Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El rei Abdal·lah II de Jordània s'interessa per l'estat de salut d'una víctima del terrorisme d'Al-Qaida en tres hotels d'Ammam

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas 11-M (53)
Cas 11-S (80)
Conflicte a l`Afganistan (88)
Drets humans (136)
Guerra d`Iraq (558)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Militars, policia, guerrillers (104)
Noblesa, reialesa (185)
Poder judicial i jutges (405)
Política espanyola (900)
Política internacional (1336)
Terrorisme (501)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Abdelkrim Thami Meyati (2)
Abdullah II bin al-Hussein (19)
Abdul·la Abu Azzan (2)
Abu Bakar Baixir / Bashir (6)
Ángela Murillo Bordallo (2)
Ayman al-Zawahiri (9)
Baltasar Garzón (233)
Hasib Mir Hussain (3)
Imad Eddin Barakat Yarkas (4)
Iwan Darmawan Mutho (2)
Javier Gómez Bermúdez (2)
José Antonio Alonso (25)
Lindsey Germaine (4)
Lynndie England (3)
Magdi Mahmud al-Nashar (3)
Mamoun Darkazanli (2)
Mohammad Sidique Khan (3)
Mounir Motassadeq (8)
Omar Mahmud Abu Omar (4)
Ricardo Rodríguez (2)
Shehzad Tanweer (3)
Zacarias Moussaoui (4)
Entitats Entitats
Al-Qaida (241)
Audiència Nacional (322)
Brigades d´Abu Hafiz al-Masri (6)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Exèrcit Nordamericà (26)
Jemaah Islamiah (14)
Organització de les Nacions Unides (606)
87 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Un any sagnant
Al-Qaida
Durant el 2005, l’organització terrorista islàmica Al-Qaida va continuar tenint un gran protagonisme en tots els fronts i conflictes oberts al Pròxim Orient, alhora que era darrere de les accions terroristes de l’islamisme asiàtic i comandava, des de diferents punts d’Occident, la logística, el reclutament i les actuacions suïcides i criminals de l’anomenada resistència iraquiana. Amb tot, l’acció de més envergadura de l’any van ser els quatre atemptats suïcides amb bomba registrats el 7 de juliol de 2005 a la xarxa de metro i autobusos de Londres: van provocar la mort d’una cinquantena de persones i un centenar més de ferits. Atemptats que es van intentar reproduir sense èxit dues setmanes més tard.

El 7 de juliol de 2005 va esclatar el primer artefacte a les 8.51 entre les estacions de Liverpool Street i Aldgate, seguit d´un altre a l’estació d’Edgware Road a les 9.33 i d´un tercer prop de King’s Cross minuts després. El darrer atemptat va afectar un autobús de la línia 30 en direcció a Tavistock Place a dos quarts d’onze. Al cap de pocs dies, la policia britànica va comunicar que havia identificat els autors materials del fet, individus de nacionalitat britànica d’origen pakistanès. Els terroristes van ser gravats per les càmeres del metro pocs minuts abans que comencessin les explosions, amb suficients indicis per creure que tres d’ells hi havien mort. Es tractava de Mohammad Sidique Khan (Edgware Road), Shehzad Tanweer (Liverpool Street), Lindsey Germaine (King’s Cross) i Hasib Mir Hussain (Tavistock Square). Posteriorment, va ser detingut en un barri dels afores del Caire Magdi Mahmud al-Nashar, un químic de 33 anys a qui es va considerar responsable de la fabricació de les bombes que havien fet servir els terroristes.

Amb tot, i després d’una nova tongada d’atemptats fallits registrada el 21 de juliol, el govern britànic va presentar una proposta de llei per impedir l’entrada a Gran Bretanya dels islamistes que ja la tinguessin vedada als Estats Units, alhora que va impulsar una llei que ampliava a dues setmanes la possibilitat que la policia pogués retenir els sospitosos. Sota aquestes premisses i en relació als atemptats fallits del dia 21 de juliol, a mitjan agost, una setmana després de l’entrada en vigor de les noves mesures antiterroristes, les autoritats britàniques van detenir deu estrangers, entre els quals destacava el xeic palestí Omar Mahmud, Abu Omar Abu Qatada, considerat l’ambaixador espiritual d’Al-Qaida a Europa i relacionat directament amb els autors dels atemptats de l’11-S a Nova York.

Per la seva banda, el 19 de juliol de 2005, Al-Qaida va fer públic un comunicat amb data de 16 de juliol i signat per les Brigades d’Abu Hafs al-Masri, on alertava tots els països europeus que tinguessin tropes a l’Iraq que les retiressin abans d’un mes si no volien patir una nova onada d’atemptats. El missatge avisava directament el Regne Unit, Holanda i Dinamarca, alhora que s´atribuïa l’autoria dels atemptats de Londres, de la col·locació de la bomba a l’hotel Marriot de Djakarta i l’atac contra la seu de l’ONU de l’agost de 2003, com també la dels atemptats de Madrid de l’11-M de 2004.
Precisament, Espanya va ser durant el 2005 un dels llocs del món on més detencions antiterroristes islàmiques es va practicar. Ja en començar l’any, el ministre espanyol de l’Interior, José Antonio Alonso, va presentar un balanç de la lluita antiterrorista durant el 2004 que assenyalava més detencions d’islamistes que d’integrants d’ETA. Al 2004, el govern espanyol va detenir un total de131 islamistes, la majoria vinculats a la trama de l’11-M, i 74 etarres. La ratxa va continuar el 2005 i a l’abril van ser detinguts a Madrid i la rodalia 13 islamistes relacionats amb la matança de l’11-M. Al juny, dues operacions policials contra el terrorisme islamista dirigides des de l’Audiència Nacional van culminar amb la detenció de 16 persones, 8 d’elles a Catalunya. L’operació més gran va tenir lloc el 19 de desembre quan es va practicar 16 detencions en diferents punts de l’Estat: Màlaga, Nerja, Sevilla, Lleida i Palma de Mallorca. Els detinguts eren nou marroquins, un iraquià, un saudita, un egipci, un bielorús, un ghanès, un francès i un espanyol. Uns dies abans, el 9 de desembre, havien estat detinguts a Màlaga set integrants de l’anomenat Grup Salafista per a la Predicació i el Combat Algerià. Anteriorment, el 23 de novembre, la Guàrdia Civil n’havia detingut 11 més a Alacant, Granada i Múrcia. A la fi, i des de principis de 2005, la policia espanyola havia aconseguit arrestar un total de 85 persones relacionades amb el terrorisme islàmic.

A d’altres països occidentals, la justícia internacional va dur als tribunals al ciutadà francès d’origen marroquí, Zacarias Moussaoui, de 36 anys, que va comparèixer a l’abril davant la justícia nord-americana, tot declarant-se culpable de complicitat en els atacs de l’11-S de 2001. Moussaoui era l’únic acusat directament per una connexió amb l’11-S i havia estat detingut unes setmanes abans dels atemptats de les torres bessones mentre s’entrenava per pilotar avions Boeing 747. També el 18 de juliol de 2005, el Tribunal Constitucional alemany va decidir deixar en llibertat Mamoun Darkazanli, un presumpte responsable financer d’Al-Qaida, que es trobava empresonat per la llei europea de detenció i era reclamat per Baltasar Garzón per una possible implicació en l’11-S.

La justícia alemanya va prendre aquesta decisió perquè la seva Constitució prohibia les extradicions en la majoria dels casos, i perquè no havia estat formalment acusat en territori de la República Federal. Un mes més tard, el 19 d’agost de 2005, el tribunal estatal d’Hamburg (Alemanya) emetia per segona vegada una sentència contra el ciutadà marroquí Mounir el-Motassadeq, acusat de pertànyer a un grup terrorista i d’haver col·laborat en els atemptats de l’11-S. La nova sentència el declarava culpable de ser membre d’Al-Qaida, però l’exonerava d’haver tingut alguna cosa a veure amb els atacs de 2001 a Nova York i Washington. A Espanya, el 26 de setembre de 2005, el tribunal de l’Audiència Nacional presidit per Javier Gómez Bermúdez i integrat pels magistrats Ángela Murillo i Ricardo Rodríguez, que jutjava els 24 acusats de formar la cèl.lula espanyola d’Al-Qaida, en van condemnar el líder, Imad Eddin Barakat Yarkas Abu Dahdah, a 27 anys de presó com a únic responsable d’un delicte de conspiració per cometre homicidi terrorista en relació amb els atemptats de l’11-S de 2001 als Estats Units.

A l’Àsia, Indonèsia va ser un dels països més actius en la lluita contra el terrorisme islamista. Així, el 3 de març de 2005, el líder espiritual de la Jemaah Islamiah, la branca d’Al-Qaida al sud-est asiàtic, va ser condemnat a 30 mesos de presó per l’acusació de conspiració en els atemptats de Bali de 2002 que van produir més de 200 morts. Els Estats Units i Austràlia, però, van criticar la lleugeresa de la pena imputada a Abu Bakar Baixir, si bé les autoritats judicials indonèsies van replicar que la sentència no havia pogut ser superior perquè Bakar Baixir havia estat absolt de l’acusació de liderar la Jemaah Islamiah i només se’l podia acusar de conspiració.

Al setembre, la justícia d’Indonèsia va sentenciar també l’islamista Iwan Darmawan Mutho Rois, de 30 anys, a pena de mort com a responsable de l’atemptat amb cotxe bomba perpetrat davant de l’ambaixada australiana a Djakarta del setembre de 2004. L´atemptat va provocar la mort d’onze persones i prop de 180 ferits i va ser reivindicat per la Jemaah Islamiah, braç d’Al Qaida al sud-est asiàtic. Aquest grup es va responsabilitzar de la col·locació de les dues bombes que van explotar en un mercat a la ciutat indonèsia de Tentena, a l’illa de Sulawesi, el 28 de maig de 2005. L´explosió va provocar 22 morts i una trentena de ferits, en l’atemptat confessional més mortífer al país des de 2002, una zona on l’any 2001 musulmans i cristians havien arribat a un acord de pau després de tres anys d’enfrontaments i la mort de 2.000 persones.
A l’Índia, el 29 d’octubre de 2005 també es va registrar una cadena d’atemptats a diferents mercats de Nova Delhi, plens de gom a gom a causa de la festivitat hindú de Diwali. Va haver-hi 59 morts i prop de 200 ferits. Els atemptats van ser reivindicats per l’organització Inqilabi Mahaz (Grup Revolucionari Islàmic), vinculada a Al-Qaida. Aquest grup també es va responsabilitzar de l’explosió al mes de juliol d’una bomba en un tren que va provocar 12 morts i 65 ferits, d’un atemptat al setembre amb 23 soldats morts i d´altres accions perpetrades aquest mateix mes amb un resultat de 12 policies morts.

En relació a l’Iraq, al mes de juliol, l’Oxford Research Group i el grup Iraq Body Count van fer públic un estudi basat en més de 10.000 informacions dels mitjans de comunicació que assegurava que des del principi de la invasió, el març de 2003, havien mort a l’Iraq més de 25.000 civils, el 37% dels quals a mans de les forces estrangeres durant la guerra, un 9% assassinats pels insurgents i un 36% per la violència terrorista posterior a la finalització de la guerra. Aquesta xifra suposava una mitjana de 24 civils morts al dia. Un mes després, el número dos de l’organització terrorista Al-Qaida, Ayman al-Zawahiri, amenaçava directament els Estats Units i el Regne Unit amb més atemptats en un vídeo difós per la cadena Al-Jazira en què culpava aquests dos països d’haver trencat l’alto-el-foc a l´Iraq proposat per Al-Qaida el 2004, alhora que exigia la retirada de totes les tropes occidentals dels països àrabs, i assegurava que la veritable responsable dels atacs era la política exterior d´aquests dos països.

Des de l’òptica aliada, el 27 de setembre de 2005, alts comandaments de l’exèrcit dels Estats Units confirmaven que soldats iraquians i nord-americans havien aconseguit matar el terrorista conegut com Abdul.lah Abu Azzan, considerat el número dos d’Al-Qaida a l’Iraq. Per les mateixes dates, la soldat nord-americana Lynndie England, de 22 anys, que havia saltat a primera plana dels diaris de tot el món pels suposats casos de maltractament a la presó iraquiana d’Abu Graib produïts el 2003, va ser condemnada a tres anys de presó per una cort marcial reunida a Fort Hood (Texas).

En el conjunt del món àrab, les accions d’Al-Qaida es van centrar primer a l’Aràbia Saudita, on el 5 d’abril, i després de tres dies de forts combats amb les forces de seguretat, van morir 14 presumptes activistes d’Al-Qaida. Entre els morts hi havia el marroquí Abdelkrim Thami Meyati, de 36 anys, a qui el ministeri de l’Interior saudita considerava el cervell dels atemptats de Casablanca del 16 de maig de 2003, que van causar la mort a 44 persones a la Casa d’Espanya. També va ser investigat en relació als atemptats de l’11-M a Madrid.

Els atemptats més grans van tenir lloc el 9 de novembre de 2005 a Jordània, on van morir 57 persones i més de 300 van quedar ferides de diversa gravetat per diverses accions suïcides simultànies contra tres hotels d’Amman propietat de cadenes internacionals: el Radisson SAS, el Hyatt i el Days Inn. La branca iraquiana d’Al Qaida va reivindicar l’acció hores després, i va provocar una gran crisi a la regió tot originant una sèrie de canvis en les estructures i responsabilitats polítiques del país. El rei Abdal·lah II va dissoldre el Senat, va remodelar la cúpula de seguretat, va canviar el govern per donar més influència a l’exèrcit i als serveis d’intel·ligència, en detriment, però, dels joves liberals reformadors deslluïts per la corrupció, i va impulsar la primera legislació antiterrorista del país.