Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Gladiator, Torrente i Los otros
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Identitats culturals (86)
Personatges Personatges
Anthony Quinn (3)
Cecil B. De Mille (1)
Elia Kazanjoglou (8)
Federico Fellini (4)
John McTiernan (1)
Kevin Costner (1)
Spike Lee (2)
Vincent Minelli (2)
Entitats Entitats
The Academy Awards (71)
4 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Anthony Quinn
El 3 de juny del 2001 va morir en un hospital de la ciutat nord-americana de Boston a conseqüència d’una pneumònia l’actor Anthony Quinn. Amb 86 anys ja fets, Quinnera considerat l’encarnació cinematogràfica de la passió i el caràcter a l’escena, que combinava amb un xic de maldat i que li atorgava l’especial i desbordant humanitat que va caracteritzar la seva vida pública i també la privada. Quinnva tenir 13 fills, de relacions diverses, i es va casar tres cops, l’últim el 1997 amb Kathy Benvin, 47 anys més jove que ell i de qui va tenir dos fills. Era essencialment un home vital i abrandat que transmetia aquestes característiques als seus personatges de pantalla, ja fossin homes del carrer: La vía láctea, 1936, de Leo McCarey; com revolucionaris: Viva Zapata!, 1952, d’Elia Kazan; barruts: La Strada, 1954, de Federico Fellini; personatges històrics: Atila, el azote de Dios, 1955, de Pietro Francisci; pistolers: El último tren de Gun Hill, de 1959, de John Sturgues; indígenes: Los dientes del diablo, 1960, de Nicholas Ray; delinqüents: Barrabás, 1962, de Richard Fleischer; o, fins i tot, el Papa de Roma: Les sandàlies del pescador, 1968, de Michael Anderson. Va demostrar sempre una professionalitat polifacètica.

Quinn no va seguir mai els estàndards de vida de Hollywood i va orientar la seva carrera en funció de les seves preferències personals. En aquest sentit, cal destacar el fet que fos apartat uns anys de la indústria nord-americana per haver filmat dues pel.lícules produïdes i dirigides per àrabs, com El lleó del desert (1981) i Mahoma (1983), en els anys que els Estats Units estaven obertament enfrontats a l’Iran khomeinista. Anthony Rudolph Oaxaca Quinnva néixer a Chihuaha, Mèxic, el 21 d’abril del 1915 i era fill d’un emigrant irlandès i d’una mexicana d’ètnia asteca. La família va emigrar a El Paso i, més tard, a Los Angeles, on Quinn, després d’haver fet de cambrer, boxador o xofer, va entrar en contacte amb el món del cinema. Va ser descobert per Cecil B. De Mille, amb la filla del qual, Katherine De Mille, va contraure el seu primer matrimoni i de qui va tenir un fill i tres filles. El 1966, en ple triomf cinematogràfic, es va casar per segon cop amb Iolanda Addolari, de qui va tenir tres fills.

Quinn va ser un autodidacta de la interpretació. Els seus trets ètnics li van permetre ampliar el ventall de possibilitats interpretatives fins a participar en més de dues-centes pel.lícules. Va guanyar dos Oscars com a millor actor secundari pels seus papers a Viva Zapata! (1952) i a El loco del pelo rojo (1956), de Vincent Minelli, tot i que la seva interpretació més recordada va ser Zorba, el Griego (1964), de Michael Cacoyannis, que li va valer una nominació a l’Oscar. El 1972 va publicar la seva autobiografia, El pecado original, i va sobresortir també en les seves facetes de pintor i escultor. Entre els seus últims treballs destacaven: Revenge (1989), de Tony Scott, amb Kevin Costner; Fiebre salvaje (1991), de Spike Lee; El último héroe (1993), de John McTiernan,o Terra de canons (2000), d’Antoni Ribas.