Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El president andorrà, Marc Forné, vota a les eleccions comunals del 14 de desembre.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Marc Forné (93)
Pedro Solbes (213)
Entitats Entitats
Centre Democràtic Andorrà (3)
Fons Monetari Internacional (136)
Partit Liberal d'Andorra (23)
Partit Socialdemòcrata d'Andorra (14)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
39 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Rumb a Europa
Andorra
El 2003 Andorra va continuar la via de modernització institucional iniciada anys enrere per ajustar la realitat del país a les coordenades europees i acabar amb el risc de veure’s aïllada de l’escenari internacional.

Així, partint de l’informe sobre Andorra que el Fons Monetari Internacional (FMI) va emetre al mes de març, que corroborava que el sistema financer andorrà gaudia de bona salut i que havia començat a treballar per esmenar els principis requerits (projecte de llei de renovació de l’INAF), el 2003, el govern andorrà que presidia Marc Forné va engegar quatre línies prioritàries de treball. La primera va ser l’acord de fiscalitat de l’estalvi amb la Unió Europea que, amb el temps, hauria de posar fi a la desqualificació del país com a paradís fiscal i eliminar, al mateix temps, els impostos especials amb què el conjunt de països de la UE gravaven els serveis i els productes financers andorrans. El nucli de la negociació amb Europa sobre el tema fiscal, el més important per arranjar, era definir el tipus de retenció que calia aplicar en un futur impost sobre els rèdits bancaris, figura fiscal encara inexistent a Andorra. A la reunió que van tenir amb el comissari europeu Pedro Solbes al novembre, els representants andorrans es van mostrar disposats a aplicar el mateix sistema establert en l’acord comunitari amb Suïssa, que preveia una retenció del 15% i el retorn del 75% de la recaptació al país d’origen del dipositari.

Les altres tres línies de negociació, subsidiàries de la qüestió fiscal, feien referència a la lliure circulació de persones entre Andorra i els països comunitaris, a l’emissió de monedes d’euro andorranes i a l’acord global de cooperació en matèries econòmiques i educatives. Precisament en temes educatius, Andorra va protagonitzar el 2003 una iniciativa, molt criticada des de Catalunya, per afavorir les relacions amb el govern espanyol, quan el 15 d’octubre el govern andorrà va aprovar que l’ensenyament de la llengua catalana no fos obligatori als instituts espanyols instal·lats al país a partir del curs vinent. Aquesta decisió responia al compliment dels termes establerts en el nou Conveni Hispanoandorrà d’Educació, que justificava la decisió entenent que el batxillerat era optatiu.

A finals d’any, el 14 de desembre, van tenir lloc les eleccions comunals a Andorra, que van ser guanyades pel Partit Liberal en el govern, en obtenir majoria en 5 de les 7 parròquies del país (Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, la Massana, Ordino i Canillo), mentre que les altres dues (Andorra La Vella i Encamp) van quedar en mans del Partit Socialdemòcrata, i així es va consagrar la tendència al bipartidisme detectada els anys anteriors, tot i la presència minoritària d’altres partits, com el Centre Democràtic Andorrà (CDA). En tot cas, en obtenir 5 de les 7 parròquies, el Partit Liberal del cap de govern andorrà, Marc Forné, va confirmar els pronòstics de consolidació territorial que s’havia plantejat, un cop demostrada la consolidació política en obtenir la majoria absoluta del Consell General en les eleccions del 1997 i del 2001.