Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Una reunió del Parlament andorrà

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Impostos, taxes (173)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Karol Józef Wojtyła (186)
Lídia Magallón (5)
Lluís Viu (5)
Marc Forné (93)
Òscar Ribas Reig (28)
Entitats Entitats
Consell General de les Valls (6)
Institut Nacional Andorrà de Finances (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
50 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Els nous equilibris
Andorra
El primer any de govern de Marc Forné, es va caracteritzar per la inestabilitat parlamentària, la progressiva definició del marc polític i econòmic de l'Andorra postconsitucional, la consolidació del paper internacional del Principat i la celebració d'eleccions comunals.

En el terreny polític, la tasca principal que havia d'emprendre el govern de Marc Forné era l'habilitació de nous instruments econòmics per fer front al dèficit públic i al finançament de les creixents despeses que comportava el nou estatus internacional del país dels Pirineus. El tema era complex i calia abordar-lo amb propostes originals donada la resistència dels andorrans, i de la majoria dels seus representants parlamentaris, a la introducció d'impostos directes. El finançament del sector públic havia provocat ja, a finals de 1994, el relleu d'Òscar Ribas per Marc Forné com a cap de govern. La dificultat de la tasca de Forné era encara més gran si es té en compte que no disposava de majoria al Parlament i que cada resolució havia de ser negociada amb algun dels grups de l’oposició Al llarg de l’any es va presentar dues mocions de reprovació contra el govern.

La principal línia encetada va ser la d'introduir un conjunt de taxes que permetessin incrementar els ingressos públics. La més transcendental va ser la taxa sobre els bingos, mentre s'estudiava la possibilitat de despenalitzar el joc i construir un casino. Un altre punt important va ser l'estudi de mesures per obligar els estrangers que hi tenien fixada la residència per qüestions fiscals a pagar una taxa d'un milió de pessetes anuals i a deixar una quantitat similar com a dipòsit a l'Institut Nacional de Finances. En relació amb els estrangers, el Consell General també va aprovar el 20 de setembre la nova llei de nacionalitat, que establia un període mínim de 25 anys de residència per obtenir passaport andorrà, i quedava prohibida la doble nacionalitat.

Perquè totes les reformes econòmiques fossin possibles, el govern d'Andorra va arribar a un acord amb el sector bancari del Principat pel qual la banca es faria càrrec, en unes condicions molt favorables, del finançament del deute públic acumulat, xifrat en 21.000 milions de pessetes, així com del que es pogués generar fins al 1997. El cap del govern, Marc Forné, va destacar la importància de l'acord per al bon equilibri del finançament públic i la posada en marxa de noves inversions, si bé hi havia, com a contrapartida, el compromís de no obrir el mercat andorrà a la banca forana fins al 1998. El 14 de maig, el Consell General de les Valls va aprovar ja un primer plec de lleis bancàries, com la llei de reserva de fons amb garanties, la llei de secret bancari i blanqueig de diner i la reforma del Codi Penal, que van permetre desbloquejar el pla de crèdits tous per finançar la primera vivenda als andorrans o els residents durant més de deu anys.

Aquestes accions, però, eren només un conjunt d'instruments parcials que no resolien el problema de fons de la ubicació econòmica d'Andorra com un Estat europeu. En aquesta direcció van ser importants els acords comercials aconseguits amb la Unió Europea i els projectes d'obrir el país a les noves tecnologies informàtiques, a l'estil del que havien fet altres petits Estats com Liechtenstein. També la indústria turística es trobava en plena evolució des del monoconreu de l'esquí cap a la potenciació de les peculiaritats del Principat des del punt de vista de la gastronomia, les rutes romàniques, els festivals musicals, el turisme familiar i els esports d'estiu i com a punt de trobada de grans congressos, a més d'indret ideal per a la pràctica del termalisme.

L'ESFORÇ DIPLOMÀTIC
Un altre dels fronts essencials de l'activitat política andorrana durant el 1995 va ser la consolidació del seu paper en els fòrums internacionals i l'establiment de relacions diplomàtiques amb alguns països. Especialment important va ser la creació d'una ambaixada andorrana al Vaticà, el 16 de juny, i l'establiment d'una Nunciatura Apostòlica per part de la Santa Seu. Set dies després, el papa Joan Pau II va rebre en audiència una delegació encapçalada per Marc Forné, fet que va ser interpretat com la confirmació definitiva de l’statu quo andorrà, que tenia en la figura del bisbe de la Seu d'Urgell com a copríncep un dels seus puntals.

La projecció internacional d'Andorra durant l'any va arribar al seu punt màxim el 24 d'octubre, quan el president del govern Marc Forné, va fer un discurs en català a l'ONU amb motiu del 50è aniversari de l'organisme internacional.

Un altre fet a destacar va ser la posada en marxa d'Andorra Televisió, el canal públic andorrà impulsat per l'Organització de la Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA), que va iniciar dilluns 4 de desembre les seves emissions regulars en període de prova durant tres mesos. El primer espai que es va oferir, a través de la freqüència de Canal 33, va consistir en un programa especial, però el dimarts 5 de desembre ja es va regularitzar l'emissió amb un Informatiu migdia a càrrec de Ramon Font.

A finals d'any, les eleccions municipals van servir per mesurar forces entre els diferents grups polítics. A Andorra la Vella, el Partit Liberal del cap de govern va ser derrotat per la llista de Lluís Viu, de Nova Democràcia, si bé a les Escaldes-Engordany els liberals, encapçalats per Lídia Magallon, van aconseguir una ajustada victòria.

La complexitat de la situació política andorrana va quedar perfectament definida pel fet que els tres grans partits del Principat d'Andorra, el Liberal, l'Agrupament Nacional Democràtic i Nova Democràcia, només s'havien presentat a dues parròquies cadascun, mentre que els partits locals es van confirmar com els grans dominadors de les parròquies menys poblades.
De cara al futur caldria tenir present no solament l'equilibri entre les diferents forces polítiques, sinó també entre els diferents poders.