Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El referèndum per reformar la Constitució va suposar un triomf del president Liamine Zéroual

El terrorisme islàmic, un greu problema d'estat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Democràcia, processos de democratització (137)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Ahmed Ouyahia (7)
Au Boucetta (1)
Hervé Charette (1)
Liamine Zéroual (21)
Pierre Claverie (2)
Reda Malek (1)
Entitats Entitats
Aliança Nacional Republicana (Algèria) (1)
Amnistia Internacional (32)
Front Islàmic de Salvació (17)
Grup Islàmic Armat (Algèria) (34)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Algèria (77)
70 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Un referèndum enmig de la violència
Algèria
El 1996 l'evolució de la greu crisi política i social que patia Algèria des de finals dels anys vuitanta va tenir dos escenaris. Per una banda, l'activitat terrorista dels grups islamistes radicals va seguir causant milers de víctimes, mentre l'Estat hi feia front amb mesures repressives, que van provocar un elevat nombre de morts. Per altra banda, el règim algerià seguia els passos previstos en un procés de reformes que havien de culminar el 1997 amb la celebració d'eleccions.

L'1 de gener de 1996 va prendre possessió del càrrec de primer ministre Ahamed Ouyahia que va intentar una lleugera apertura. Però el seu marge de maniobra va ser molt petit, en refusar el president
Liamine Zéroual les propostes de la plataforma de Roma, que agrupava les principals forces polítiques opositores (amb el Front Islàmic de Salvació (FIS) al capdavant).

Però Zéroual va mantenir, el calendari de reformes previst i va convocar per al 28 de novembre un referèndum per aprovar una profunda reforma de la Constitució. Les principals novetats eren l'intent de l'Estat d'apropiar-se la representativitat religiosa. L'Islam era declarat la religió oficial i es reconeixia com un "element fonamental del poble algerià" juntament amb "la identitat àrab i la berber". La Constitució reformada prohibia, en conseqüència, la creació de partits polítics sobre "una base religiosa, lingüística, racial, sexista, corporativista o regional". També es creava un Alt Consell Islàmic consultiu, el president del qual era nomenat pel president de la República.

Els poders presidencials eren ampliats notablement en detriment del legislatiu, que es convertia en bicameral. La segona Cambra, o Consell de la Nació, estaria integrada en les seves dues terceres parts per representants dels poders locals, mentre que l'altre terç eren de designació presidencial.

L'objectiu era la celebració d'eleccions legislatives sense el risc que es repetís la situació del 1992, quan el FIS va estar a punt de guanyar la segona volta de les eleccions legislatives.

Malgrat les crides a l'abstenció o al vot negatiu de l'oposició, Zéroualva guanyar el referèndum amb un 85,1% de vots afirmatius i una participació del 79,8%. La victòria del va ser contestada per alguns partits d'oposició, que van denunciar públicament Zéroual. Per la seva banda, el sector crític de l'FLN es mostrava partidari d'un ampli consens que, sense excloure el FIS, permetés la pau al país.

Però Zéroual comptava amb el suport d'alguns partits disposats a disputar al FLN les eleccions legislatives del 1997, com el partit de l'exprimer ministre Reda Malek, l'Aliança Nacional Republicana (ANR), que va ser un dels primers a mostrar la seva satisfacció amb els resultats del referèndum.

Els Grups Islàmics Armats van demostrar el seu rebuig al referèndum assassinant 26 persones, una xifra que feia pujar la mitjana de quatre persones diàries que havien mantingut des de principis d'any. Segons Amnistia Internacional, des del 1991 havien mort més de 50.000 persones a Algèria com a conseqüència d'accions terroristes o d'actuacions de l'exèrcit o la policia.

Al llarg del 1996, els grups islamistes armats van seguir atemptant contra els que no complien estrictament la normativa islàmica, però hi va haver també un nou tipus de víctimes, els empleats del sector públic, el més nombrós de l'economia algeriana.

Els atemptats més importants de l'any, van ser la mort I'1 d'agost de l'arquebisbe d'Oran, el francès Pierre Claverie, coincidint amb la visita al país del ministre d'Afers Estrangers francès, Hervé de Charette, i també la de l'alcalde d'Alger, Au Boucetta, el 21 d'octubre, durant uns enfrontaments entre la policia i els integristes al centre de la capital algeriana.