Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La policia es prepara contra els opositors a la celebració del Fòrum Econòmic Mundial de Nova York, el gener

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Globalització (26)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Pobresa, desigualtats (147)
Personatges Personatges
Kofi Annan (135)
Oriana Fallaci (3)
Entitats Entitats
Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (9)
Fòrum Econòmic Mundial (18)
Fòrum Social Europeu (5)
Fòrum Social Mundial (7)
G-8 (26)
Il Corriere della Sera (6)
Organització de les Nacions Unides (606)
Unió Africana (17)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Canadà (30)
Florència (Itàlia) (8)
Nova York (New York, EUA) (145)
Porto Alegre (Brasil) (5)
73 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Un any relativament tranquil
Antiglobalització
El 2002 el moviment antiglobalització va continuar la seva marxa ascendent d´anys anteriors, però va suavitzar en bona mesura les seves formes. El record de les trobades multitudinàries a les ciutats de Seattle, Gènova i Barcelona, per citar les més emblemàtiques, era molt present en la consciència ciutadana del món civilitzat i, en termes generals, parlava en contra dels postulats humanisticoreformistes que els representants del moviment volien encarnar en la seva lluita.

Les principals cites de l´any van ser Porto Alegre, al Brasil, el mes de febrer, en el que era el segon fòrum del moviment anomenat alternatiu i la trobada de Florència al novembre. En la primera ocasió, la cita antiglobalitzadora van coincidir, com havia estat habitual en anys anteriors, amb la celebració del Fòrum Econòmic Mundial, que va tenir lloc al gener a Nova York. En la segona, es va inaugurar a Florència el I Fòrum Social Europeu, que volia ser una alternativa continental a la política economicista i liberal menada, al parer dels principals representants del moviment, pels governs de la Unió Europea i els Estats Units. També van destacar durant l´any el seguit de manifestacions hagudes a Barcelona durant la celebració de la cimera de la Unió Europea del mes de març, sota presidència espanyola. Les mesures de seguretat instaurades a Catalunya llavors van dissuadir el moviment del boicot que volien fer a la trobada comunitària, si bé durant la cita van poder manifestar-se en diverses ocasions pels carrers de la ciutat i cridar les tradicionals consignes contra el “neoliberalisme salvatge’ que volien combatre.

Els antiglobalitzadors van fer acte de presència també a la cimera del G-8 celebrada al Canadà, però van haver d´instal·lar-se a Calgary, la ciutat més propera al punt aïllat de reunió escollit pels representats del G-8 per reunir-se sense interferències, l´indret muntanyenc de Kananaskis. Aquella vegada només van poder manifestar de lluny la seva disconformitat amb el NEPAD, el Pla d´Acció per a l´Àfrica, de 6.000 milions de dòlars en inversions, que el G-8 va decidir llavors d´impulsar per afavorir la tasca de la nova Unió Africana, que una cinquantena de països africans havien de fundar el mes de juliol.

El punt de referència de Porto Alegre va ser la 22 edició del Fòrum Econòmic Mundial, celebrat a Nova York amb el patrocini de l´ONU, en què governs, empreses, organitzacions no governamentals i organismes internacionals havien de debatre sobre el creixement econòmic mundial, la lluita contra la pobresa i el terrorisme en el marc de la globalització. El mateix dia que s´inaugurava aquesta trobada, l´1 de febrer, s´iniciava a la ciutat brasilera de Porto Alegre, amb una multitudinària marxa, el II Fòrum Social Mundial, que aplegava uns 60.000 activistes, amb l´objectiu d´articular una proposta global i alternativa a la globalització actual i al neoliberalisme, a més de tractar de bastir un pla de pau per a cadascuna de les regions del món que patien conflictes de difícil resolució, com ara Chiapas, el Pròxim Orient i Colòmbia. El dia de la clausura i després d´haver celebrat centenars d´actes, el moviment es va posicionar clarament contra l´ALCA, l´Àrea de Lliure Comerç a les Amèriques, proposada pels Estats Units, en considerar que es tractava d´un mecanisme de dominació del nord sobre la resta del continent. Una altra de les conclusions principals de la trobada va ser la petició feta als organismes financers internacionals de cancel·lació del deute extern dels països més pobres del món i la necessitat que els països rics augmentin fins a gairebé l´1% del seu PIB les aportacions en ajuts als països pobres. La sessió de clausura va comptar amb la missiva enviada pel secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, des del Fòrum Econòmic Mundial de Nova York, en què demanava al moviment antiglobalització que abandonés la confrontació i es pronunciava a favor de l´eliminació de les diferències socials, que, al seu parer, fomentaven el terrorisme al món, en una clara al·lusió als fets de l´11 de setembre del 2001.

La cita del 9 de novembre del 2002 a Florència, amb motiu de la inauguració del I Fòrum Social Europeu, va estar precedida per una carta oberta publicada a Il Corriere della Sera de la periodista italiana resident a Nova York Oriana Fallaci, en què advertia la ciutadania de Florència de la barbàrie antiglobalitzadora i postulava la necessitat de fer-los el buit, tancant empreses i comerços mentre durés la seva presència a la ciutat. Les paraules de Fallaci –que ja s´havia destacat com la principal defensora d´Occident contra “la hipocresia de les esquerres’ i “la inferioritat’ de la civilització de l´Islam l´any anterior amb motiu dels atacs terroristes a Nova York i Washington– van crear una agra polèmica, principalment a Itàlia, i també van originar, indirectament, una seriosa reflexió en el si del moviment antiglobalitzador, que va voler demostrar al món la responsabilitat de les seves actituds i reivindicacions. En tot cas, el 9 de novembre, 750.000 persones es van manifestar a Florència en l´acte central de les jornades per denunciar l´ús de la guerra com un instrument que afavoreix el poder econòmic, el racisme i el neoliberalisme.

Amb tot, el moviment va acabar l´any encoratjant els seus partidaris a una nova cita el gener del 2003 a Porto Alegre, en una mena de fòrum alternatiu a la trobada del Fòrum Econòmic Mundial que tindria lloc a Davos, Suïssa.