Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Vaclav Havel

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Democràcia, processos de democratització (137)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alexander Dubcek (3)
Gustav Husak (1)
Jan Pallach (1)
Jan Sokol (2)
Michal Kovac (3)
Václav Klaus (10)
Václav Havel (26)
Entitats Entitats
Unió Europea (1018)
Visage (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
República Txeca (28)
37 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Vaclav Havel
Ampliació europea
El 2 de febrer del 2003 va posar fi a la seva vida política Vaclav Havel, el primer president de la Txecoslovàquia democràtica postcomunista i de la República Txeca, nascuda l’1 de gener del 1993 de la separació amistosa d’Eslovàquia. Vaclav Havel, de 66 anys, va decidir retirar-se en un moment en què la seva salut estava molt debilitada a causa del càncer de pulmó de què va ser operat per primer cop el 1996, però fins a l’últim dia va demostrar el seu caràcter independent amb una visita a Eslovàquia i essent un dels vuit caps d’Estat europeus que van signar una declaració de suport als Estats Units en la croada contra l’Iraq.

Vaclav Havel havia nascut el 5 d’octubre del 1936 a Praga, en el si d’una família benestant: el seu pare dirigia una sala d’espectacles i tenia uns estudis de cinema. Criat en ple règim comunista, Havel va haver de fer una carrera tècnica en contra seva, ja que volia estudiar lletres, però el sistema polític Txecoslovac no l’hi va permetre. Malgrat tot, es va dedicar a la dramatúrgia i va mantenir sempre posicions molt crítiques amb el règim. El 1963 va estrenar la seva primera obra, Una festa a l’aire lliure, una metàfora sobre la dominació comunista del seu país, i va fundar la revista Visage, que va ser censurada per les autoritats de l’època.

Durant la Primavera de Praga (1968) va participar activament en el procés reformista impulsat per Alexander Dubcek, i va mantenir els seus criteris malgrat la repressió soviètica. Seguint amb el seu activisme, l’any 1975 va enviar una carta al president de la República, Gustav Husak, denunciant els mecanismes de repressió intel·lectual del país. El 1977 va ser un dels firmants de la Carta 77, document en què 242 dissidents condemnaven davant l’opinió pública internacional el sistema polític nascut de la invasió de Txecoslovàquia.

L’any 1978 va fundar un comitè de defensa de les persones perseguides injustament, fet que li va valer una condemna de presó. A més, va ser empresonat dues vegades el 1983 i el 1989. El 1989 va ser un dels impulsors de la Revolució de Vellut, que va recuperar l’herència del 68 i incorporava els vells principis de llibertat d’expressió a la desfeta comunista generalitzada que s’estava vivint a tota l’Europa de l’Est. Justament la seva pertinença a aquest moviment li va valer una última detenció, el mateix del 1989, en encapçalar un homenatge a Jan Pallach, un dels màrtirs del 68. La detenció, però es va inscriure en el procés de lluita per la democràcia que va precedir l’aparició dels partits polítics al seu país.

Finalment, el 29 de desembre de 1989 va ser elegit primer president no comunista de Txecoslovàquia, en reconeixement a la seva vàlua política i al paper destacat en la defensa de les llibertats.

El tarannà de Havel va tornar a posar-se de manifest amb motiu de la celebració del referèndum per a la segregació d’Eslovàquia i Txèquia el 31 de desembre del 1992. Malgrat no ser partidari de la segregació, sinó de la redefinició de la federació, va demostrar públicament la seva satisfacció pel resultat final del procés, i va lloar el grau de civisme i organització demostrat. Va dimitir del càrrec de president de la República de Txecoslovàquia l’1 de gener del 1993 i va felicitar particularment el nou president d’Eslovàquia, Michal Kovac, el dia de la seva elecció, el febrer del 1993.

Quan Eslovàquia i Txèquia ja estaven segregades, Havel va mantenir el càrrec de president de la nova República Txeca assumit el gener del 1994, des on va impulsar una política de contactes amb els països veïns, tant orientals –Hongria i Romania– com occidentals –Gran Bretanya i Alemanya–, amb l’objectiu d’establir la bona marxa del país i convertir la nova República txeca en centre de permeabilitat social, política i econòmica.

Des del primer moment com a president de Txèquia, Havel va reclamar la incorporació d’aquest país a la UE. El 2003, quan la incorporació estava a punt de fer-se realitat, va decidir retirar-se de la vida política. Després de més de dotze anys al govern, acabava el seu mandat i deixava el càrrec buit, en un context polític incert. El 28 de febrer del 2003, el conservador Václav Klaus es va convertir en el nou president de la República de Txèquia, en guanyar, a la tercera votació i per només un vot, l’intel·lectual i exdissident Jan Sokol, que partia com a favorit.