Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Marc Forné, president del govern d'Andorra

Països Catalans

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Partits polítics i entitats (1853)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Agustí Pol (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
José María Aznar (620)
Juli Minoves (25)
Marc Forné (93)
Òscar Ribas Reig (28)
Entitats Entitats
Agrupació Canillo-La Massana (Andorra) (1)
Agrupament Nacional Democràtic (Andorra) (10)
Coalició Nacional Andorrana (2)
Consell d`Europa (38)
Consell General Principat d'Andorra (9)
Federació Internacional de Futbol (39)
Iniciativa Democràtica Nacional (6)
Institut d'Estudis Andorrans (3)
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Liberal d'Andorra (23)
Tribunal Constitucional d'Andorra (3)
UEFA Champions League (133)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
92 lectures d'aquest article
110 impressions d'aquest article
Cap a unes noves eleccions
Andorra
El 1996 Andorra es trobava immersa en un procés de canvis que havien començat el 1993 amb l'aprovació d'una nova Constitució. La tasca de modernització, però, era un procés a llarg termini que el 1996 va tenir diferents graus de plasmació. El 9 de gener, el Tribunal Constitucional d'Andorra va sancionar la llei de nacionalitat, aprovada pel Consell General el 5 d'octubre de 1995, que permetria adquirir la nacionalitat andorrana als residents estrangers amb més de 25 anys de permanència al país. Els dos coprínceps, el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa, havien sol·licitat aquest dictamen
abans de firmar la llei, que entraria en vigor a finals de gener.

Pel que fa a la seva projecció exterior, el 6 de febrer Andorra va formalitzar relacions diplomàtiques amb els EUA, on era ambaixador el també representant d'Andorra a l'ONU, Juli Minoves. Minoves va ser nomenat vice-president de la 51a Assemblea General de l'ONU, la segona en què participava Andorra com a membre de ple dret, el setembre. Uns dies més tard, el 23 de setembre. Marc Forné va intervenir en català a l'Assemblea General per defensar la reforma de l'organisme, i al cap de tres dies Forné va intervenir a l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa per defensar els drets lingüístics del Principat.

La projecció exterior del Principat també va tenir la seva expressió esportiva el 3 de juliol, quan la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) va admetre Andorra com a membre de ple dret, cosa que li permetria ser present en les competicions europees a partir de la temporada 1997/98, encara que només en la Copa de la UEFA, ja que no tenia prou coeficient per participar en la Lliga de Campions ni en les competicions de seleccions nacionals. El 13 de novembre, la selecció andorrana va jugar el seu primer partit internacional, un amistós contra Estonià disputat a Andorra la Vella, que va perdre per 1 a 6. El primer gol de la història del futbol internacional andorrà el va marcar Agustí Pol.

El 24 de juliol. Marc Forné es va reunir a Madrid amb el president del govern espanyol, José Maria Aznar , i el 31 d'octubre amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol, amb motiu de la inauguració de la nova seu de l'Institut d'Estudis Andorrans a Barcelona, que actuaria com a ambaixada cultural d'Andorra a Catalunya. Andorra ja tenia ambaixada oberta a Madrid des de l'any anterior.

Però malgrat aquesta consolidació internacional, la situació política interna andorrana seguia marcada per la inestabilitat. Des de mitjans d'any, els partits de l'oposició —Agrupament Nacional Democràtic (AND), Nova Democràcia (ND) i Iniciativa Democràtica Nacional (IDN)— van intentar forçar la convocatòria d'eleccions anticipades, aprofitant la majoria (15 escons de 28) que tenien al Parlament. El cap de govern, Marc Forné, que quan va ser nomenat el 2 de desembre de 1994 per substituir Óscar Ribas havia rebut la confiança de tots els grups, ja només comptava amb la fidelitat dels 13 diputats dels tres partits que li donaven suport: el Partit Liberal Andorrà —antiga Unió Liberal—, partit de Forné (5 diputats), Coalició Nacional Andorrana (CNA) (4 diputats) i Agrupament Canillo-la Massana (4 diputats).

El 10 de juny, Forné i els caps dels tres grups d'oposició van arribar a un principi d'acord que garantia la governabilitat fins a desembre, quan es va dissoldre el Parlament per convocar eleccions anticipades el 16 de febrer de 1997. Aquest acord no va permetre aprovar els pressupostos de 1997, però sí la llei de matrimoni civil, en què per primer cop s'autoritzava el divorci, i les lleis per a l'obertura bancària el 1999, així com la regulació del joc. També s'havien posat les bases per a una futura reforma fiscal que preveia la creació de societats amb capital totalment foraster en nous sectors econòmics com els de serveis i altres iniciatives destinades a potenciar el desenvolupament andorrà i fer front, a curt termini, als 28.000 milions de pessetes de dèficit públic acumulat.

Un altre dels grans reptes pendents era la millora de la infraestructura de comunicacions del Principat, amb dos projectes de gran importància: el túnel d'Envalira, que s'havia de començar a construir el 1997, i la possible reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell, amb classificació internacional i l'habilitament d'una via ràpida de connexió amb el Principat, tipus autovia o tren ràpid monorail.