Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Els bancs andorrans van començar a cobrar una retenció del 15% als interessos dels no residents

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Bancs i caixes (409)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Impostos, taxes (173)
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
PIME: Petites i mitjanes empreses (171)
Personatges Personatges
Claude Benet (2)
Juli Minoves (25)
Maria van der Hoeven (2)
Viviane Reding (6)
Entitats Entitats
Crèdit Andorrà (8)
Financial Times (12)
Guàrdia civil (196)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
The Banker (1)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
32 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Més modernització
Andorra
El 2004 el principat d’Andorra va continuar fent progressos en la seva homologació internacional, reflectits de forma especial en l’acord de cooperació firmat el 15 de novembre pel ministre d’Exteriors andorrà, Juli Minoves, la comissària europea de Cultura, Viviane Reding, i la ministra de Cultura d’Holanda, que llavors ocupava la presidència de torn de la UE, Maria van der Hoeven. L’acord incloïa els àmbits mediambental, regional i cultural i un pacte fiscal entre el Principat i la Unió, i preveia accions comunes en l’àmbit de la comunicació, la informació i la cultura, que podrien suposar la protecció, valorització i difusió de la llengua catalana. Així mateix, també preveia l’organització de manifestacions culturals, la conservació i foment del patrimoni i la creació de programes d’investigació en història, art i llengua. Pel que feia al tema fiscal, Andorra es va comprometre en aquell moment a aplicar un impost als europeus amb comptes bancaris al Principat a canvi de mantenir el secret bancari.

Uns mesos abans, el 2 de juny del 2004 el govern d’Andorra havia donat llum verda a l’acord sobre la fiscalitat de l’estalvi negociat els darrers temps amb la Unió Europea amb la finalitat que el Principat fos exclòs de la llista de paradisos fiscals elaborada per l’OCDE. Segons aquest acord, molt similar al firmat abans a Suïssa, Andorra mantindria el secret bancari, però havia de col·laborar amb qualsevol jutge europeu que requerís informació sobre determinats comptes. La gran novetat era que, a partir del 2005, els interessos cobrats pels no residents serien subjectes a una retenció del 15% que ingressaria l’Estat andorrà. En aquesta direcció, tres mesos més tard, el 7 de setembre, l’entitat bancària Crèdit Andorra va obtenir per tercer any consecutiu el premi Banc de l’Any d’Andorra 2004, que atorgava la revista The Banker, publicació financera del grup Financial Times. Crèdit Andorra havia tornat a guanyar la distinció, entre altres coses, “per l’eficient gestió que li ha permès obtenir un 19,17% de beneficis sobre recursos propis, amb un coeficient d’eficiència del 24,5%”.

En la mateixa línia empresarial, el 12 d’octubre una quarantena d’empresaris andorrans es va unir per crear la primera associació de la petita i mitjana empresa del Principat, segons va exposar un dels seus impulsors, l’empresari Claude Benet. Els responsables d’aquesta iniciativa es van autoqualificar d’“apolítics, multisectorials i amb voluntat mediadora” i pretenien millorar la qualitat de les pimes andorranes i lluitar contra l’intrusisme.

En tot cas, era una mostra més de modernització, que lligava amb el fet que el 14 de novembre del 2004, la Guàrdia Civil i la policia andorrana van donar per eradicat el contraban de tabac al Pirineu i van assegurar que s’havia acabat amb les màfies i els grups organitzats que feia només set anys poblaven els camins rurals de la zona. Els decomissos dels últims dos anys havien estat de petits contrabandistes que intentaven fer negoci a causa del continu augment del preu del tabac que aplicaven les administracions francesa i espanyola. Finalment, la normativa andorrana va crear una franja de seguretat d’un quilòmetre cap a l’interior del país on no es podia circular amb més tabac del permès per persona (300 cigarretes) sense una autorització especial.