dels dos camps. Al marge de les iniciatives presidencials, el FIS i gran part de l'oposició política es preparaven a finals d'any per dialogar a la capital italiana, Roma, i presentar al règim una oferta de pau.