Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Àngel Colom

Article de referència:
La divisió i la suma d'esfroços
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Personatges Personatges
Àngel Colom (66)
Entitats Entitats
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
30 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Àngel Colom
Després de nou anys de militància a Esquerra Republicana de Catalunya, el 8 d’octubre de 1996 Àngel Colom va abandonar aquesta formació per fundar el Partit per la Independència, que, segons ell, li hauria de permetre desenvolupar de forma més eficaç la mateixa política que havia defensat durant els set anys que havia estat secretari general del partit republicà. Després de dimitir d'ERC, va defensar la necessitat de crear un front patriòtic amb la resta de forces nacionalistes, cosa que va ser interpretada com un acostament de Colom i del l'PI a Convergència i Unió.

Àngel Colom i Colom va néixer a Pruit, Osona, el 22 de desembre de 1951. Diplomat en magisteri, havia abandonat prèviament els seus estudis de seminarista a Vic, i posteriorment va fer estudis de polemologia a Paris i l’Índia.

De retorn a Catalunya, a principis dels anys setanta, es va integrar en el moviment nacionalista de l’època, mentre treballava de mestre. Colom va participar en l'Assemblea de Catalunya fins a la seva dissolució, i el 1976 va participar en l’organització i el desenvolupament de la Marxa de la Llibertat. El 1977 va fundar el Casal de la Pau, que aplegava objectors de consciència, grups no violents i col·lectius ecologistes, que acabaria originant la Crida de la Solidaritat, el 1981. El 1986 va deixar la direcció i el càrrec de portaveu de la Crida.

El 1987 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), juntament amb 300 militants més de la Crida a la Solidaritat, i l'any següent va aconseguir un escó de diputat al Parlament de Catalunya. El 1989, després de protagonitzar un enfrontament polític amb el llavors secretari general, Joan Hortalà el va substituir en el càrrec al congrés de Lleida. Com a secretari general va defensar un programa de rellançament del partit com a eina política per aconseguir la independència de Catalunya.

Reelegit com a secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1991 i el 1993, el 1992 i el 1995 va ser novament elegit diputat al Parlament de Catalunya com a cap de llista d'ERC, i en la legislatura iniciada el 1995 va ser elegit senador en representació del Parlament. Després d’abandonar Esquerra, va mantenir els seus escons al Parlament (on es va integrar al Grup Mixt) i al Senat.