Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
El president andorrà Marc Forné s'entrevista amb el president espanyol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Personatges Personatges
Enric Pujal (4)
George W. Bush (404)
Manuel Cerqueda (2)
Marc Forné (93)
Òscar Ribas Reig (28)
Xavier Muntañé (1)
Entitats Entitats
Banc Agrícola (3)
Banca Reig (3)
Consell Andorrà de l’Audiovisual- Consell de l`Audiovisual d`Andorra (5)
Consell de l´Audiovisual de Catalunya (64)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Sindicat Andorrà dels Treballadors (3)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alta Cerdanya (Sud de França) (3)
Envalira (Andorra) (3)
Salt Lake City (Utah, EUA) (7)
99 lectures d'aquest article
81 impressions d'aquest article
Molta feina feta i molta per fer
Andorra
L´actualitat andorrana del 2002 va ser presidida pel tancament el mes d´octubre del forn incinerador de la Comella i per les decisions destinades a resoldre el tractament de residus urbans amb garanties de futur amb la construcció d´un nou centre, adequat des del punt de vista del medi ambient. Segons va destacar tot l´any el cap de govern, el liberal Marc Forné, aquesta decisió era necessària per impulsar al país una nova cultura dels residus i la contaminació, que començava per l´actualització del sistema de calefaccions i continuava amb la racionalització del transport privat i del públic, sense oblidar els sistemes d´edificació, que s´haurien d´adaptar a les noves exigències de seguretat i estalvi energètic. Aquest últim punt, segons va subratllar Forné a final d´any, remetia a la promulgació a mitjà termini d´uns nous plans comunals d´urbanisme, que obligaven, al mateix temps, a un nou pla d´ordenació territorial que garantís el desenvolupament sostenible d´Andorra.

Aquestes reflexions tenien el significat particular de la feina ja feta en aquesta direcció: Pla de Sanejament d´Aigües, Pla de Col·lectors i Depuradores i Pla Nacional de Residus, però representaven una crida a la molta feina que quedava per fer en molts altres camps, com ara l´educació, l´empresa i les infraestructures, que ja estaven dotats pressupostàriament, i en altres que encara no tant. Entre els primers va ser molt celebrada el mes de setembre la inauguració del túnel que comunicava Andorra amb l´Alta Cerdanya per sota del port d´Envalira, de 2.860 metres de longitud i amb un pressupost de seixanta-un milions d´euros. Entre els segons hi havia la dèbil política laboral, social i de benestar del país, que el maig del 2002 va motivar les queixes del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), el qual va denunciar la manca de subsidi d´atur i la pobra cobertura en Seguretat Social i en indemnitzacions per acomiadament, i també els temes de política fiscal i financera, com es va demostrar al maig quan, amb motiu de la signatura de fusió del Banc Agrícola i la Banca Reig, es va saber que hi havia 36.000 milions d´euros de recursos aliens en mans de la banca andorrana, que corresponien gairebé en un 75% a dipòsits de no residents, un cas que, segons el president de l´associació andorrana de banca (Anbanc), Manuel Cerqueda, era equivalent al de Luxemburg o Àustria. Finalment, calia assenyalar un retard important en les iniciatives d´acostament i d´equiparació a la Unió Europea, qüestió que era prou significativa pel fet que des de l´1 de gener del 2002 Andorra havia adoptat el seu vell sistema de doble moneda (espanyola i francesa) per passar a utilitzar exclusivament l´euro. Ja feia vint anys de la constitució del primer govern de la seva història, que va dotar el país d´una constitució, un parlament i una judicatura, i del reconeixement internacional consegüent, amb l´entrada d´Andorra a l´ONU el 1994. En aquest sentit, el 2002 calia recordar la tasca feta en els diversos mandats d´Óscar Ribas, a qui Marc Forné va substituir el 1995, amb el clar objectiu d´inserir el país en els paràmetres de modernitat occidentals, cosa que, a grans trets, volia dir integrar Andorra en els països de l´àrea de l´OCDE i inscriure-la als rengles de la Unió Europea. En relació amb aquests dos organismes, justament l´abril del 2002 el govern andorrà es va queixar per l´aparició d´Andorra en la llista de paradisos fiscals emesa per l´OCDE, i va al·legar que el seu sistema fiscal estava basat en una baixa tributació, d´acord amb el principi de sobirania fiscal, però que no fomentava la recerca d´inversions estrangeres i complia els principis intencionals en matèria de lluita contra el blanqueig, cooperant amb les autoritats judicials d´altres països. A final d´any, a més, el cap de govern del Principat va anunciar negociacions amb Suïssa per aplicar al país una harmonització similar intermèdia fins a poder assolir les directives europees en matèria de secret bancari, de les quals el 2002 estaven exclosos dos “països tercers’ més, Mònaco i Liechtenstein.

Amb una tasca tan complexa a desenvolupar, els serrells havien aparegut també per diverses bandes, sobretot quan més del 50% de la població del país no era autòctona i es corria el perill d´oblidar aspectes identitaris fonamentals com la llengua. Per això, l´any 2000 el govern andorrà havia aprovat una llei d´ordenació de l´ús de la llengua oficial, que es va començar a aplicar el 28 de gener del 2002 de manera preceptiva a totes les empreses i establiments públics del país, i que establia sancions de cent vint a tres mil euros per vetllar pel seu compliment.

Un altre dels passos del 2002 va ser la posada en marxa de la iniciativa d´organització dels Jocs Olímpics d´Hivern, que va estar en la base de l´entrevista que el mes de febrer va tenir el cap del govern andorrà, Marc Forné, amb el president nord-americà, George Bush, a Salt Lake City, durant un acte organitzat pel governador de l´Estat de Utah, que gestionava la competició el 2002. Aquell mateix mes, i per omplir un altre buit important, el Consell Andorrà de l´Audiovisual (CAA) va signar un conveni amb el Consell de l´Audiovisual de Catalunya (CAC) per intercanviar informació i material.

Durant l´any va destacar el nomenament al març d´un nou ministre de la presidència en la persona del fins llavors ministre de Turisme i Cultura i ministre portaveu, Enric Pujal. Pujal havia ocupat un càrrec ministerial per primer cop el 1996, amb la responsabilitat de dues carteres, Turisme i Medi Ambient, que després van esdevenir Turisme i Cultura. Pujal, que comptava amb el suport de la seva parròquia de naixement, Sant Julià de Lòria, i d´Encamp, on va exercir de cònsol major entre 1983 i 1987, va continuar exercint el ministeri de Turisme, mentre que el de Cultura el va traspassar a Xavier Montané, provinent del sector bancari i que va jurar el càrrec al maig.