Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Els presidents de França i Andorra, Jospin i Forné, a Paris

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Impostos, taxes (173)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Tabac i tabaquisme (65)
Personatges Personatges
Albert Pintat (31)
Estanislau Sangrà (3)
Juli Minoves (25)
Marc Forné (93)
Olga Adellach (2)
Pere Cervós (3)
Pere Altimir Pintat (2)
Ricard Fiter Vilajoana (1)
Entitats Entitats
Govern d`Andorra (30)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
85 lectures d'aquest article
61 impressions d'aquest article
La crisi del tabac
Andorra
Des de principis de 1998 els problemes plantejats pel contraban de tabac procedent d’Andorra, o que legalment passava per Andorra, van marcar la vida política del Principat i les seves relacions amb la Unió Europea i els estats veïns. La relació d’Andorra amb l’UE era especialment important perquè el procés d’unificació monetària empres a la zona obligaria a Andorra a abandonar la seva vella política de treballar amb dues divises: la pesseta i el franc francès, per fer-ho amb una única moneda, l’Euro. Per aconseguir-ho calia una bona entesa amb les autoritats europees i aquestes, pressionades per Madrid i París, exigien que es resolgués el problema del contraban de tabac.

Tradicionalment, el contraban havia constituït a Andorra una activitat tolerada, però en els quatre anys anterior les vendes s’havien duplicat i les autoritats espanyoles van decidir des de principis d’any desplegar els Grups d’Acció Rural (GAR) de la Guàrdia Civil per les pistes forestals de les comarques catalanes frontereres amb Andorra. El Govern andorrà, presidit pel liberal Marc Forné, va atendre les reclamacions fetes per la Unió Europea (UE) i el 5 de maig va entrar en vigor a Andorra la llei antifrau duaner que va arribar acompanyada d’una puja del 30 per cent de les taxes del tabac, fet que va fer disminuir sensiblement les diferències amb el preus del tabac a Espanya i França i que, per tant, feia menys rendible el contraban, o la simple compra de tabac per part dels turistes.

La llei antifrau es va mostrar, però, insuficient des d’un primer moment, ja que només castigava administrativament -amb sancions a les persones que feien el transport il•legal i el decomís de vehicles i mercaderies- el transport de tabac a una distància d’un quilòmetre i mig del passos fronterers amb Espanya i França i no permetia perseguir els instigadors del contraban. Tampoc no permetia accedir a la comptabilitat dels fabricants de tabac, ni es podia limitar la importació de cigarretes, dos requisits reclamats per la UE que també exigia que el contraban es tipifiqués com a delicte i no com a falta administrativa. El mes de juny, un informe de la Unitat de Coordinació de la Lluita Antifrau de la UE va denunciar que el contraban de tabac era en mans de les xarxes internacionals del crim organitzat, mentre, la policia andorrana reconeixia la seva impotència per actuar davant d’aquests grups per la manca de tipificació penal del contraban.

Finalment, el mes d’octubre, i davant les pressions d’Espanya i la UE, el ministre de Relacions Exteriors, Albert Pintat, va anunciar que el Govern andorrà aprovaria abans de juny del 1999 la tipificació del contraban com a delicte però es va resistir a acceptar nous increments de preus amb l’objectiu que el tabac continués essent un reclam turístic pels gairebé vuit milions de visitants que cada any rebia el Principat, ja que, segons va reconèixer el cap del Govern, acabar amb el contraban “ens suposa un dèficit als ingressos de l’Estat de gairebé 3.000 milions de pessetes”.

Fer front a aquest dèficit era un dels principals problemes del govern andorrà, un govern que s’havia compromès a no instaurar impostos generalitzats i que el 1998 va haver de fer front a la seva primera remodelació, quan encara no havia arribat al primer any i mig de mandat. El 26 d’agost, Pere Cervós, Olga Adellach i Estanislau Sangrà van ser nomenats nous responsables, respectivament, de les carteres andorranes d’Educació, Joventut i Esports; Agricultura i Medi Ambient, ministeri de nova creació, i Presidència i Interior, que aplegava l’antic ministeri d’Interior i les responsabilitat de presidència de govern.

Els nous ministres van jurar els seus càrrecs el 15 de setembre, coincidint amb el nomenament de Juli Minoves com a substitut de Pere Altimir a l’ambaixada de Madrid, mantenint alhora la representació que ja exercia a les Nacions Unides. En el terreny institucional cal destacar també l’elecció de Ricard Fiter Vilajoana com a primer Raonador del Ciutadà, una institució amb funcions semblants a les que a Catalunya. Aquest nomenament va ser una fita més en el procés d’institucionalització democràtic iniciat cinc anys abans amb l’aprovació de la Constitució.