Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Andreas Papandreu

Article de referència:
La desaparició de Papandreu
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Andreas Papandreu (7)
Geòrgios Papandreu (3)
Ioannis Metaxas (1)
Konstandinos Mitsotakis (1)
Lyndon B. Johnson (1)
Entitats Entitats
Moviment Socialista Panhel·lènic- Partit Socialista Panhel·lènic (8)
Nova Democràcia (Grècia) (5)
Universitat d´Atenes (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Grècia (47)
14 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Andreas Papandreu
El 23 de juny va morir a Atenes, a 77 anys, el dirigent polític més popular de la Grècia de postguerra, Andreas Papandreu, fundador i líder del Pasok, el partit socialista amb el qual va governar un total d'onze anys, del 1981 al 1989 i del 1993 al 1996.

Els funerals celebrats a la capital van congregar tota la classe política grega, així com una representació multitudinària del poble, que va voler donar el seu últim adéu a l'home que havia considerat gairebé un heroi nacional, malgrat els escàndols que va protagonitzar amb el seu divorci i la seva suposada implicació en l'afer Koskotas. un obscur frau financer orquestrat des del Banc de Creta.

Papandreu havia estat operat el 1988 d'una afecció de cor i des de llavors la seva salut havia estat molt delicada. Però a finals del 1995 va entrar en un procés irreversible. Ingressat a un hospital d'Atenes el 20 de novembre d'aquell any, va dimitir com a primer ministre i com a president del partit el 15 de gener de 1996.

Donat d'alta el 20 de març de 1996. després de patir una greu pneumònia complicada amb problemes respiratoris i renals, es va quedar a casa seva, depenent d'un ronyó artificial i ajudat amb respiració assistida, fins al dia de la seva mort.

Andreas Papandreu va néixer a l'illa de Chio el 5 de febrer de 1919, al si d'una família liberal de l'alta burgesia del pais. En els seus anys d'estudiant de dret a la Universitat d'Atenes va militar en grups trotskistes que combatien la dictadura de loannis Metaxas, cosa que li va reportar l'ingrés a la presó l'any 1939.

La capacitat d'influència del seu pare, Giorgos Papandreu, li va permetre sortir de la presó i exiliar-se als Estats Units el 1940. Allí es va nacionalitzar nord-americà, es va doctorar en economia a Harvard. I va fer la guerra a la marina dels EUA, es va casar amb Margaret Chadd, va tenir quatre fills i va ser nomenat cap del departament d'economia de la Universitat de Califòrnia.

El 1963 va tornar a Grècia i va recuperar la I nacionalitat del seu país. El 1964 va ser elegit diputat per la Unió del Centre, el partit dirigit pel seu pare i que aquell any va guanyar les eleccions. Papandreu es va integrar en l'equip governamental dirigit pol seu pare desbancant el que fins llavors havia estat el delfi, Konstandinos Mitsotakis que esdevindria el seu principal rival al llarg de tota la seva vida.

El cop dels coronels del 1967 el va tornar a dur a I la presó, d'on va sortir gràcies a la intercessió del llavors president nord-americà Lyndon B. Johnson. El 1974, Papandreu va fundar el Pasok, coincidint amb l´ocupació turca de Xipre i la fallida del règim militar a Grècia. El 1981 va ser elegit primer ministre i va aconseguir la reelecció el 1985.

El 1989 va ser derrotat per Konstandinos Mitsotakis, de Nova Democràcia, però el 1993, quan ja es donava per acabada la seva carrera política a causa del seu divorci i el posterior casament amb l'hostessa Dimitra Liani, trenta-sis anys més jove que ell, va aconseguir novament ser elegit primer ministre.