Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Les mobilitzacions en contra de la globalització es van succeïr a les ciutats que van acollir cimeres

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Globalització (26)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Personatges Personatges
Carlo Giuliani (2)
George W. Bush (404)
Julia García-Valdecasas (33)
Entitats Entitats
Banc Mundial (52)
Cimera de les Amèriques (5)
Fons Monetari Internacional (136)
Fòrum Econòmic Mundial (18)
Fòrum Social Mundial (7)
G-8 (26)
Organització Mundial del Comerç (56)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Al-Dawha (Qatar) (1)
Davos (Suïssa) (8)
Gènova (Itàlia) (4)
Niça (França) (5)
Porto Alegre (Brasil) (5)
Quebec (Canadà) (26)
Seattle (Washington, EUA) (8)
87 lectures d'aquest article
50 impressions d'aquest article
De Gènova a l’11-S
Antiglobalització
El 2001 va ser l’any del naixement del moviment de l’antiglobalització com a corrent d’abast internacional oposat a la marxa de l’anomenada economia global, sorgida a finals del segle XX com a conseqüència de la desaparició del comunisme i de la fi de la Guerra Freda, de la popularització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació i del desenvolupament del comerç internacional.

En termes generals, el moviment antiglobalitzador havia nascut i crescut a l’aixopluc dels residus intel·lectuals de l’antiga esquerra europea, bàsicament la francesa, que dividien el món entre pobres i rics, es manifestaven en contra de les desigualtats socials i econòmiques i atribuïen aquest estat de coses a l’existència d’un ordre capitalista d’abast mundial, amb seu als Estats Units i delegacions a Europa i el Japó, que seria administrat pels grans organismes economicofinancers internacionals (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial i Organització Mundial del Comerç), i gestionat pels grans centres de poder mundial (Grup dels Vuit o Fòrum Econòmic Mundial).

La plasmació d’aquest moviment, que aplegava un ventall molt ampli de sectors socials en diferents països occidentals (pagesia antimonopolista, classe mitjana urbana funcionària o universitària, sindicats o joves radicals de signe divers), havia tingut la seva primera concreció politicosocial en les mobilitzacions de Seattle el 1999 amb motiu de la conferència anual de l’OMC, i des de llavors el moviment havia anat creixent al voltant d’organitzacions no governamentals que es manifestaven contra la creixent globalització de l’economia i el comerç mundial. Així, va haver-hi mobilitzacions durant la celebració de la cimera de Davos el gener del 2000 i durant la cimera de caps d’Estat i de govern de la Unió Europea de Niça el desembre del mateix any.

Però no va ser fins al 2001 que el moviment es va consolidar sota el seu nom i va marcar les pautes de la que hauria de ser la seva evolució. L’acte fundacional va sorgir de la celebració el mes de gener a Porto Alegre, Brasil, del primer Fòrum Social Mundial, que havia estat plantejat com una mena de cimera alternativa a la celebrada a Davos en les mateixes dates. Les primeres accions concretes del moviment van tenir lloc al Quebec el mes d’abril, amb motiu de la celebració de la tercera cimera de les Amèriques, que reunia 34 caps d’Estat i de govern americans inclòs el president nord-americà, George Bush. En aquella ocasió, les autoritats del Quebec van haver de prendre fortes mesures de seguretat i es van practicar sis detencions.

Els fets més rellevants van produir-se al juliol a Gènova, amb motiu de la cimera del G-8 i per protestar pel mal repartiment de la riquesa al món. Les manifestacions i protestes d’aquells dies van generar destrosses per valor de 1.300 milions de pessetes a la ciutat, un balanç de 2 ferits greus, 231 (94 policies) de lleus i 280 detinguts, a més de la mort del jove Carlo Giuliani, en rebre un tret d’un policia que li va disparar al sentir-se assetjat per un grup de manifestants. Gènova va tenir conseqüències: els dirigents internacionals van decidir de no fer més cimeres en nuclis de població importants i van traslladar la celebració el mes de novembre de la quarta conferència ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que aplegava representants de 142 països a la ciutat qatariana de Al-Dawha.

A Catalunya, el moviment antiglobalitzador també va protagonitzar l’actualitat el mes de juny, quan el Banc Mundial va suspendre la Conferència Anual sobre el Desenvolupament Econòmic del 2001 a Europa que tenia previst de fer a Barcelona per por dels aldarulls que es preparaven seguint l’exemple de Seattle o Davos. Tot i això, els organitzadors de la campanya contra el Banc Mundial van mantenir les convocatòries de mobilitzacions, contraconferències i revetlles, la culminació de les quals va ser la marxa antiglobalització del 24 de juny a Barcelona, que va convocar unes vint mil persones i va provocar diverses destrosses al centre de la ciutat, 32 ferits i 22 detinguts. Aquests fets violents van originar una polèmica entre autoritats, ja que els organitzadors i els partits d’esquerres catalans van responsabilitzar la Delegació del govern central i la seva responsable, Julia García Valdecasas, dels aldarulls produïts perquè la policia hauria actuat emprant agents infiltrats.

Els atemptats de l’11 de setembre van posar en evidència una altra cara de la globalització i paradoxalment van fer entrar en crisi, també, el moviment antiglobalitzador. Un moviment que renaixeria amb uns objectius i uns mètodes nous.