Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Forné envoltat per membres del nou Consell General, sorgit de les eleccions del 16 de febrer de 1997

Marc Forné amb el president francès Jacques Chirac, a París el 10 de juny de 1997

Marc Forné va ser reelegit cap del govern d'Andorra

Articles dependents
Marc Forné
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Personatges Personatges
Enric Tarrado (2)
Francesc Areny (4)
Jaume Bartumeu (17)
Ladislao Baró (1)
Marc Forné (93)
Miquel Álvarez (2)
Pere Cervós (3)
Vicenç Mateu (1)
Entitats Entitats
Agrupament Nacional Democràtic (Andorra) (10)
Consell General de les Valls (6)
Iniciativa Democràtica Nacional (6)
Nova democràcia (Andorra) (9)
Unió Europea (1018)
Unió Internacional de Telecomunicacions (2)
Unió Liberal (Andorra) (5)
Unió Parroquial d'Ordino (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
Urgell (10)
121 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Victòria aclaparadora de Marc Forné
Andorra
Tal i com havien acordat el govern i l’oposició andorrana a mitjans de l’any anterior, Andorra va començar el 1997 amb la certesa de la convocatòria d’eleccions generals anticipades el 16 de febrer de 1997, les segones legislatives des de l’aprovació de la nova Constitució el 1993. S’havien d’elegir els 28 escons del Parlament andorrà, 2 per cadascuna de les 7 parròquies i 14 en escrutini nacional.

La campanya va començar el 31 de gener amb les clàssiques enganxades de cartells per part dels quatre candidats a caps de govern: el cap de govern en funcions i candidat de la Unió Liberal, Marc Forné; Ladislau Baró, líder de l’Agrupament Nacional Democràtic, Vicenç Mateu, d’Iniciativa Democràtica Nacional i Jaume Bartumeu de Nova Democràcia.

Seguint els pronòstics que havien fet les enquestes, Marc Forné, va guanyar la convocatòria per majoria absoluta en obtenir la seva formació 16 dels 28 escons al Consell General de les Valls, un resultats molt per damunt del seu immediat seguidor, l'Agrupament Nacional Democràtic que només en va aconseguir 6, i amb l’índex de participació, el 81,6%, més alt de la història electoral andorrana. La resta de partits, Nova Democràcia, Iniciativa Democràtica Nacional i els independents de la Unió Parroquial d'Ordino només en van obtenir 2. En vots, la Unió Liberal va sumar 3.543 vots dels 8.842 electors del país, una sisena part dels habitants del país, que corresponia a les persones amb nacionalitat andorrana i majors de 18 anys.

La victòria de Forné va ser més aclaparadora en haver arrabassat als feus que tradicionalment dominava l'Agrupament Nacional Democràtic a Sant Julià de Lòria i de Nova Democràcia a d'Andorra la Vella i va tenir una component política afegida en sumar a la tasca de govern els 2 vots dels consellers de la Unió Parroquial d’Ordino.

Amb aquesta victòria, el 10 de març es va poder constituir el nou Consell General de Les Valls amb l’elecció del síndic i sots-síndic, responsabilitats que van recaure, respectivament, en Francesc Areny i Miquel Àlvarez Marfany, i dels dos secretaris de la presidència, Pere Cervós i Enric Tarrado. Tot seguit, el divendres 21 de març, Marc Forné va ser ratificat en el seu càrrec pel Consell General i el 4 d’abril va prendre possessió oficial, després d’acatar la Constitució al Consell General i destacar durant un breu discurs el seu desig de diàleg amb la resta de les forces polítiques perquè, segons va dir, “el clima d’estabilitat generat pels resultats de les eleccions es vegi traduït en decisions que puguin portar a Andorra progrés, benestar, solidaritat i reconeixement internacional”.

El nou executiu sorgit de les eleccions va ser nomenat definitivament el 28 de març i va incorporar un nou ministeri de la presidència. Des del punt de vista pressupostari, el nou govern va buscar un equilibri en els comptes estatals, amb una reducció d’uns 5.000 milions de pessetes; reducció que va afectar principalment els ministeris de Medi Ambient, Turisme i Ordenament Territorial.

El primer problema que havia d’afrontar el nou executiu andorrà era l’aprovació dels pressupostos que havien quedat pendents en l’anterior legislatura per falta de majoria que permetessin començar a eixugar el dèficit de 28.000 milions de pessetes que arrossegava el país. En l’àrea de l’organització de l’estat, institucions, administració i justícia la principal tasca a afrontar era el desenvolupament constitucional i l’aprofundiment en la reforma de l’administració per fer-la més moderna i eficaç.

El cap de govern andorrà, Marc Forné es va referir específicament a “la vocació que tenim de transformar-nos en un país de serveis, començant per la propera aplicació d’una llei que permeti instal·lar empreses amb el 100% de capital estranger, trencant amb la nostra tradició d’empreses mixtes en les que els estrangers només podien participar en un 33%.” El panorama dissenyat per Forné incloïa, a més, la possibilitat d’obrir el Principat a algus bancs estrangers i la voluntat d’atreure les matrius d’empreses multinacionals, apostant per la qualitat i el desenvolupament de les telecomunicacions, més que no pas per la opacitat fiscal.

Un altre dels grans reptes que Forné es va declarar disposat a afrontar era l’aprovació d’una nova llei d’immigració, fonamental per vertebrar el creixement productiu i humà del país, a més d’un pla d’inversió general que anés més enllà de la simple amortització del deute públic. Aquest pla d’inversió hauria de permetre fer el túnel del Pas de la Casa, que uniria el Cadí amb el Puymorens, reobrir l’aeroport de la Seu d’Urgell i millorar les comunicacions per carretera amb Catalunya.

En acabar l’any el principal factor de preocupació del govern andorrà era l’exigència feta per la Unió Europea per a que es tipifiqués el contraban com a delicte al país i s’autorregulés el seu sector tabaquer, per acabar amb l’enorme bossa de frau fiscal que generava el contraban. El cap del govern andorrà es va reunir amb representants de la UE el 9 de desembre de 1997 per tractar tots aquests temes i parlar de la possibilitat de signar nous acords comercials amb la Unió Europea.

Malgrat tots aquests reptes de futur la situació econòmica i social andorrana era extraordinàriment positiva. Segons un estudi fet públic el 12 de maig per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), Andorra era un els 20 països del món amb major renda per càpita (2,6 milions de pessetes ), superant la mitjana espanyola i l’europea. Els països que avantatjaven Andorra eren Japó, Suïssa, Luxemburg, Noruega, Dinamarca, Estats Units, Alemanya, Àustria, Singapur, Hong-Kong, Bèlgica, Islàndia, Suècia, Holanda, Finlàndia i el Canadà. L’estudi destacava també que Andorra sobrepassava la mitjana europea en comunicacions telefòniques (46 línies per habitant) i en vehicles per habitant (un per persona), però advertia sobre les mancances sanitàries (només 2,2 llits per mil habitants).