Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Marc Forné vota en les eleccions que el van confirmar al front del país

Articles dependents
Marc Forné
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Aviació, aeroports (349)
Eleccions i processos electorals (1758)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Llengua catalana (1362)
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Francesc Areny (4)
Joan Enric Vives i Sícilia (18)
Joan Martí Alanis (18)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Àngel Mortés (2)
Marc Forné (93)
Entitats Entitats
Aeroport de la Seu d`Urgell (5)
Bisbat d`Urgell (9)
Consell General Principat d'Andorra (9)
El Vaticà (67)
Govern d`Andorra (30)
Institut Ramon Llull (113)
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Demòcrata d`Andorra (5)
Partit Liberal d'Andorra (23)
Partit Socialdemòcrata d'Andorra (14)
Unió Europea (1018)
Unió Laurediana (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
Catalunya (2926)
102 lectures d'aquest article
30 impressions d'aquest article
Reelecció de Marc Forné
Andorra
El 2001, Andorra va continuar en la línia d’evolució política i de reformes estructurals que ja havia iniciat el 1993 amb l’aprovació d’una nova Constitució i que li havien permès guanyar sobirania i obtenir el reconeixement internacional amb l’ingrés a les Nacions Unides. Aquesta línia va ser referendada amb la reelecció de Marc Forné al front del govern andorrà.

El 4 de març Forné, al front del Partit Liberal, va guanyar les eleccions per majoria absoluta i va obtenir 15 dels 28 escons del Parlament andorrà, mentre que el Partit Socialdemòcrata n’obtenia 6, el Partit Demòcrata 5 i la Unió Laurediana 2, en una jornada en què van participar el 81,6% dels 13.000 ciutadans censats. Unes setmanes més tard, Francesc Areny va ser reelegit síndic del Consell General de les Valls d’Andorra –president del Parlament andorrà– i Josep Àngel Mortés, subsíndic. A la sessió d’investidura, que va tenir lloc el 6 d’abril, Forné es va comprometre a reformar el projecte de llei d’estrangeria per adaptar-lo a la Constitució i a reduïr progressivament el temps de residència necessari per adquirir la nacionalitat andorrana, alhora que assolia el compromís de ratificar la Carta Social Europea.

La plena normalització de les relacions amb la Unió Europea va permetre a Andorra afrontar amb tranquil.litat l’arribada de l’euro a principis del 2002, ja que, gràcies als acords a què havia arribat amb les institucions europees, Andorra adoptaria l’euro com a moneda sense que el comerç, el turisme o el sistema financer es ressentissin de la desaparició de les dues monedes amb què tradicionalment s’havia operat al Principat: la pesseta i el franc. Les autoritats andorranes van aconseguir també evitar el risc que, després de l’11 de setembre, quan la comunitat internacional va considerar prioritària la lluita contra les fonts de finançament dels grups terroristes, Andorra fos assenyalat com un punt a vigilar especialment.

Per al manteniment de l’status quo andorrà va ser important també la previsió amb què es va resoldre un possible buit de poder al bisbat d’Urgell. Les gestions del govern andorrà van aconseguir que, en un gest insòlit, el Vaticà nomenés Joan-Enric Vives nou bisbe coadjutor d’Urgell amb dret a successió del bisbe i copríncep d’Andorra, Joan Martí Alanis.

D’altra banda, el govern andorrà va impulsar una llei de normalització lingüística que entraria en vigor a principis del 2002, que havia de permetre una més gran extensió de l’ús del català al Principat, sobretot en el seu principal sector econòmic, el comerç, i que volia crear les condicions per a l’assimilació de la nombrosa població immigrada que havia arribat al país en els anys anteriors. Aquest esforç per millorar la situació de la llengua es va traduir també en la voluntat andorrana de col.laborar amb el nou Institut Ramon Llull de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, promogut conjuntament pel Govern Balear i la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l’aproximació a Catalunya, va ser destacada la visita que el cap de govern andorrà va fer a Catalunya el mes de gener amb motiu de la celebració de la Diada Nacional d’Andorra, durant la qual es va tractar de la col.laboració entre els governs d’ambdós països en temes econòmics, com el de la construcció de l’aeroport de la Seu d’Urgell, i culturals, com la participació comuna, juntament amb el govern balear, en la posada en marxa de serveis en llengua catalana en els principals cercadors mundials d’Internet i en el desplegament de les tasques de l’Institut Ramon Llull.

La visita de Forné a Catalunya va ser corresposta per la que el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va fer a Andorra a mitjans de març, després que Forné revalidés el seu càrrec de cap de govern a les eleccions del 4 de març i durant la qual el president de la Generalitat va confirmar inversions per valor de 40.000 milions de pessetes destinades a millorar els accessos a Andorra: reformes del túnel de Montsant de Tost, millora dels accessos des de Berga i també dels trams d’Oliana a Coll de Nargó i de Sallent al túnel del Cadí.

Per la part andorrana, les inversions en la millora de les infraestructures eren ja un fet amb la construcció del túnel d’Envalira i els diversos projectes que s’estaven duent a terme per millorar la xarxa viària. La possibilitat de disposar d’un sistema de transport col.lectiu no viari entre la frontera i Andorra la Vella era, juntament amb l’aeroport de la Seu, el gran tema pendent.