Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Albert Pintat, del Partit Liberal (PLA), va guanyar les eleccions generals d’Andorra i posteriorment va ser proclamat cap de govern.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Turisme (208)
Personatges Personatges
Albert Pintat (31)
Enric Tarrado (2)
Jaume Bartumeu (17)
Jean Deauvigny (1)
Josep Maria Cabanes (4)
Marc Forné (93)
Entitats Entitats
Centre Democràtic Andorrà (3)
Confederació Europea de Sindicats (3)
Consell d`Europa (38)
Consell General de les Valls (6)
Consell General dels Pirineus Orientals (16)
Crèdit Andorrà (8)
Els Verds d'Andorra (6)
Empresa Familiar Andorrana (1)
Fons Monetari Internacional (136)
Partit Liberal d'Andorra (23)
Partit Socialdemòcrata d'Andorra (14)
Renovació Democràtica (Andorra) (1)
Unió Sindical d’Andorra (2)
Unitat de Prevenció de Blanqueig de Capitals andorrana (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
Andorra la Vella (Andorra) (15)
38 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Victòria liberal a les generals
Andorra
El 24 d’abril de 2005, el candidat del Partit Liberal (PLA), Albert Pintat, va guanyar les eleccions generals d’Andorra, però va quedar en minoria. Pintat rellevava l’històric dirigent de la seva mateixa formació, Marc Forné, que no es va presentar a la reelecció després de deu anys al capdavant de l’executiu. En segona posició, i per primer cop prop dels liberals, va quedar el Partit Socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, consolidat clarament com a alternativa quan als comicis de 2001 havia obtingut uns resultats discrets.

Els liberals van guanyar a les parròquies de Sant Julià de Lòria, la Massana, Ordino i Canillo, mentre que els socialdemòcrates ho van fer a Andorra la Vella, que és la més poblada d’Andorra, a Escaldes-Engordany i a Encamp. La doble llista característica del sistema electoral andorrà --una candidatura nacional i una segona per cadascuna de les parròquies-- no va alterar la tendència al bipartidisme. Per les llistes parroquials només van sortir elegits representants dels partits liberal i socialdemòcrata, mentre que per la nacional va obtenir també una petita, però decisiva, representació el Centre Demòcrata Andorrà d’Enric Tarrado, amb un 11% dels vots. D’aquesta manera, aquesta formació es va confirmar com a partit frontissa, va ser l’àrbitre del Consell General de les Valls i va permetre el nomenament de Pintat com a cap de govern. En canvi, van quedar fora del parlament andorrà les altres dues llistes minoritàries que es presentaven, Renovació Democràtica i Verds d’Andorra.

Dels 16.022 andorrans censats 12.881 van anar a votar a les urnes, fet que va donar una participació del 80,4% de l’electorat, una xifra alta com és habitual en les consultes electorals a Andorra, però un punt per sota de la registrada als comicis de 2001. La petita parròquia de Canillo va ser la que va registrar un índex més gran de participació, i la menor va ser Andorra la Vella.

En accedir al càrrec, Albert Pintat, economista i diplomàtic, va declarar que la intenció del Partit Liberal era conferir a Andorra els mitjans perquè continués sent “un país pròsper, un país lliure i un país independent, amo i senyor del seu destí”. El programa electoral dels liberals plantejava alguns canvis en fiscalitat, incloent-hi una plusvàlua immobiliària segons la qual la diferència de preu entre la compra i la venda estaria sotmesa a una fiscalitat indirecta del tipus IVA. També pensaven instaurar un registre de la propietat protegit i dirigit per la Cambra de Notaris.

Al 2005, com havia passat ja al 2004, la construcció va continuar essent el motor de l’economia andorrana, i la forta repercussió d’aquest sector en la resta d’activitats va contribuir a assolir xifres moderades d’augment. Això va conduir alguns especialistes a assenyalar la necessitat d’una renovació turística, tenint en compte que aquest era el sector primordial de supervivència del país. El nombre de visitants va créixer encara no un 1%, però va baixar en nombre de pernoctacions en més d’un 10%. Pel que fa al consum intern, va pujar durant l’any, encara que molt associat al consum de la població itinerant turística. Aquest fet va determinar una certa acceleració de la pressió inflacionista, que al 2004, ja havia estat del 3,16%.

Quant a noves iniciatives, al desembre, el ministre de Justícia i Interior del nou govern andorrà, Josep Maria Cabanes, es va reunir amb el prefecte de la regió Midi Pyrénées, Jean Deauvigny, per tractar del desenvolupament econòmic comú i parlar de noves iniciatives contra el blanqueig de diner a Andorra. En relació al blanqueig, la Unitat de Prevenció de Blanqueig de Capitals andorrana havia incoat 137 expedients els últims quatre anys i havia de presentar el 2006 una valoració global del quinquenni, per demostrar que el sector financer andorrà era cada cop més sensible a la prevenció de les pràctiques de paradís fiscal que la Unió Europea havia retret a Andorra des feia anys. A finals de 2005, el govern andorrà va anunciar propers acords de col·laboració amb la delegació inspectora sobre frau fiscal del Consell d’Europa i també amb el Fons Monetari Internacional (FMI).

En l’ordre estructural, al 2005 la Confederació Europea de Sindicats, amb més de 60 milions d’afiliats, va acceptar l’ingrés de la Unió Sindical d’Andorra, que havia rebut el suport del Consell Interregional dels Pirineus. Per la seva banda, l’empresariat andorrà es va mostrar favorable a les conclusions de l’estudi fet durant l’any pel Crèdit Andorrà i l’associació Empresa Familiar Andorrana, que apuntava la sortida a l’exterior com una oportunitat de creixement amb més avantatges que inconvenients. La conclusió principal de l’estudi va ser el fet de considerar més essencial el manteniment del dinamisme empresarial que no pas assegurar-ne el patrimoni.