Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El president andorrà, Marc Forné, amb el presidents francès i nord-americà, Jacques Chirac i Bill Clinton

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Partits polítics i entitats (1853)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abel Matutes (31)
Antoni Garrallà (2)
Bibiana Rossa (2)
Conxita Mora (1)
Enric Dolsa (1)
Enric Puyal (1)
Joan Pujal (1)
Jordi Mas (2)
Lídia Magallón (5)
Marc Forné (93)
Entitats Entitats
Agrupament Nacional Democràtic (Andorra) (10)
Andorra TV (14)
Govern d`Andorra (30)
Nova democràcia (Andorra) (9)
Parlament d`Andorra (8)
Unió Liberal (Andorra) (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
80 lectures d'aquest article
63 impressions d'aquest article
Cap al bipartidisme
Andorra
El 12 de desembre del 1999, Andorra va celebrar eleccions comunals sense que es produïssin grans canvis en els governs de les set parròquies del Principat. Amb una participació de quasi el 78% de l’electorat, les urnes van confirmar com cònsol d’Andorra la Vella, a Conxita Mora de la Coalició pel Progrés, mentre a les Escaldes-Engordany també era reelegida Lydia Magallon del Partit Liberal. A Sant Julià de Lòria, es va imposar Joan Pujal de la Unió Laurediana, a Encamp, Jordi Mas de la Llista de Progrés, a La Massana, Antoni Garrallà del Grup Democràtic Parroquial, a Ordino, Enric Dolsa del Partit Renovador d’Ordino i a Canillo, Viviana Rossa de la Unió pel Progrés.

En termes globals, aquests resultats assenyalaven una gran igualtat entre les llistes properes al Partit Liberal del president Marc Forné, i les de la Coalició pel Progrés que agrupava els tres partit de l’oposició (ADN, IDN i ND). Es començava a dibuixar, així, una nova situació que podia conduir cap un sistema polític marcat pel bipartidisme. Però això eren encara hipòtesis de futur, la realitat del 99 van ser diverses iniciatives encaminades a completar el procés de reforma i modernització de la vida política i econòmica andorrana.

En primer lloc, es van completar les iniciatives posades en marxa l’any anterior en la lluita definitiva contra el contraban i altres pràctiques econòmiques il•lícites. A principis de gener, el Ministeri de Finances va fixar el delicte de contraban i la seva penalització quan el valor de la mercaderia superés el milió de pessetes. I a mitjans de juny, el Parlament va donar llum verda a un projecte de llei que preveia la modificació del Codi Penal per introduir-hi el delicte de contraban de mercaderies sensibles, era l’últim text legislatiu del paquet de lleis anticontraban. En aquesta mateixa línia, el Govern va decidir a finals de març crear Unitat d’Informació Financera especialitzada en la investigació del possible blanqueig de capitals d’origen delictiu.

A finals de juliol, el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Abel Matutes, va anunciar la retirada de la Guàrdia Civil de les zones des d’on vigilava el contraban perquè fossin les forces de seguretat andorranes les que es fessin càrrec d’aquest tipus d’operacions i es va mostrat confiat en que Andorra fos “cada cop menys un paradís fiscal i doni més importància al turisme”.

Però en aquest camp les possibilitats de creixement eren limitades no només per les característiques físiques del Principat sinó també per la precarietat de les infrastructures andorranes, com es va demostrar amb els embussos de més de 35 quilòmetres en les carreteres d’accés a Andorra el 6 de desembre, festa de la Immaculada. L’endemà, el cap del govern andorrà, Marc Forné, va insistir en la necessitat d’agilitar tres grans projectes d’infrastructures: el túnel d’Envalira, que ja s’estava construint; l’anomenat metro aeri, un telecabina que uniria tota la vall d’Andorra i les seves estacions d’esquí; i l’aeroport, que després d’anys de negociacions semblava que portaria a la reobertura del de la Ser d’Urgell i no a la construcció d’un de nou.

Quant a l’activitat exterior, el desig del govern de Forné d’acostar-se cada cop més a Europa, que el cap de govern va reiterar en el discurs d’orientació política el 16 de juny, el van dur a impulsar la creació d’una xarxa d’ambaixadors a la Unió Europea (UE) aquell mateix mes. L’11 de novembre, dos mesos després d’haver pronunciat un discurs a la seu de les Nacions Unides de Nova York, el president andorrà va firmar a Hèlsinki l’acta final de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació Europea (OSCE) i una setmana després va participar en els actes de la cimera d’aquesta organització, a Istanbul. En el seu discurs, Forné va destacar el paper del Principat en la defensa de la cultura de la pau.

El 1999 va ser, finalment, un any important en el terreny lingüístic ja que l’executiu va elaborar una llei del català, únic idioma oficial al Principat. A començaments de febrer el ministre de Cultura, Enric Puyal, va anunciar que la futura llei de política lingüística establiria quotes d’ús del català i fixaria sancions econòmiques per els que no les respectessin. La llei va ser tramesa pel govern al parlament el 23 de juny. Altres iniciatives en aquest camp van ser una campanya de foment del català en el sector del comerç o, a finals d’any, l’estrena per primer cop d’una pel•lícula en català, Rugrats, de dibuixos animats, gràcies a un conveni de col•laboració signat amb la Generalitat de Catalunya. També per primer cop, la televisió pública andorrana va començar a emetre, el novembre, una sèrie de producció pròpia: Cim de passions, ambientada en un hotel del Principat.