Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Barcelona va viure una multitudinària manifestació en contra del PHN

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aigua, recursos hídrics, PHN (298)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Jaume Matas (174)
Marcelino Iglesias (63)
Margot Wallström (9)
Pascual Fernández (3)
Pedro Arrojo Agudo (4)
Ramón Espadaler (23)
Entitats Entitats
Coalició Canària (99)
Comissió Europea (242)
Convergència i Unió (1824)
Fundació per a una Nova Cultura de l´Aigua (3)
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
Infraestructuras del Trasvase SA (2)
Partit Popular (1639)
Plataforma per a la Defensa de l´Ebre (18)
Unió Europea (1018)
49 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Amb les protestes, la proposta Roine
Pla Hidrològic Nacional
Durant tot l´any 2002 va seguir sobre la taula la problemàtica política, social i geogràfica associada a la possible aplicació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que encara estava pendent del dictamen mediambiental i financer de la Unió Europea i que havia estat aprovat pel govern del Partit Popular el 20 de juny del 2001 amb els vots del PP, CC i CiU, aquest últim amb determinades condicions (garanties de conservació del delta de l´Ebre, inversions complementàries a les Terres de l´Ebre i estudi tècnic d´alternatives possibles).

El PHN, que inicialment preveia el transvasament de fins a 1.050 hectòmetres cúbics d´aigua de l´Ebre cap a l´àrea metropolitana de Barcelona i cap al País Valencià per a usos agrícoles i turístics, va continuar aplegant l´oposició de les Terres de l´Ebre, que el 2001 havien organitzat l´anomenada Marxa Blava des del Delta fins a Brussel·les per exposar els seus greuges a les autoritats mediambientals de la UE.

Amb tot, el 7 de març del 2002, el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va presentar la proposta de transvasament del riu, de 912 quilòmetres, que havia d´aprofitar al màxim les canalitzacions ja existents i afectar un total de quatre espais naturals protegits, amb un cost de 4.207 milions d´euros. Les obres haurien de ser adjudicades a la companyia pública Infraestructures del Transvasament SA (Intrasa). Dos dies més tard, la Plataforma per a la Defensa de l´Ebre, plataforma d´oposició ciutadana al PHN, va organitzar una gran manifestació a Barcelona sota el lema Per una nova cultura de l´aigua, que va superar totes les previsions, en aplegar 400.000 persones, segons els organitzadors, i 150.000, segons la Guàrdia Urbana.

Els líders dels principals partits d´esquerres catalans i el president del govern de l´Aragó, Marcel·lí Iglesias, també van participar en la marxa i van agrair la mobilització. El 23 d´abril del 2002 una nova manifestació a Saragossa contra el PHN va congregar unes altres 400.000 persones, coincidint amb la diada festiva de Sant Jordi i del Dia de l´Aragó.

El 25 de maig del 2002, més de 7.000 persones van participar també en una manifestació a Palma de Mallorca, aprofitant la celebració de la cimera mediambiental de la Unió Europea. Tot i les precisions a favor del PHN que llavors va fer el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, la Comissió Europea (CE) va demanar al govern espanyol més informació sobre el PHN amb l´objectiu de pronunciar-se sobre la seva viabilitat i sobre el finançament amb fons comunitaris. La comissària de Medi Ambient, Margot Wallström, va aclarir que la CE analitzarà “amb la màxima atenció la documentació espanyola’.

El 24 de novembre del 2002, entre 30.000 i 100.000 manifestants, arribats del País Valencià, de l´Aragó i de les Terres de l´Ebre, van recórrer també els carrers de València per reiterar el rebuig als transvasaments del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i per reclamar la necessitat d´una nova cultura de l´aigua. La manifestació, encapçalada per grups ecologistes i partits d´esquerra, va reivindicar la defensa del riu Xúquer i de l´Horta i va protestar contra la construcció dels embassaments previstos al Pirineu, a Torís i a Monòver. El president de la Fundació per a una Nova Cultura de l´Aigua, Pedro Arrojo, va acusar el govern de fomentar un model de desenvolupament “insostenible, basat en el formigó’ i va denunciar que el PHN “incompleix les lleis europees de medi ambient’.

Per la seva banda, el govern de Catalunya, emparant-se en les esmenes aparaulades en la seva aprovació del PHN i acollint-se a la disposició novena de les mateixes esmenes, va aprovar el 19 de novembre del 2002 un estudi que plantejava la conveniència i viabilitat de fer venir a Catalunya les aigües sobreres del Roine. L´estudi preveia la construcció d´unes conduccions de 516 quilòmetres (de Montpeller a Camprodon) per transportar 473 hectòmetres cúbics d´aigua l´any del Roine. Segons l´estudi, l´arribada d´aquestes aigües faria reduir el volum d´aigua requerit de l´Ebre de 1.050 hectòmetres cúbics anuals a 577. L´estudi va ser presentat pel conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, que van assenyalar que el projecte introduïa dues novetats bàsiques: l´arribada de les conduccions d´aigua fins al País Valencià i Múrcia i l´augment dels costos de l´aigua per a l´usuari, que passaria d´un preu de 0,31 euros el metre cúbic (segons el PHN) a 0,44 euros el metre cúbic. Mas va reiterar que el projecte solucionaria els problemes d´aigua a Catalunya per sempre i minimitzaria els efectes del PHN sobre l´Ebre.

La primera reacció dels responsables espanyols a la proposta Roine va ser negativa. Així, el secretari d´Estat d´Aigües i Costes, Pascual Fernández, va afirmar que el transvasament del Roine per abastir l´àrea de Barcelona era “inviable a curt termini’ perquè era una opció molt més cara que la del PHN. Segons Fernández, tenia, a més, l´inconvenient de la “falta de predisposició’ del govern francès per dur a terme el projecte. En tot cas, el secretari d´Estat considerava que les necessitats de les conques internes de Catalunya quedarien perfectament cobertes amb el transvasament de l´Ebre i amb les tres plantes dessalinitzadores que preveia el PHN.

En acabar l´any, tot i les consideracions inicials, es va poder conèixer la predisposició positiva de França a participar en el projecte i la seva possible viabilitat, ja que el govern espanyol va entendre que els costos de construcció eren menors que els del mastodòntic PHN. En termes generals, el transvasament del Roine no arribaria als 2.000 milions d´euros, davant els gairebé 5.000 milions que costaria el PHN.