Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2007

Imprimir    Recomanar article
Corporació resultant de les eleccions a Andorra la Vella

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Albert Villaró (1)
Albert Salvadó (3)
Albert Pujal (1)
Antoni Martí (4)
Enric Casadevall (3)
Francesc Casals (1)
Joan Peruga (3)
Josep Pintat (5)
Juli Minoves (25)
Pere Torres (2)
Pere Tomàs (1)
Ventura Espot (1)
Entitats Entitats
Acció Comunal d'Ordino (andorra) (2)
Associació de Bancs d'Andorra (1)
Comissió Europea (242)
Els Verds d'Andorra (6)
Festival d`Eurovisió (11)
Fira del Llibre de Frankfurt (45)
Institut Ramon Llull (113)
L'Alternativa (Andorra) (1)
Partit Liberal d'Andorra (23)
Partit Socialdemòcrata d'Andorra (14)
Unió del Poble (Andorra) (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
85 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
Continuïtat comunal i avenços a la UE
Andorra
El 2 de desembre del 2007, amb una participació lleugerament inferior que el 2003, 13.951 votants, un 72'3% dels electors del Principat d'Andorra, van fer efectiu el seu vot en les eleccions comunals celebrades al país, en una jornada electoral sense més incidències que els mateixos resultats, alguns dels quals sorprenents, ja que els grups independents es van imposar amb clara majoria en dues parròquies i a la resta es van revalidar els lideratges de les formacions tradicionals.

En termes generals, el Partit Liberal d'Andorra (PLA), i altres formacions liberals, van afermar el domini conservador als comuns del Principat pirinenc. El PLA va guanyar a Sant Julià, amb Josep Pintat, i a Canillo, amb Enric Casadevall. Tot i això, va perdre Ordino a favor d'Acció Comunal d'Ordino (ACO), formació d'antics membres liberals. A les Escaldes i Engordany, la conservadora Unió del Poble (UdP) -llista afí al PLA-, va obtenir una destacada victòria davant del Partit Socialdemòcrata i els Verds d'Andorra (VA), que s'estrenaven en uns comicis municipals. Els socialdemòcrates, que només controlaven Andorra la Vella i Encamp, van mantenir la capital, però van perdre vots a favor dels Verds. Encamp, feu socialdemòcrata, va estar a punt de caure a mans de la dreta, ja que la candidatura de l'antic ministre liberal, Pere Torres, es va situar a set punts dels socialdemòcrates.

La candidatura independent d'Antoni Martí, que havia abandonat les files liberals, va arrasar a Escaldes-Engordany amb el suport del 70% dels vots, deixant sorpresa a l'Alternativa de Francesc Casals, amb 2 consellers al comú. Assumint l'oposició, Francesc Casals va deixar entreveure la decepció que candidats i simpatitzants de l'Alternativa van endur-se ja amb els primers 500 vots escrutats. Escaldes va ser una de les parròquies amb menys participació, un 72'8%, 2.987 votants de 4.104 electors. L'altra sorpresa la va donar Acció Comunal d'Ordino, liderada per Ventura Espot que, amb un 39% dels vots va desbancar els liberals, fins ara governant, que passarien a l'oposició amb 2 consellers, com l’Alternativa. Ordino seria així l'única parròquia que tindria tres colors al Comú. Ordino va ser la parròquia amb més participació, un 86'88%, 848 votants de 1.092 electors.

Quant a l’economia, el Principat va experimentar una retrocés en bona part dels seus sectors econòmics, tret del bancari. Els problemes més destacats es donaren a la construcció, l'hoteleria i el comerç, els quals van acabar afectant negativament els indicadors de consum. La construcció va registrar una disminució d’activitats de l’ordre del 38,7%, amb una superfície autoritzada total per a construccions superior a 600.000 metres quadrats. El sector immobiliari també va viure un retrocés, en reduir-se un 20% el valor de les transmissions immobiliàries. Així mateix, el turisme va registrar un descens del nombre de visitants d’un 2,8%. Pel que feia al sector bancari, els recursos gestionats pel sistema van augmentar un 10,7%, l’augment més important dels darrers cinc anys, fins a aplegar uns recursos de 28.500 milions d'euros, segons dades de l'Associació de Bancs d'Andorra (ABA).

En aquest context, va despertar força expectatives l’aprovació el 18 de desembre de 2007, per part de la Comissió Europea, del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Europea Espanya-França-Andorra 2007-2013 dotat amb 257 milions d’euros, que havia de ser gestionat pel Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus amb seu a Jaca.

El Programa Operatiu era la quarta generació de suport financer comunitari orientat a reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera entre Espanya i França, amb una estratègia basada en la posada en valor dels aspectes complementaris en un i altre costat de la frontera, reforçant el coneixement mutu, els vincles territorials, l’acostament d’activitats, i l’obertura comuna a l’exterior. Si el programa 2000-2006 havia permès el finançament de projectes que implicaven col·laboradors d’ambdós costats de la frontera, el nou programa de cooperació transfronterera entre França i Espanya 2007-2013 havia de permetre l’augment del nombre d’operacions que obririen la porta a cooperacions estables en els diferents nivells territorials.

Així, destacava la creació d’una autoritat de gestió específica -el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus-, un fet pioner a Europa, ja que era el primer cop que els Estats Membres descentralitzaven en un consorci regional la gestió d’un programa de cooperació territorial. El Consorci estava format per les comunitats de Nevera, Aragó, País Basc i Catalunya, i els Consells Regionals de Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitana, obrint clarament la porta a una imminent integració d’Andorra, i considerant la seva participació en projectes que anessin en benefici dels territoris plenament elegibles.

Pel que feia a temes de llengua, el 25 d’octubre del 2007, el servei de Política Lingüística va organitzar al Principat el primer dictat nacional per als estudiants de tercer i quart de segona ensenyança dels tres sistemes educatius, en col·laboració amb els mateixos centres, amb una participació total de 1.200 alumnes en dues fases. La primera, simultània per a totes les escoles, es va fer a les aules dels nou centres educatius que hi participaven, i la fase final –que incloïa els tres millors de cada classe del dictat d’octubre– es va celebrar el dia 10 de novembre a l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria. Els alumnes participants eren els de tercer i quart de segona ensenyança de l’Escola Andorrana, els de tercer i segon del sistema francès i els de tercer i quart d’ESO dels sistemes confessional i espanyol. Els dictats van ser elaborats especialment per a l’ocasió pels escriptors Albert Villaró, Albert Salvadó, Joan Peruga i Albert Pujal. Pel que feia a l’enregistrament dels texts, va anar a càrrec de l’actor Pere Tomàs.

També a l’octubre del 2007, es va saber de l’existència de 76 expedients a comerços que havien incomplert la Llei del català aprovada anteriorment, 52 dels quals van ser resolts en haver estat esmenada voluntàriament, i dins del termini previst, la infracció. El ministre encarregat, Juli Minoves, va enfrontar les crítiques rebudes afirmant que el procediment es duia a terme "perquè la llengua oficial de l'Estat sigui també la llengua que utilitzem tots els ciutadans en el dia a dia", tot afegint que la llei s'ha de complir veient "que l'Estat té la força d'aplicar-la i les ganes de valoritzar la nostra llengua catalana". El ministre també va explicar que, amb relació a les mesures per augmentar la presència del català, s'havien fet 43 accions de dinamització, com ara la presentació del nou servei de difusió lingüística i material específic, a més de 101 actuacions de control o inspeccions d'ofici per a valorar a quins llocs s'utilitzava o no la llengua catalana.

En tot cas, els beneficis de la combinació entre sobirania política i polítiques de la llengua adequades al món present començaven a fer-se notar a molts nivells al Principat, perquè l'etiquetatge en català era ben visible al carrer, a la publicitat, i als comerços, i perquè el país gaudia d’una premsa, una ràdio i una televisió pròpies i en català, si bé l'ús social encara no estava del tot generalitzat, degut a l’alt percentatge d’immigració present. A la fi, però, el Principat d'Andorra havia assumit compromisos determinants en la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes, que anaven des de la participació en llengua pròpia al festival de l’Eurovision, fins a les accions consolidades al lectorat de català de Praga, a més de la presència andorrana que hi va haver a la Fira de Frankfurt i la participació oficial en la refundació de l'Institut Ramon Llull, juntament amb els governs de Catalunya i de les Illes Balears, per a la promoció conjunta.