Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Els presidents d'EUA i Panamà, Jimmy Carter i Mireya Moscoso

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Infraestructures portuàries i transport marítim: ports, vaixells (69)
Noblesa, reialesa (185)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alfonso Portillo (4)
Andrés Pastrana (28)
Bill Clinton (277)
Ernesto Zedillo Ponce de León (18)
Facundo Guardado (2)
Hugo Banzer (8)
James Earl Carter, Jr (26)
Joan Carles de Borbó (205)
José Efraín Ríos Montt (4)
Martín Torrijos (4)
Miguel Ángel Rodríguez (15)
Mireya Moscoso (4)
Omar Torrijos (2)
Óscar Berger (4)
Entitats Entitats
Alianza Nueva Nación (Guatemala) (1)
Alianza Republicana Nacionalista (El Salvador) (5)
Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional de El Salvador (7)
Front Republicà Guatemaltec (5)
Govern de Panamà (3)
Partit Arnulfista (2)
Partit de l'Avançada Nacional (Guatemala) (4)
Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca - Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Amèrica del Nord i Central (13)
50 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Panamà recupera el canal
Amèrica Central
El 14 de desembre de 1999, en un acte de fort contingut simbòlic, els Estats Units van transferir el canal de Panamà a la presidenta d’aquest país, Mireya Moscoso. La transferència efectiva no es produiria fins el 31 de desembre però la cerimònia es va avançar per facilitar l’assistència d’importants personalitats internacionals com el rei Joan Carles i els presidents de Mèxic, Ernesto Zedillo, Colòmbia, Andrés Pastrana, Costa Rica, Miguel Ángel Rodríguez i Bolívia, Hugo Bánzer. L’acte només va quedar deslluït per l’absència del president nord-americà, Bill Clinton, i de qualsevol altre alt representant de la seva administració,

El lliurament es va fer a les rescloses de Miraflores, a 10 quilòmetres de la capital, i va estar presidit per la presidenta Moscoso i l’expresident nord-americà Jimmy Carter, que el 1977 havia signat, amb el llavors president panameny Omar Torrijos, la cessió del Canal i la seva zona d’influència i la retirada de les tropes nord-americanes instal•lades al país per garantir la seguretat d’aquesta important via de comunicació marítima.

Amb la recuperació del canal de 80 quilòmetres que unia els oceans Pacífic i Atlàntic i les 94.000 hectàrees que l’envoltaven, Panamà completava territorialment la seva independència, proclamada el 1903 en segregar-se de Colòmbia amb el suport dels Estats Units. La construcció del Canal va ser iniciada pels francesos el 1880 i completada pels nord-americans el 1914. La realització de l’obra va costar la vida de 25.000 treballadors i va obrir una ruta estratègica en el comerç mundial, protegida des de sempre pels Estats Units, per on el 1999 circulava el 5% del comerç marítim internacional i el 36% del d’Amèrica Llatina.

Les autoritats panamenyes confiaven que, a partir de l’1 de gener del 2000, una intensificació del comerç a la zona i l’arribada de noves inversions internacionals permetrien compensar els 300 milions de dòlars anuals i els 22.000 llocs de treball que la presència nord-americana aportava a l’economia del país. De moment, una companyia de Hong Kong ja havia signat un contracte per gestionar les grans terminals de mercaderies del Canal.

La nova sobirania de Panamà sobre el Canal culminava un any de profunds canvis en aquest país centreamericà que el 2 de maig havia celebrat el procés electoral més tranquil de la seva història. La líder del dretà Partit Arnulfista (PA) Mireya Moscoso, de 52 anys i vídua del tres vegades president i tres vegades enderrocat Arnulfo Arias, va derrotar el candidat oficialista, Martín Torrijos, líder de la coalició Nova Nació i fill del general populista Omar Torrijos. Moscoso es va convertir així en la primera dona que accedia a la presidència de Panamà i en l’encarregada de presidir l’aplicació dels acords de devolució del Canal que, 22 anys abans, havia signat el pare del seu principal oponent.

Altres repúbliques de l’àrea també van elegir nou president l’any 99. El 7 de març van tenir lloc eleccions presidencials a El Salvador, el país més petit d’Amèrica Llatina, que amb una participació de només el 30%, van concedir la victòria a Francisco Flores, de la dretana Aliança Republicana Nacionalista (Arena), que va obtenir un 52% dels vots mentre el candidat de l’exguerriller del Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN), Facundo Guardado, n’obtenia només un 29%. Eren les segones eleccions presidencials després de la pau de Chapultepec que havia posat fi a 12 anys d’enfrontaments entre l’exèrcit i les guerrilles de l’FMLN.

En canvi a Guatemala les eleccions presidencials del 99 eren les primeres que se celebraven en pau, després de 36 anys de guerra (200.000 morts) entre els diferents governs i juntes militars que havien dirigit el país i les guerrilles de la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG). Els antics guerrillers es presentaven a les eleccions com a Aliança Nova Nació (ANN) i només van obtenir un 11,61% dels vots quedant així fora de la segona i decisiva volta on es van enfrontar Óscar Berger, del governamental Partit d’Avançada Nacional (PAN) i Alfonso Portillo de l’ultradretà Front Republicà Guatemalenc (FRG). El 26 de desembre les urnes van atorgar una clara victòria (68% dels vots) a Portillo darrere del qual els seus opositors hi veien l’ombra de l’exgeneral colpista José Efraín Ríos Montt.