Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Una dona mostra el seu dolor després de l'atemptat d'Al-Qaeda a Istambul.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Guerra d`Iraq (558)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Televisió (467)
Terrorisme (501)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Abdul·lah Sungkar (2)
Abu Gaith (5)
Abu Bakar Baixir / Bashir (6)
Ali Amrozy (2)
Ali Abdulrahman al-Faqaasi al-Ghamdi (2)
Ayman al-Zawahiri (9)
Baltasar Garzón (233)
George W. Bush (404)
Joan Alié (3)
Khalid Shaikh Mohammed (2)
Mahmud Abbas (82)
Manuel Albiac (4)
Mounir Motassadeq (8)
Osama Bin Laden (108)
Riduan Isamuddin (2)
Taysir Alony (4)
Entitats Entitats
Al-Jazeera (37)
Al-Qaida (241)
Assirat al-Mustaquim (4)
Audiència Nacional (322)
Audiència Territorial d'Hamburg (2)
Casa d'Espanya a Casablanca (3)
Central Intelligence Agency (36)
Cercle de l’Aliança Israeliana (Casablanca) (2)
Fòrum de Cooperació Econòmica de l´Àsia i del Pacífic (9)
Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (9)
Hong Kong-Shangai Banking Corporation (8)
Partit de la Justícia i el Desenvolupament (Turquia) (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Aràbia Saudita (20)
Estat Espanyol (1908)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Índia (59)
Iraq (196)
Kenya (20)
Marroc (87)
Qatar (11)
Tanzània (República Unida) (8)
Turquia (75)
Bangkok (Tailàndia) (6)
Djakarta (Indonèsia) (11)
Hamburg (Alemanya) (9)
Istanbul (Turquia) (20)
Londres (Regne Unit) (179)
42 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Una amenaça activa
Al-Qaida
El 2003 l’organització terrorista islamista Al-Qaida va demostrar la seva presència i capacitat d’actuació en el context internacional, així com la continuïtat d’Ossama bin Laden i el mul·là Omar en la direcció del moviment, que al llarg de l’any van llançar diferents amenaces contra la comunitat occidental i, especialment, contra els Estats Units, a través de la cadena de televisió de Qatar Al-Jazira. Les seves actuacions van estar, però, focalitzades en països de la perifèria occidental, incloent-hi l’Aràbia Saudita, però no van arribar a actuar contra centres nodals, tot i anunciar-ne la intenció a curt termini i en diverses ocasions. Responent a les amenaces, des de principis d’any diferents països europeus, entre els quals Espanya, i els Estats Units van incrementar les seves alertes preceptives esperant que es perpetrés alguna mena d’atemptat de gran envergadura contra interessos estratègics.

Al gener la policia britànica va fer una espectacular batuda a la Gran Mesquita Central de Finsbury Park, al nord de Londres, per detenir set agents d’Al-Qaida (sis nord-africans i un europeu) acusats d’estar preparant un atemptat a la capital britànica, i els van intervenir material i instal·lacions per fabricar ricina. Uns dies més tard, la policia espanyola va detenir setze suposats integrants d’Al-Qaida en localitats properes a Girona i Barcelona, després de rebre indicacions de les autoritats franceses en aquest sentit i de comptar amb el plàcet nord-americà, tot i que el material incautat no va permetre demostrar la pertinença al Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (DHDS), organització imputada. Amb aquestes detencions ja eren 41 els presumptes terroristes islàmics detinguts a l’Estat espanyol des dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. Al setembre, el jutge instructor de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va detenir amb fonaments suficients el delegat d’Al-Jazira a Espanya, Taysir Alony, per vinculacions manifestes amb l’organització dels atemptats de l’11-S.

Seguint aquestes pautes i després del primer missatge de Bin Laden de l’any, a mitjans de febrer, els governs nord-americà i britànic van incrementar la seguretat a ambaixades, ports i aeroports, fins al punt d’instal·lar defenses aèries i organitzar patrulles de control de l’espai aeri. En aquest context, el 19 de febrer del 2003, l’Audiència Territorial d’Hamburg va condemnar a quinze anys de presó el primer musulmà jutjat pels fets de l’11 de Setembre, el marroquí Mounir el-Motassadeq, de 28 anys i culpable de complicitat amb Al-Qaida. Les investigacions fetes en aquest sentit van permetre l’1 de març del 2003 la detenció de Khalid Sheikh Mohammad, d’origen kuwaitià i considerat el principal organitzador dels atemptats de l’11 de Setembre, a més d’estar involucrat en els atacs a les ambaixades americanes de Kenya i Tanzània el 1998.

La resposta d’Al-Qaida a totes aquests accions va ser contundent: el 13 de maig un triple atemptat suïcida amb cotxes bomba a la capital saudita, Riad, va provocar 34 morts i prop de 200 ferits, que va afectar els districtes d’Al-Hamra, Ixbiliya i Cordoba, tradicionalment habitats per occidentals. Els Estats Units, la Gran Bretanya i Alemanya van fer tancar ambaixades i oficines diplomàtiques, mentre que els saudites detenien tres presumptes membres d’Al-Qaida a la ciutat portuària de Jidda. Al-Qaida va reivindicar l’autoria de l’atemptat a través d’un missatge electrònic enviat a un setmanari saudita editat a Londres, en el qual amenaçava amb més accions terroristes als Estats àrabs aliats dels Estats Units, com ara Egipte i Jordània, tot i que, finalment, va ser Marroc el país escollit. El 16 de maig, cinc atemptats suïcides van sacsejar Casablanca, la capital econòmica del Marroc, i van provocar 41 morts (dos empresaris catalans entre ells, Manuel Albiac i Joan Alié), incloent-hi els catorze kamikazes, i més d’un centenar de ferits. Els objectius van ser la Casa d’Espanya, el Cercle de l’Aliança Israeliana, un antic cementiri jueu, un restaurant italià propietat d’un jueu i l’Hotel Safir. Segons van establir les autoritats marroquines, que van detenir una trentena de persones, els kamikazes pertanyien a un grup islàmic il·legal, Assirat al Moustaquim, íntimament relacionat amb la xarxa islamista d’Al-Qaida.

El 21 de maig el número dos d’Al-Qaida, Ayman al-Zawahiri, va fer una crida a atacar els EUA i els seus aliats en una gravació sonora difosa per la televisió de Qatar Al-Jazira. Així, va contribuir a augmentar la crispació dient que el president nord-americà, George W. Bush, estava “assedegat de sang” i elogiant els autors dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York i Washington. Un mes més tard, però, l’Iran va comunicar la detenció en el seu territori d’Al-Zawahiri, juntament amb el portaveu de l’organització, Abu Ghaith, i un fill de Bin Laden, mentre que Riad capturava Ali al-Ghamdi. Amb les detencions, els experts internacionals van poder xifrar en 800 el nombre total d’efectius humans operatius d’Al-Qaida.

El parèntesi d’atemptats generat per les detencions es va trencar a l’agost, i el dia 5 un atac amb cotxe bomba contra el luxós Hotel Marriott del centre de Djakarta va matar catorze persones i va ferir-ne 150 més, rememorant l’atemptat de l’illa de Bali de l’octubre del 2002, que va liquidar 202 turistes a mans de la Jemaah Islamiyah, el grup fundat el 1993 per Abu Bakar Baixir i Abdul·lah Sungkar, aquest últim mort el 1999. En una mostra de força, dos dies després de l’atemptat de Djakarta la justícia indonèsia va condemnar a mort un dels seus suposats membres: Ali Amrozy, que era el primer processat pels brutals atemptats de Bali. Deu dies després va capturar el líder de la Jemaah Islamiyah, l’indonesi Riduan Isamuddin, Hambali, que estava preparant un nou atemptat contra la Cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) que s’havia de celebrar a l’octubre a Bangkok. L’Índia tampoc es va salvar del terrorisme d’Al-Qaida i el 25 d’agost dos cotxes bomba van fer 46 morts i 137 ferits a Bombai, la capital financera del país, a l’explotar, gairebé simultàniament, en dos punts diferents i molt concorreguts de la ciutat: un a prop d’una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, la Porta de l’Índia, i l’altre en un mercat de joieria.

El mes d’octubre la CIA va poder verificar l’autenticitat de la veu gravada i emesa per la cadena Al-Jazira, en el tercer missatge de l’any protagonitzat per Ossama bin Laden, si bé van postular que la gravació havia estat feta en el primer mig any per les referències a l’aleshores primer ministre palestí, Abu Mazen. Bin Laden, a més, prometia més atacs suïcides dins i fora dels Estats Units i feia un contundent advertiment a tots els països que ajudessin els nord-americans a l’Iraq, com va fer la matinada del 9 de novembre en un nou atemptat suïcida a Riad que va fer disset morts i 122 ferits en un complex residencial proper als palaus de la família reial i les ambaixades estrangeres. Vuit dies més tard, l’objectiu d’Al-Qaida va ser Istanbul, a l’atemptar contra dues sinagogues i provocar la mort de 23 persones i ferides a 250 més. Aquest atemptat va anar seguit d’una altra explosió a la mateixa capital amb cotxes bomba, el dia 20 de novembre, contra el consolat general britànic i la seu del Hong Kong-Shangai Banking Corporation, amb un balanç de trenta morts i més de 450 ferits. Els atemptats van disparar les alarmes en una Turquia governada des de fa un any pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AK) de signe islamista moderat.

A l’acabar l’any, les mesures de seguretat van ser incrementades a tota l’àrea occidental i els responsables de defensa nord-americans preveien un increment a curt termini de la barbàrie terrorista, coneixedors com eren dels estrets lligams que Al-Qaida tenia amb l’anomenada resistència, que castigava els seus efectius humans i materials a l’Iraq ocupat.